SEGUIM AMB LA CREACIÓ DELS NOSTRES PERSONATGES

Aquesta setmana, hem continuat treballant en la nostra obra de teatre. El dimarts durant la classe de representació, li  vàrem poder ensenyar la història  que  hem creat al professor. Ens va dir que estava bé, però que encara falta millorar alguns aspectes.

Una vegada que el professor va aprovar la  història presentada i les cançons que cantarem, les meves companyes i jo decidírem començar a escriure les lletres d’aquestes. Un objectiu que ens hem proposat, és tenir fetes algunes d’elles cap el dimarts de la setmana que ve, i així mostrar-se-les al docent.

El dijous per la tarda, vam continuar amb la caracterització dels nostres personatges, i tal com vaig comentar la setmana passada al bloc, ens quedarem una hora més tard.

Primerament quan tot el grup va estar reunit, decidírem comentar que faríem durant aquesta classe. Així que, quan totes ho vam tenir clar ens posàrem a treballar amb el material necessari que havíem portat de casa.

Alicia, va començar a fer les seves ales tallant primer la forma  d’aquestes en una superfície de goma eva de color blanca. La nostra idea, és fer aquestes ales amb una mica de forma. Així que, la meva companya va dur a classe filferro per intentar aconseguir aquest objectiu.

Va sorgir una dificultat a l’hora de posar el filferro en la goma eva, ja que aquest no s’aferrava i tampoc es podia cosir perquè la superfície es trencava. La solució per aquest problema, va ser tallar una peça de cartró una mica més petita que les ales per donar aquest efecte de moviment.
 

Carol, va pintar de color negre els seus ulls fets amb la part de baix de dos ampolles d’aigua i els va deixar acabats. Després, va fer les seves antenes i va decorar-les cosint dos retalls de tela vermella en forma rodona. Al principi, li va suposar una dificultat realitzar aquesta acció però finalment, ho va superar sense cap problema.

La meva companya Eva, va acabar de pintar les mitges de color lila per a realitzar la seva màscara. Seguidament, va procedir a ajudar a Alicia i a Carol en les seves feines.
 

Arantxa, va acabar de realitzar la seva màscara, posant llana de color verd com si fossin els cabells de l’aranya, i omplint les antenes amb paper de diari. Després, va ajudar també a algunes companyes a fer la seva disfressa. Així va quedar finalment la màscara realitzada per ella:

Per la meva part, vaig portar diversos materials per continuar fent la caracterització del meu personatge. Vaig decidir portar bosses d’escombraires de color blau, per fer el cos de la meva disfressa, llana del mateix color per simular els cabells de l’eruga i una capsa amb agulles i diferents fils de colors per compartir amb les meves companyes.
 

El primer que vaig fer, va ser realitzar els meus ulls amb la part de baix de dos ampolles d’aigua, i més concretament, d’una gran i altra petita ambdues de color blau. Una vegada acabada aquesta feina, vaig provar com es veia a través del plàstic de les ampolles, comprovant amb sorpresa que la visió era bona.

A continuació, vaig començar a elaborar la meva màscara, tallant les cames de les mitges de color blau marí i quedant-me amb la part central per treballar amb ella. Lo que vaig fer, va ser posar-me la mitja al cap mentre la meva companya Arantxa hem feia els forats dels ulls i de la boca. Quan vaig acabar això, vaig cosir la part de les cames per poder-ho emplenar amb paper de diari i simular les meves antenes.
 

Més tard, vaig agafar la llana de color blau tallant-la en trossos més petits i cosint-los de manera desigual a la meva màscara. Després, vaig obrir una mica la llana per donar la sensació d’un cabell despentinat. Aquesta feina, no  la vaig poder acabar i és una tasca pendent per acabar durant la pròxima setmana.

Mentre jo feia aquesta feina, Arantxa, ja havia acabat de fer la seva  i no podia començar a fer les potes de l’aranya perquè no teníem suficient cartró. Així que, va decidir ajudar-me a fer el cos del meu personatge amb les bosses d’escombraires i paper de diari.
 

He de dir, que una vegada va estar llest de manera provisional el cos de la meva disfressa i hem vaig emprovar tot el conjunt (la màscara, la bossa d’escombraire i els ulls), va ser molt divertit  i hem vaig riure molt quan les meves companyes m’ensenyaren la fotografia que hem vàrem fer.

No obstant, encara queden alguns detalls que vull fer en la meva disfressa. Per exemple, vull utilitzar dues mitges i més concretament les cames, omplir-les de paper de diari i cosir-les a la meva samarreta i a les mitges que portaré, per simular que tinc quatre braços més. Finalment,  aquest va ser el resultat final:

 

 

Per acabar, m’agradaria dir que estic gaudint molt elaborant la caracterització dels nostres personatges, escrivint la història i les cançons juntament amb les meves companyes i observant com cada setmana anem avançant i creant la nostra representació.

CONTINUAM AMB ELS PREPARATIUS DE LA REPRESENTACIÓ

Continuant amb la preparació de la nostra representació, en aquesta setmana no hem pogut avançar molt pel que respecta a la historia i el guió ja que el professor no va poder venir a classe i tampoc el vam enviar per via moodle el treball fet fins ara.

El dijous per la tarda en la classe de Carmen, les meves companyes i jo abans de continuar amb la feina assignada la setmana passada (començar a fer proves per a elaborar les nostres mascares), vàrem decidir parlar abans una mica dels decorats.
 

El que volem aconseguir amb la decoració del nostre escenari és un efecte de grandiositat, és a dir, simular que som insectes petits dins d’un bosc molt gran. Per aconseguir això, hem pensat fer un arbre, una flor i una fulla molt gran. A més, també ens agradaria realitzar una tela d’aranya amb petites aranyetes, una muntanya de  menjar i utilitza teles velles pintades de verd per simular l’herba.

Una vegada vam parlar sobre aquest tema, decidírem començar amb la realització de les proves per fer les nostres mascares. Pensant com les faríem i cercant noves maneres de fer-les en el cas de que no quedessin bé.
 

A l’hora de cercar alguns dels materials que havia de portar, no vaig tenir cap problema, per exemple amb el paper de diari, les ampolles de plàstic o la pintura, perquè ho vaig trobar fàcilment. En canvi, amb les mitges hem va passar lo contrari. Vaig cercar per casa, però no tenia cap que estigues rompuda.

No obstant, li va succeir el mateix a algunes de les meves companyes de grup. Per aquest motiu, durant un moment ens vam replantejar canviar aquest material per un altre. Un dels materials pensats van ser plats de plàstic per elaborar la mascara i diversos materials com retalls de cartolina, de goma eva o de teles  per fer els detalls dels ulls, de la boca, etc.
 

Més tard, va venir Carmen a la nostra taula a preguntar que teníem pensat fer i com era la nostra historia. Li vam comentar fer les mascares amb plats i personalment, hem va fer reflexionar sobre un aspecte. Si utilitzàvem aquest material, la veu no es projectaria molt bé, ja que el plat es mouria i ens cobriria la boca.

Després de parlar durant una estona, vàrem decidir continua endavant amb el material pensat anteriorment i començarem a fer algunes proves. Mirant les mitges que havíem portat, ens vam adonar que només faltaven un parell més i ja les teníem totes.
 

La primera prova, la vàrem realitzar amb la meva companya Arantxa. Primer, es va posar la mitja al cap i després es va fer els forats pels ulls i la boca. A continuació, algunes membres del grup també es van posar les mitges que havien portat.

Seguidament, cadascuna va començar a treballar en l’elaboració de la seva mascara. Cal destacar, que com jo no podia fer-me la meva, Eva hem va donar la part de les cames perquè ella no les necessitava.  Amb aquestes, vaig pensar fer els peus del meu personatge, ja que una eruga té molts.

El que vaig fer, va ser preparar la taula amb papers de diari, posar-me uns guants i  vaig començar a pintar amb pintura de color blau el que m’havia donat la meva companya, Eva. A classe no es va assecar, així que quan va arribar l’hora d’acabar ho vaig embolicar amb el paper de diari utilitzat i a casa ho vaig desembolicar per deixar que s’assequés.
 

Mentrestant, alguns membres del grup estaven pintant una mitja de color lila per fer la mascara de la formiga i  altres s’estaven fent els ulls que portaran en la seva disfressa. Aquests, els vàrem fer tallant dos culs d’ampolles de plàstic i  unint-los amb cinta. En el cas de l’aranya, vàrem unir 4 ja que aquest animal té més ulls.

Per a la propera classe, vam decidir que cadascuna havia de portar diferents materials per continuar elaborant la seva mascara. Per fer la meva, havia pensat dur llana  per simular els pels de l’eruga, entre altres materials.
 

Per acabar, volia dir que les meves companyes i jo, ens vam donar compte que no dóna massa temps per fer moltes coses en dos hores, i pel pròxim dia ens quedarem una hora més a l’aula per aprofitar més el temps.

INICIS DE LA CREACIÓ DELS NOSTRES PERSONATGES

El dijous va ser el primer dia que vàrem començar a treballar en grup en la nostra representació teatral. Quan va començar la classe, na Carmen va explicar que havíem de fer un bloc explicant com va el procés de la nostra representació i els criteris d’avaluació que seguiria per valorar-lo.

A continuació, hem vaig anar a on estaven les meves companyes de grup i vam començar a treballar. He de dir que ja tenim els personatges que formaran aquesta obra, la seva personalitat i la historia feta, però aquesta última encara no sabem si està be.

Per aquest motiu, teníem molt clar que volíem començar a treballar amb els personatges i la seva caracterització. Cal esmentar que els personatges que apareixeran en aquesta obra seran una marieta, una abella, una formiga, una aranya, una eruga  i finalment una papallona.

Abans de començar a pensar en com fer la caracterització dels personatges, hem vaig recordar que fa un any aproximadament vaig comprar-me un llibre per fer disfresses infantils amb materials econòmics i reciclats i ho vaig portar a classe. Les meves companyes i jo vàrem mirar aquest llibre, i ens va donar una idea de com podríem fer alguns dels personatges. A més a més, també vam mirar un altre llibre de manualitats per veure com podríem ambientar el nostre escenari.

El primer personatge que vàrem tractar va ser la marieta. Vam parlar que podríem caracteritzar-la amb mitges de color negra, una samarreta del mateix color i després mitjons vermells. Per realitzar les aletes, una de les opcions pensades va ser la utilització d’un tros de goma eva de color vermell i altre de color negre, encara que estem dubtant entre diferents materials com moqueta vermella o paper de diari. A més, realitzarem unes antenes manualment i li pintarem les ungles vermelles amb punts negres a la persona que interpreti a aquest personatge, que en aquest cas és Carol.

El següent personatge va ser l’abella. Per fer-ho vàrem pensar que la persona que ho representarà, que en aquest cas és Andrea, portarà unes mitges negres i un vestit negre amb ratlles grogues fetes amb goma eva d’aquest mateix color. Després, li posarem mitjons amb ratlles de color groc i negre i fabricarem unes antenes manualment amb filferro, paper de diari i una diadema de color negra. No obstant, encara no tenim clar com farem les ales d’aquest personatge, una de les opcions que vam pensar va ser fer-les amb cartró i paper d’alumini.

A continuació, vàrem parlar de com caracteritzar  a la papallona. En un principi, vam decidir fer-la amb mitges i samarreta de color platejat i les ales de color taronja amb purpurina. Però després, vam pensar que cap membre del grup tenia mitges i samarreta platejades i podria ser difícil de trobar.

Per aquesta raó, decidirem canviar el color platejat per un color blanc. Les ales, les realitzarem amb molts colors i també li posarem uns guants de color blanc. Pel que fa al pentinat i al maquillatge, vàrem decidir que la papallona portaria un monyo alt i un maquillatge molt polit, ja que en la nostra historia aquest personatge ha de destacar per la seva bellesa. En aquest cas, la persona que ho interpretarà serà Alicia.

Dels últims tres personatges, la formiga, l’aranya i l’eruga, no vam parlar molt degut a que ja ens quedava poc temps de classe i havíem de parlar també d’altres aspectes.

Respecte a la formiga, que serà interpretada per Eva, vàrem comentar que la seva disfressa seria de color lila. Per aquesta raó, aquest personatge portarà mitges de color violetes i una samarreta del mateix color. Aspectes com les ales i altres característiques no els vam tractar. 

L’aranya, va ser el personatge que menys vàrem tractar. Decidírem que la persona que ho representarà, que en aquest cas és Arantxa, portarà mitges i samarreta de color negra. Per realitzar les potes d’aquest personatge, pensàrem en agafar 4 mitjons negres i cosir-los a la samarreta (2 davant i dos darrere). Després, els emplenaríem de cotó o d’altre material i li ficaríem filferro dins per a que es poguessin moure i tinguessin més forma. A més, com aquest animal té molts d’ulls, anem a fer-li 6 ulls amb materials reciclats.

Per últim, vàrem parlar de l’eruga. Aquest és un personatge que en la nostra historia ha d’aparèixer molt lleig, ja que després es  torna una papallona molt bonica. L’eruga serà de color blau i hem agafat idees d’una pel·lícula de dibuixos Alicia en el País de las Maravillas, encara que li farem la nostra aportació personal.

També, hem decidit que la persona que l’interpreti, en aquest cas jo, portarà mitges de color blau clar i una samarreta del mateix color. Per altra banda, hi ha alguns aspectes del vestuari de l’eruga que encara no els tenim clars. A més, aquest personatge durà una mascara per aconseguir l’objectiu que volem.

Quan vàrem acabar de parlar de la caracterització dels personatges, pensàrem en quina feina podríem realitzar en la classe següent, i finalment decidiríem que començaríem a fer les mascares que portaran alguns personatges, com per exemple, l’eruga.

Així que, ens posàrem a pensar en els materials que necessitaríem per fer aquestes mascares i ens vam organitzar per portar-los el pròxim dijous. També, vàrem decidir començar a cercar mitges dels colors que necessitem, i d’aquesta manera anar aconseguint poc a poc tot el que requerirem per caracteritzar als nostres personatges.

A continuació, escriuré la llista de material que tindré que portar la setmana que ve:

·         Pintura de color blau clar ·         Paper de diari ·         Mitja de color blau clar ·         3 botelles de 1,5 litres blaus ·         Cuttex o tisores ·         Cola liquida ·         Mirar el preu del material goma eva

 

A part d’això, a nivell de grup hem de mirar per casa si tenim mitges dels colors que necessitem: Blau, negres, blanques i violetes. Per d’aquesta forma, fer les nostres disfresses lo més econòmiques possibles. A més, crec que és molt important elaborar aquestes amb materials reciclats i si no es pogués fer tot, comprar el menys material possible. 

Per al pròxim dia, hem decidit començar a fer les mascares que duran alguns personatges, i a més m’agradaria acabar de comentar amb les meves companyes alguns aspectes de les disfresses dels nostres personatges que encara no tenim clar.

Personalment, estic molt il·lusionada amb aquest projecte ja que mai havia fet res paregut. Penso que realitzar aquest musical ens durà molta feina, però si gestionem bé el treball que hem de fer i tots els membres del grup ens impliquem, tot sortirà molt bé.

Crec també, que realitzar aquesta representació ens ajudarà molt en la nostra futura docència, ja que aprendrem a fer disfresses per als infants amb materials reciclats i fàcils d’aconseguir, a crear histories i cançons i a realitzar una bona decoració a l’aula.

Per acabar, volia dir que estic molt contenta de realitzar aquest treball amb aquest grup, perquè ens entenem molt bé i a més, és un grup molt treballador i compromès amb la feina que s’ha de realitzar.

                                                                                         

LES EMOCIONS

Aquesta és la primera entrada de la meva carpeta d’aprenentatge que realitzaré al llarg d’aquesta assignatura. En aquesta carpeta, exposaré les reflexions que faré sobre el temari i les diferents activitats proposades.

A més, amb aquesta carpeta d’aprenentatge  m’he marcat una sèrie d’objectius, que sense dubte duré a terme al llarg d’aquesta assignatura. Els objectius són aprendre a reflexionar sobre les meves emocions i sentiments i saber gestionar i expressar aquestes emocions. He triat aquests objectius, perquè penso que m’ajudaran a tenir més empatia amb les persones i a més, hem proporcionaran un creixement a nivell personal i a nivell interior.

Abans de començar a parlar sobre la matèria de Desenvolupament i Educació Socioemocional, volia fer una petita reflexió sobre que significa per a mi i que sensació m’aporta iniciar un nou quatrimestre.

Començar un nou quatrimestre, hem produeix un sentiment i una emoció per una banda, d’il·lusió  per fer assignatures noves i aprendre més coses que sense dubte, sé que m’ajudaran en la meva futura professió docent i per altra, amb una mica de nirvis per saber com anirà.

A més, volia afegir que he iniciat aquest nou viatge una mica aclaparada i amb una sensació de no haver tingut temps per descansar i relaxar-me un poc, degut a que vàrem començar aquest nou quatrimestre un dia desprès d’haver acabat l’últim examen del quatrimestre anterior.

Personalment, quan vaig veure que havia de fer aquesta assignatura hem van sorgir una sèrie de qüestions com Que farem en aquesta classe? M’ajudarà a sentir-me millor  amb mi mateixa? Aprendré a gestionar els meus sentiments i les meves emocions? o Aprendré estratègies per ensenyar-li als infants a expressar les seves emocions? Entre altres preguntes.

Respecte a aquesta matèria tinc bones expectatives, ja que com he comentat anteriorment m’agrada molt aquesta temàtica i a més, penso que pot ajudar molt als infants i també a nivell personal. Una de les coses que m’agradaria aconseguir en aquesta classe, és poder expressar les meves emocions sense pensar que estic equivocada o que no està ben dit.

Va arribar el primer dia de classe d’aquesta assignatura i ho vaig afrontar amb un sentiment d’il·lusió i amb una actitud molt positiva per conèixer que aprendré sobre aquesta temàtica, ja que a nivell personal és un tema que m’interessa molt i penso que és molt important en l’educació dels infants.

Crec que una bona educació emocional ajuda als nens a arribar a ser en el futur persones capaces de gestionar les seves emocions i saber afrontar els problemes que els hi poden sorgir al llarg de la vida.

A mesura que la classe anava avançant, podia relacionar les emocions i els sentiments que estava vivint amb una manifestació física del meu cos. Aquesta manifestació, la podria representar quan vaig sentir un petit formigueig dins de l’estomac, que provocava que jo no estigues amb una sensació de tranquil·litat i que tampoc hem va permetre no haver gaudit tant com hagués volgut.

Quan vaig arribar a casa, vaig tenir molta curiositat de seguir investigant coses sobre aquesta temàtica i vaig començar a cercar informació. Vaig posar al buscador emocions i sentiments i hem vaig quedar sorpresa de tota la informació que va aparèixer. No obstant, després de mira uns quants documents i blocs, vaig veure un que hem va cridar l’atenció i ho vaig obrir. Aquest es deia Psicologiacat i hem va agradar molt, aquí us deix l’enllaç (http://psicologiacat.wordpress.com/category/emocions-sentiments/).

Més concretament dins d’aquest bloc, vaig llegir una entrada que parlava sobre els peixos Koi que hem va fer reflexionar. Aquí, s’explicava que aquests peixos creixen en funció de la mida de la peixera on viuen. Després de llegir això, ràpidament hem va venir una pregunta al cap Perquè les persones moltes vegades ens limitem amb totes les possibilitats que ens ofereix la nostra societat?

Vaig estar una estona reflexionant sobre això i vaig comprendre que com passa amb les emocions no hem d’amargar-les i deixar-les d’expressar, sinó que hem de tenir clar que podem aconseguir tot el que ens proposem i a més, podem expressar tot el que sentim lliurement.

Daniel Goleman, és un dels autors que també vaig cercar informació. Fa uns mesos, hem vaig comprar un llibre que es deia Educar con inteligencia emocional dels autors Maurice J. Elias, Steven E. Tobias i Brian S. Friendlander, i el pròleg d’aquest llibre està escrit per aquest autor.

En aquest pròleg, Goleman explica que en l’actualitat els pares ja no  poden passar tant de temps amb els seus fills, i  de com s’està perdent aquest primer aprenentatge emocional que proporcionen les famílies als infants, entre altres qüestions.

Una vegada fet això, el professor ens va proposar col·locar en el quadre que exposaré a continuació format per emocions positives, negatives o ambigües, el que vàrem sentir en aquesta primera classe. L’objectiu era situar les emocions en un d’aquests apartats i explicar el perquè de la nostra elecció.

EMOCIONS POSITIVES	EMOCIONS NEGATIVES	EMOCIONS AMBIGÜES
Alegria: perquè sempre que sento alegria em sento bé, sempre m’implica coses bones.	Desànim: perquè em fa sentir malament i em trobo sense ganes de fer coses.	Sorpresa: perquè em puc sorprendre tant per una cosa agradable com desagradable.
Il·lusió	Nirvis

 
 En primer lloc, dins d’aquest quadre he decidit escriure les emocions il·lusió i nirvis. La primera la he situat dins de les emocions positives, perquè sentir aquesta emoció fa que estigui molt contenta, ja que hem proporciona una emoció de ganes de continuar aprenent i d’experimentar noves experiències. A més, a nivell personal la il·lusió, desenvolupa en mi una motivació intrínseca  que m’ajuda a afrontar i superar les situacions que hem proposi. 

La següent i última emoció que he escrit en aquest quadre són els nirvis. Aquesta emoció la he situat dins de les emocions negatives, ja que penso que no hauria d’haver sentit nirvis. Personalment, soc una persona tímida i quan he d’afrontar una situació nova per primera vegada sempre tinc aquesta mateixa emoció.

Penso, que moltes vegades aquesta emoció no hem permet gaudir tot el que jo voldria. A més a més, no m’agrada sentir aquesta emoció perquè fa que estigui més tensa i cohibida a l’hora de parlar i expressar-me davant d’un grup de persones.

El següent dia de classe, vàrem aprendre que són les emocions bàsiques. Aquestes emocions són aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie, són emocions imprescindibles en la nostra vida.

A més, les emocions bàsiques són aquelles que ens connecten amb la realitat social i per tant, sempre hem de poder expressar-les. Per aquesta raó, hem de començar a ensenyar en l’àmbit educatiu i en l’àmbit familiar a regular les nostres emocions.

La característica d’aquestes emocions són l’expressió que utilitzem quan les exterioritzem. Un exemple pot ser, com una mateixa situació provoca emocions diferents en les persones.

Personalment, crec que és molt important que les persones siguin capaces d’anomenar i de reconèixer les emocions i els sentiments. A més, hem de poder expressar-les amb total llibertat, ja que les emocions formen part de la nostra vida.

Respecte a l’elecció de quines són les emocions bàsiques, hi ha molt d’autors que tenen diverses opinions. Per exemple, Paul Ekman, un dels psicòlegs amb més influència en la investigació de les emocions i expressions, va establir una llista amb 6 emocions bàsiques:  ràbia,  repugnància, por, alegria, tristesa i sorpresa.

En canvi, per a l’escriptora i autora del llibre Sentir y crecer, Silvia Palou, només hi ha 5 i són l’estima, la por, la ràbia, l’alegria i la tristor. És amb el llibre d’aquesta autora on profunditzarem sobre aquesta temàtica.

Imatge personal 

Una de les activitats que el professor ens va proposar va ser individualment identificar tres emocions bàsiques i intentar definir-les. Lo primer que vaig pensar, va ser que no era difícil identificar-les ni tampoc definir-les, però quan vaig començar a reflexionar sobre això hem vaig adonar que no era tan fàcil.

Vaig sentir que les persones expressem les nostres emocions i que moltes vegades no les podem definir. L’amor, l’alegria i la superació van ser les tres emocions bàsiques que vaig triar, ja que penso que són fonamentals en la nostra vida.

En quant a les definicions, vaig pensar que l’alegria és una emoció que sentim quan estam contents per algun motiu, la superació és una emoció que experimentem quan  després de molt d’esforç aconseguim un objectiu que ens havíem plantejat anteriorment i per últim, l’amor és un sentiment que tenim quan ens sentim estimats per la gent del nostre entorn.

A continuació, la següent activitat proposada va ser posar en comú en petit grup les diferents emocions i identificar tres, a més també havíem de definir-les. Fer aquest exercici en grup, hem va fer reflexionar sobre com les persones tenim diferents maneres d’entendre el món i les emocions bàsiques.

A l’hora d’exposar cadascuna les nostres emocions, només vàrem coincidir en una, l’alegria. Més tard, cada membre del grup va exposar perquè va triar la seva emoció i poc a poc vàrem arribar a un consens determinant que les nostres emocions triades eren l’alegria, la seguretat i el plaer.

Les meves companyes i jo, vam definir l’alegria com un estat d’ànim que et fa sentir feliç amb tu mateix i amb el teu entorn. La seguretat, vàrem  pensar que és tenir confiança amb tu mateix per actuar i prendre decisions reforçant d’aquesta manera la nostra autoestima, i per últim el plaer ho vam definir com l’emoció que ens desenvolupa l’estat de satisfacció.

He de dir que realitzant aquesta activitat, vaig aprendre que hem de respectar totes les opinions dels nostres companys i que totes són vàlides, és a dir, que no només hi ha una opció que sigui vertadera.

A més, quan escoltava a la resta de companys mentre exposaven les seves idees, vaig anar reflexionant i ampliant el meu punt de vista, fins arribar a qüestionar i a plantejar-me noves preguntes.

El capítol de l’alquímia de les emocions que pertany al llibre Sentir y Crecer. El crecimiento emocional en la infància de l’autora Silvia Palou, m’ha aparegut molt interessant perquè explica d’una manera molt senzilla les 5 emocions primàries i a més, ofereix diverses estratègies educatives per a pares, mares i docents per tenir presents i treballar aquestes emocions.

Un aspecte que volia destacar, és que al començament d’aquest capítol l’autora explica que per a entendre i treballar correctament les emocions, hem de crear un marc teòric de referència analitzat per diferents autors i fer una reflexió sobre les nostres pròpies vivències i creences.

Durant una activitat de classe, vaig decidir que les emocions bàsiques més importants per a mi eren l’amor, l’alegria i la superació. Després de llegir aquesta lectura, he observat que l’autora també fa referència a l’amor i l’alegria com emoció bàsica.

Respecte a l’amor, jo penso que és molt important en la nostra vida, ja que si ens estimem a nosaltres mateixos i ens acceptem tal com som, les persones del nostre entorn també ens acceptaran i estimaran. A més a més, amb aquest sentiment creem vincles afectius que ens ajuden a créixer a nivell personal i a nivell social.

En aquesta lectura, es fa referència als elements bàsics comuns que hi ha en totes les formes de l’amor. Aquests, són la cura, la responsabilitat, el respecte i el coneixement. Personalment, no m’havia plantejat abans aquesta qüestió degut a que ara estic descobrint com l’amor pot variar en diferents situacions i com aquests quatre elements han d’estar presents.

Per exemple, quan estimes a una persona has de conèixer la seva personalitat, l’has de respectar, tenir cura i responsabilitat d’ella. És a dir, com afirma l’autora: “Hay que ser tan responsable con respecto a los demás como respecto a uno mismo. Tener consciencia de su individualidad única. Ver en la otra persona los rasgos que le hacen peculiar”.

Pel que fa a l’alegria,  l’altre emoció bàsica que coincideix amb Palou, crec que és necessària en la nostra vida, ja que actualment vivim en un món molt complex on moltes vegades sorgeixen conflictes que s’han de solucionar. Per aquesta raó, penso que és molt important ser una persona positiva, optimista i amb capacitat per poder veure que totes les situacions tenen un costat positiu i que es poden solucionar.

A més, quant una persona està alegre demostra que es troba bé amb si mateixa o amb el seu entorn. Cal destacar també, que aquesta emoció és la més permesa i acceptada en la nostra societat.

Tornant a llegir la presentació que vaig realitzar sobre aquesta assignatura, m’he adonat que hi ha una sèrie d’aspectes relacionats amb aquesta lectura i amb les meves reflexions sobre aquesta.

En primer lloc, hem vaig plantejar una sèrie de qüestions en referència a aquesta assignatura. Una d’elles era si podria aprendre estratègies per ensenyar-li als infants a expressar les seves emocions. Ara, a partir de llegir aquesta lectura crec que si les aprendre, perquè penso que les estratègies proporcionades per l’autora són molt interessants i poden ser de gran utilitat.

Un aspecte important, és que a nivell personal hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos i saber gestionar i expressar les nostres emocions. Això està relacionat, amb el que vaig escriure en la presentació, ja que si nosaltres no ho podem fer tampoc ho podem ensenyar  als infants.

També, en la meva presentació, vaig parlar sobre els peixos Koi i com creixen en funció de la mida de la peixera on viuen. Vaig escriure això, perquè vaig pensar que estava relacionat amb les emocions, degut a que mai ens hem de limitar i amagar o deixar d’expressar les nostres emocions, sinó que hem de poder expressar-les lliurement.

L’autora Silvia Palou, afirma que l’amor és l’emoció mare. Personalment, crec que té molta raó ja que és una de les emocions bàsiques que vaig triar. A més, explica com aquest pot variar segons les situacions d’estima i com  ens poden afectar aquestes situacions d’una manera o un altra.

A continuació, vàrem veure un vídeo del programa de televisió Redes que es deia Para que sirven las emociones. He de dir, que hem va agradar molt i per aquest motiu vaig destacar una sèrie d’idees principals:

·         La primera, fa referència a que sense emocions no podem sobreviure.

·         La segona, destaca sobre com al llarg de la historia les emocions es consideraven obstacles i ara cada vegada es tenen més en compte.

·         La següent idea, està relacionada amb com afecten a la manera que tenim de veure el món.  

·         La quarta idea, té a veure amb com les emocions intervenen en la memòria per triar un criteri i determinar que recordem, ja que no es pot recordar tota la informació que rebem.

·         La penúltima idea, fa referència a l’autor Paul Ekman i els quasi 50 anys  d’experiència en l’àmbit de les emocions.

·         Per últim, volia  destacar la universalitat de les expressions facials, degut a que tothom expressa de la mateixa manera per exemple,  l’alegria o la tristor.

Per acabar amb aquesta entrada, volia compartir un vídeo que he trobat sobre la temàtica de les emocions. És un vídeo del programa de televisió Redes on parla de que són les emocions, de les emocions bàsiques i de com es tracten  a l’escola, entre altres qüestions. Personalment, m’ha aparegut molt interessant compartir-ho amb els meus companys. Esper que us agradi!!

REFLEXIÓ FINAL

Ja hem acabat totes les làmines del nostre bloc de dibuix. Com treball final d’aquesta assignatura, hem de fer una reflexió  i una relació sobre dos dibuixos realitzats durant el curs.

Després de valorar les feines que he realitzat durant les sessions de plàstica, he decidit triar el dibuix sobre la creació d’un fons marí i el treball on havíem de crear 55 colors diferents amb temperes partint només de 5 colors. El criteri que he seguit per triar aquests dos dibuixos té a veure amb la sensació tant positiva que vaig tenir mentre els realitzava i amb el resultat obtingut.

Vaig a començar aquesta reflexió amb el dibuix sobre el fons marí. He de dir que el treball d’aquesta làmina va començar amb la realització prèvia d’un dibuix amb moltes formes geomètriques pintat amb ceres. Després, havíem de fer un fons marí format com a mínim per 15 peixos. Una vegada fet això, havíem de repassar-ho en llapis sobre aquest dibuix de colors i  finalment, pintar amb llapis o bolígraf els peixos sobre aquesta mateixa lamina.

Personalment, vaig gaudir molt fent aquest treball, pensant com dibuixar peixos amb formes diferents i el meu fons marí personal. El resultat, va ser molt positiu ja que, a mesura que pintava amb llapis els peixos sobre la làmina de colors, observava com el meu fons marí s’anava tornant cada vegada més colorit i més alegre.

Aquest és el resultat del meu dibuix:

 

Per aconseguir realitzar peixos multicolors, el que vaig fer va ser anar movent la làmina del meu fons marí i anar repassant  els peixos utilitzant els diferents colors que tenia a la làmina amb les diferents formes geomètriques, que actuava com si fos una plantilla.

Una vegada que vaig començar a dibuixar els peixos, vaig veure com cada vegada hem sentia més confiada i m’anaven sorgint més idees per crear el meu fons marí personal. Així que, vaig dibuixar roques, algues, bombolles o un cofre del tresor.

Un aspecte que vull destacar, està relacionat amb el pensament que vaig tenir quan vaig saber que havia de fer 15 peixos diferents. Lo primer que vaig pensar va ser que no sabria ni podria fer-ho. Però, a mesura que anava fent aquesta làmina vaig veure com poc a poc ho estava aconseguint i això, hem va fer sentir molt bé amb mi mateixa.

Realitzar aquest dibuix,  ha set una experiència molt gratificant perquè com he dit abans vaig gaudir molt fent-lo, repassant cada peix en particular i pensant de quin color ho podria repassar per a que el dibuix fos polit. Però no només això, a més vaig  fer-lo amb molta tranquil·litat i pensant que si ho podia fer.

La segona làmina que vull comentar és una de les últimes feines que he realitzat. En aquest cas, havíem de dibuixar 55 espais diferents distribuïts per tot el full i pintar-los partint de 5 colors diferents amb temperes com són blanc, negre, blau, groc i magenta.  Un aspecte important d’aquest treball és que no es podia repetir cap color.

Per realitzar aquest dibuix, vaig emprar diferent material com fulles de diari, un pot petit amb aigua per netejar els pinzells, dos pinzells de diferents mesures, un plat de plàstic per anar fent les diferents mescles i per últim, els pots de diferents colors de tempera.

Al començament, quan ja havia fet tots els espais i observava quants colors havia d’aconseguir, vaig sentir que seria difícil realitzar aquest treball. Però, aquesta vegada ja no pensava que no podria fer-ho, sinó tot el contrari, pensava que si ho podria fer.

A mesura que anava descobrint nous colors i observant com s’anaven formant diferents coloracions, més ganes tenia de continuar fent aquest treball i d’experimentar amb aquests. A més a més, també vaig compartir alguns colors amb les meves companyes igual que elles també varen compartir amb jo els colors que havien aconseguit.

Hem vaig sorprendre molt observant com una petita quantitat d’un color i molta quantitat d’un altre ens proporciona un color i si ho fem al reves, ens proporciona un color totalment diferent. També, va ser molt interessant veure com d’un color podem extreure un altre.

No obstant, he de dir que hi havia moments que sempre aconseguia els mateixos colors i no podia fer altres mescles. Però, quan hem succeïa això intentava tornar a començar mesclant colors diferents.

El resultat va ser molt positiu en molts sentits, ja que per una banda vaig aprendre com aconseguir 55 colors partint només de 5, i per altra banda saber estar concentrada i motivada fent una feina amb una sensació de tranquil·litat i molt relaxada. A més, els colors que vaig aconseguir experimentat amb les diferents mescles m’han agradat molt.

Aquest va ser el resultat del meu dibuix:

 

Un aspecte molt important que volia destacar, és que realitzar aquestes dos làmines i la resta de treballs han fet que ara hem valori més a mi mateixa. Quan vaig començar aquesta assignatura, pensava que seria molt difícil dur-la a terme, ja que sempre m’ha resultat difícil dibuixar bé.

Però a mesura que anava assistint a les classes, vaig entendre que lo més important no és dibuixar perfectament, sinó gaudir mentre realitzem el nostre dibuix, que experimentem sense por amb diferents materials, que tinguem confiança en nosaltres mateixes i pensar que podem fer tot lo que ens proposem, que no hem de limitar-nos pensant que no ho sabrem fer o que no podrem fer-ho.

A més a més, realitzant aquesta assignatura he après una nova manera de relaxar-me quan estic nerviosa per qualsevol motiu i és pintar amb ceres o temperes, ja que m’aporta una sensació de tranquil·litat. Per exemple, quan estava fent a classe i algunes vegades a casa les feines, el temps va passar molt ràpid ja que estava molt concentrada realitzant els treballs.

Respecte als dibuixos que he triat, he de dir que quan la professora va proposar crear un fons marí o saber trobar 55 colors partint només de 5, vaig sentir que no sabria fer-los i que tampoc el resultat seria molt positiu. Però m’ho vaig plantejar com un repte, un repte que ho havia d’aconseguir.

Penso, que a l’hora d’aconseguir gaudir realitzant els treballs, ha hagut un factor clau que m’ha ajudat  i aquest és la comoditat que sentia dins l’aula, ja sigui per la bona relació que tenia amb les meves companyes com per l’ajuda que ens proporcionava la professora.

Per acabar amb aquesta entrada, volia dir que realitzar aquesta assignatura ha set una experiència personal molt positiva, ja que ara tinc més present que puc fer tots els projectes que hem proposi.

FACTORS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En aquesta nova entrada, vaig a parlar dels factors interpersonals que estan relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge. Però, ¿quins són aquests factors i perquè són tan importants? Aquestes qüestions es resoldran en  aquesta entrada.

Per començar, els factors esmentats anteriorment són la interacció entre el mestre i l’alumne, les característiques del mestre i el rendiment escolar, la interacció entre alumne i alumne, la pràctica educativa familiar i per últim, la disciplina a l’aula.

Segur que tothom, al llarg de la nostra vida escolar hem tingut tot tipus de mestres que segons com fos la interacció amb ells, feia que ens esforcessin més o menys en la seva assignatura, o també hem parlat amb altres companys sobre algun professor en concret i aquests ens han dit que aprova molt poca gent amb ell i ja penses que no aprovaràs.

Aquests, són exemples de situacions que hem viscut la majoria de persones i que fan referència a dos factors interpersonals, la interacció mestre-alumne i les expectatives que ens creem dels docents. No obstant, hi ha molts més factors que a continuació els explicaré.

Quan un professor comença un nou curs amb un nou grup, a vegades parla amb altres companys que ja han tingut a aquest altres anys. Si la informació proporcionada és negativa, el mestre pot crear expectatives que influeixin negativament en l’infant.

A més a més, segons Jussim els estereotips o l’actuació dels alumnes en els primers moments fan que el mestre es pugui crear  expectatives positives o negatives del nen. Però, és important que el docent tingui present a tot el grup classe, ja que cada nen és únic i pot aportar moltes coses positives als companys.

 

Un altre aspecte que reflexa aquest autor, és que a mesura que avança el curs escolar, les expectatives del docent poden anar canviant segons l’esforç que vagi realitzant el petit donant-li  més suport, en canvi  quan el docent té baixes expectatives d’un nen i aquest no rendeix igual que la resta de companys pensa que no està centrat en la seva classe.

Vaig a contar una experiència personal, que vaig tenir quan anava a quart de primària amb la professora de matemàtiques que tenia en aquell moment. Per començar, aquesta assignatura sempre m’ha resultat molt difícil i a l’escola hem costava molt seguir el ritme de la meva classe. La mestra no hem donava cap suport per poder millorar en aquest aspecte i un dia, va cridar a la meva mare dient-li que jo no podia estar a l’escola perquè no servia per a estudiar.

Ara que ha passat el temps, he reflexionat sobre aquesta experiència. He pensat, en com aquesta mestra no es preocupava pel procés d’aprenentatge dels seus alumnes, ja que donava més suport a aquests que sempre tenien millors resultats. També és destacable, el poc suport que hem va donar per superar aquesta dificultat i com es centrava en els alumnes que ella s’havia creat expectatives més altes.

Analitzant la situació, crec que la professora hauria d’haver-me donat més ajuda en aquest aspecte, donat que jo m’esforçava en entendre aquesta matèria i feia molta feina per assimilar l’assignatura. A més, en compte de dir-li això a la meva mare, hauria d’haver-li dit que necessitava més ajuda per superar aquesta dificultat.

Va arribar un moment, que vaig deixar d’esforçar-me perquè sabia que la professora no faria res per proporcionar-me aquest suport que necessitava i després de realitzar aquest tema, veig que la mestra tenia unes expectatives molt baixes cap a mi, i això hem va influir molt negativament durant l’etapa escolar.

El context escolar, és un altre dels factors més importants per als infants  ja que ha d’estar relacionat amb el seu entorn més pròxim, com és la família per afavorir el desenvolupament integral de l’infant. A més,  considero que una bona relació entre el personal docent i no docent,  o una bona relació del nen amb els seus companys i amb el professor, és primordial per a que el nen es senti integrat dins de l’escola.

Cal destacar també, la importància de tenir un bon espai físic i un bon espai exterior a l’hora de duu a terme la pràctica educativa, donat que ajudarà als infants a sentir-se més a ple i a gaudir més d’aquesta experiència i del seu procés d’aprenentatge.

Un aspecte que vull destacar, és la personalitat del mestre. Penso, que és necessari que el docent tingui un bon equilibri personal perquè és la sensació que transmetrà als seus alumnes, i a més aquests han de tenir com a docent a una persona que els hi proporcioni estabilitat. Per a aconseguir aquest equilibri, els docents han de treballar amb ells mateixos elaborant diferents estratègies per entrar a classe d’una manera relaxada i tranquil·la.

Considero també, que els docents han de reflexionar sobre les característiques positives i negatives que tenien els seus mestres quan ells anaven  a l’escola, per evitar que en la seva pràctica educativa facin els errors que varen cometre aquests.

Sota el meu punt de vista, un bon mestre ha de ser aquell que tingui molt en compte i dugui a terme a la seva aula una educació emocional, però equilibrada amb els continguts que s’han de donar a l’escola. També, ha de tenir molt present les característiques individuals que presenten cadascun dels seus alumnes, respectant sempre el procés d’ensenyament-aprenentatge i les necessitats d’aquests.

Un bon mestre, ha de tenir molt clar els continguts que presenta als seus alumnes i les estratègies que utilitza per a que aquests aprenguin millor. A més, ha d’estar formant-se contínuament, llegint articles o fent cursos, perquè sempre van sorgit noves idees en l’àmbit educatiu que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa i millorar-la.

Personalment, crec que l’empatia és un aspecte fonamental ha tenir en compte amb els alumnes, donat que ens ajudarà a entendre com evoluciona el procés educatiu de l’infant i valorar si aquest està passant per una situació difícil en el seu entorn més pròxim o en l’escola.

El treball i la coordinació en equip, és un altre dels aspectes que volia destacar perquè si es té una bona relació i es treballa coordinadament, podrem aconseguir que els nens tinguin una educació de qualitat on ells siguin els vertaders protagonistes del seu aprenentatge.

També el treball amb la família, ens ajuda a aconseguir aquesta educació de qualitat, ja que si els docents i les famílies tenen una bona relació podrem saber si el nen té qualsevol problema i sabrem com solucionar-ho treballant conjuntament, donant pautes als pares per a que participin en l’educació dels seus fills.

Com a docents,  igual que els alumnes hem de gaudir amb el nostre treball i a l’escola on exercim la nostra feina, vivint les experiències que es proporciona el col·legi i el seu entorn.

El rol del mestre en l’actualitat, és un dels aspectes que personalment crec que ens hem de plantejar a l’hora de realitzar la nostra pràctica educativa.  Penso, que hem de saber que espera la societat i les famílies de nosaltres, ja que si no ho tenim clar és molt difícil donar una educació de qualitat als infants.

 

No obstant, en l’actualitat ha canviat molt el rol dels docents. Crec que si tenim clar el que volem fer, com ho volem i perquè ho volem, transmetrem aquesta seguretat a les famílies i d’aquesta manera, ens convertirem en bons professionals.

Pel que respecta a l’estil d’ensenyament del mestre, hi ha estudis d’autors com Lewin i Lippit, Flanders, Bennet, Rosenshine o Stevens que ja ens parlaven d’aquesta temàtica. Tots els estudis que varen realitzar són molt significatius, però personalment, destacaria els de Flanders i Bennet, perquè ens parlen dels resultats tan positius que s’obtenien quan el mestre afavoria la iniciativa dels alumnes i sobre com actuava el mestre mentre donava la seva classe. També, exposaven la importància de revisar el treball assignat pel mestre, donat que és important explicar als nens tant les errades que han comés com les feines que han elaborat correctament.

Cal destacar, que aquests autors varen fer referència a la importància de com supervisa el mestre la pràctica dels seus alumnes sense donar-lis tot fet,  deixant que pensin per ells mateixos, i sobre com elabora les correccions de les tasques que realitzen els petits.

Un altre factor molt important que té molta influència en el procés d’aprenentatge, és la interacció entre alumne-alumne. Hi ha molts d’estudis, que plantegen la importància d’aquest procediment a l’hora de que els infants duguin a terme un bon procés de socialització.

Un exemple, el podem trobar quan un grup d’infants juguen fent simulacions dels rols de la societat o també, com a mesura que aquests van compartint experiències a l’escola van creant relacions més intenses i diverses. A més a més, amb aquestes experiències els petits van adquirint una sèrie de competències i habilitats socials que els hi ajudaran al llarg de la seva vida.

També exerceixen molta influència,  quan els infants comencen a entendre que les persones tenen diferents punts de vista,  que a més han de ser respectats. Cal destacar, que  en el moment que sorgeix un conflicte, és necessari resoldre-ho mitjançant la cooperació i l’enteniment.

Després de parlar sobre l’àmbit educatiu, crec que és necessari parlar de la pràctica educativa realitzada per part de la família. Personalment, considero que aquestes han de poder participar a l’escola independentment de les jornades laborals de cadascuna. És a dir, l’escola hauria de facilitar  que totes poguessin assistir a les sortides dels infants, a les celebracions o simplement participar en els tallers que s’organitzin.

A més, crec que és fonamental que els pares tinguin bona relació amb el professor del nen, ja que aquesta actitud farà que els pares sàpiguen que està realitzant l’infant a l’escola, si  sorgeix qualsevol problema a l’aula o si el mestre considera important donar pautes a aquests per a millorar algun aspecte del petit.

En l’actualitat, degut a les intensives jornades laborals que han de seguir diàriament els pares, no dediquen molt temps a estar amb els seus fills i passar amb ells una estona agradable on poder realitzar alguna activitat educativa. Considero, que totes les famílies haurien de passar temps junts i gaudir realitzant activitats tant senzilles com llegir un conte, anar al parc o fer una petita excursió al camp per observar la natura. 

Un aspecte que volia destacar, és que seria interessant que a l’escola hi hagués un espai per als pares, on poguessin parlar entre ells, compartir llibres,  dialogar sobre les seves experiències vívides amb l’infant i d’aquesta manera, ajudar-se entre ells.

L’últim punt que volia fer referència en aquesta entrada, és la disciplina en el aula. Dins de l’aula, és molt important duu a terme una disciplina positiva que ajudi al nen a aconseguir autocontrol i autodisciplina. A més,  aquesta està basada en valors com la participació, el diàleg, el consens i el respecte cap  als petits.

Quan es presenta una situació conflictiva a l’escola, és important reflexionar sobre una sèrie de qüestions per trobar una solució justa i equilibrada. Aquestes preguntes són: ¿Que  ha succeït?, ¿Quins sentiments té el nen després de lo que ha passat?, ¿Que ha après?  o ¿Com es pot solucionar el conflicte?.

Si seguim una disciplina positiva dins l’aula, aconseguirem que els nens tinguin un sentiment de proximitat  i de confiança cap al mestre, sentint que formen part d’aquest procés educatiu i aprenent de les seves errades. Per altra banda, si utilitzem una disciplina negativa l’únic que aconseguirem és que l’infant tingui una relació amb el docent molt  distant i fomentar el càstig, que al cap i a la fi no té cap sentit per a l’aprenentatge dels nens.

Per concloure amb aquesta entrada, volia compartir un vídeo que he trobat en Internet que fa referència a un dels temes que he parlat, la comunicació entre escola i família. En aquest, es mostren dos situacions a l’hora de duu a terme una entrevista d’un tutor amb la mare d’un infant. Esper que us agradi!