Excelente maestro es aquel que, enseñando poco, hace nacer en el alumno un deseo grande de aprender. Arturo Graf

jueves, 17 de enero de 2013

FACTORS QUE INTERVENEN EN EL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE


En aquesta nova entrada, vaig a parlar dels factors interpersonals que estan relacionats amb el procés d’ensenyament-aprenentatge. Però, ¿quins són aquests factors i perquè són tan importants? Aquestes qüestions es resoldran en  aquesta entrada.
Per començar, els factors esmentats anteriorment són la interacció entre el mestre i l’alumne, les característiques del mestre i el rendiment escolar, la interacció entre alumne i alumne, la pràctica educativa familiar i per últim, la disciplina a l’aula.

Segur que tothom, al llarg de la nostra vida escolar hem tingut tot tipus de mestres que segons com fos la interacció amb ells, feia que ens esforcessin més o menys en la seva assignatura, o també hem parlat amb altres companys sobre algun professor en concret i aquests ens han dit que aprova molt poca gent amb ell i ja penses que no aprovaràs.
Aquests, són exemples de situacions que hem viscut la majoria de persones i que fan referència a dos factors interpersonals, la interacció mestre-alumne i les expectatives que ens creem dels docents. No obstant, hi ha molts més factors que a continuació els explicaré.

Quan un professor comença un nou curs amb un nou grup, a vegades parla amb altres companys que ja han tingut a aquest altres anys. Si la informació proporcionada és negativa, el mestre pot crear expectatives que influeixin negativament en l’infant.
A més a més, segons Jussim els estereotips o l’actuació dels alumnes en els primers moments fan que el mestre es pugui crear  expectatives positives o negatives del nen. Però, és important que el docent tingui present a tot el grup classe, ja que cada nen és únic i pot aportar moltes coses positives als companys.
 
Un altre aspecte que reflexa aquest autor, és que a mesura que avança el curs escolar, les expectatives del docent poden anar canviant segons l’esforç que vagi realitzant el petit donant-li  més suport, en canvi  quan el docent té baixes expectatives d’un nen i aquest no rendeix igual que la resta de companys pensa que no està centrat en la seva classe.

Vaig a contar una experiència personal, que vaig tenir quan anava a quart de primària amb la professora de matemàtiques que tenia en aquell moment. Per començar, aquesta assignatura sempre m’ha resultat molt difícil i a l’escola hem costava molt seguir el ritme de la meva classe. La mestra no hem donava cap suport per poder millorar en aquest aspecte i un dia, va cridar a la meva mare dient-li que jo no podia estar a l’escola perquè no servia per a estudiar.
Ara que ha passat el temps, he reflexionat sobre aquesta experiència. He pensat, en com aquesta mestra no es preocupava pel procés d’aprenentatge dels seus alumnes, ja que donava més suport a aquests que sempre tenien millors resultats. També és destacable, el poc suport que hem va donar per superar aquesta dificultat i com es centrava en els alumnes que ella s’havia creat expectatives més altes.

Analitzant la situació, crec que la professora hauria d’haver-me donat més ajuda en aquest aspecte, donat que jo m’esforçava en entendre aquesta matèria i feia molta feina per assimilar l’assignatura. A més, en compte de dir-li això a la meva mare, hauria d’haver-li dit que necessitava més ajuda per superar aquesta dificultat.
Va arribar un moment, que vaig deixar d’esforçar-me perquè sabia que la professora no faria res per proporcionar-me aquest suport que necessitava i després de realitzar aquest tema, veig que la mestra tenia unes expectatives molt baixes cap a mi, i això hem va influir molt negativament durant l’etapa escolar.

El context escolar, és un altre dels factors més importants per als infants  ja que ha d’estar relacionat amb el seu entorn més pròxim, com és la família per afavorir el desenvolupament integral de l’infant. A més,  considero que una bona relació entre el personal docent i no docent,  o una bona relació del nen amb els seus companys i amb el professor, és primordial per a que el nen es senti integrat dins de l’escola.
Cal destacar també, la importància de tenir un bon espai físic i un bon espai exterior a l’hora de duu a terme la pràctica educativa, donat que ajudarà als infants a sentir-se més a ple i a gaudir més d’aquesta experiència i del seu procés d’aprenentatge.

Un aspecte que vull destacar, és la personalitat del mestre. Penso, que és necessari que el docent tingui un bon equilibri personal perquè és la sensació que transmetrà als seus alumnes, i a més aquests han de tenir com a docent a una persona que els hi proporcioni estabilitat. Per a aconseguir aquest equilibri, els docents han de treballar amb ells mateixos elaborant diferents estratègies per entrar a classe d’una manera relaxada i tranquil·la.
Considero també, que els docents han de reflexionar sobre les característiques positives i negatives que tenien els seus mestres quan ells anaven  a l’escola, per evitar que en la seva pràctica educativa facin els errors que varen cometre aquests.

Sota el meu punt de vista, un bon mestre ha de ser aquell que tingui molt en compte i dugui a terme a la seva aula una educació emocional, però equilibrada amb els continguts que s’han de donar a l’escola. També, ha de tenir molt present les característiques individuals que presenten cadascun dels seus alumnes, respectant sempre el procés d’ensenyament-aprenentatge i les necessitats d’aquests.
Un bon mestre, ha de tenir molt clar els continguts que presenta als seus alumnes i les estratègies que utilitza per a que aquests aprenguin millor. A més, ha d’estar formant-se contínuament, llegint articles o fent cursos, perquè sempre van sorgit noves idees en l’àmbit educatiu que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra pràctica educativa i millorar-la.

Personalment, crec que l’empatia és un aspecte fonamental ha tenir en compte amb els alumnes, donat que ens ajudarà a entendre com evoluciona el procés educatiu de l’infant i valorar si aquest està passant per una situació difícil en el seu entorn més pròxim o en l’escola.
El treball i la coordinació en equip, és un altre dels aspectes que volia destacar perquè si es té una bona relació i es treballa coordinadament, podrem aconseguir que els nens tinguin una educació de qualitat on ells siguin els vertaders protagonistes del seu aprenentatge.

També el treball amb la família, ens ajuda a aconseguir aquesta educació de qualitat, ja que si els docents i les famílies tenen una bona relació podrem saber si el nen té qualsevol problema i sabrem com solucionar-ho treballant conjuntament, donant pautes als pares per a que participin en l’educació dels seus fills.
Com a docents,  igual que els alumnes hem de gaudir amb el nostre treball i a l’escola on exercim la nostra feina, vivint les experiències que es proporciona el col·legi i el seu entorn.
El rol del mestre en l’actualitat, és un dels aspectes que personalment crec que ens hem de plantejar a l’hora de realitzar la nostra pràctica educativa.  Penso, que hem de saber que espera la societat i les famílies de nosaltres, ja que si no ho tenim clar és molt difícil donar una educació de qualitat als infants.
 
No obstant, en l’actualitat ha canviat molt el rol dels docents. Crec que si tenim clar el que volem fer, com ho volem i perquè ho volem, transmetrem aquesta seguretat a les famílies i d’aquesta manera, ens convertirem en bons professionals.

Pel que respecta a l’estil d’ensenyament del mestre, hi ha estudis d’autors com Lewin i Lippit, Flanders, Bennet, Rosenshine o Stevens que ja ens parlaven d’aquesta temàtica. Tots els estudis que varen realitzar són molt significatius, però personalment, destacaria els de Flanders i Bennet, perquè ens parlen dels resultats tan positius que s’obtenien quan el mestre afavoria la iniciativa dels alumnes i sobre com actuava el mestre mentre donava la seva classe. També, exposaven la importància de revisar el treball assignat pel mestre, donat que és important explicar als nens tant les errades que han comés com les feines que han elaborat correctament.
Cal destacar, que aquests autors varen fer referència a la importància de com supervisa el mestre la pràctica dels seus alumnes sense donar-lis tot fet,  deixant que pensin per ells mateixos, i sobre com elabora les correccions de les tasques que realitzen els petits.

Un altre factor molt important que té molta influència en el procés d’aprenentatge, és la interacció entre alumne-alumne. Hi ha molts d’estudis, que plantegen la importància d’aquest procediment a l’hora de que els infants duguin a terme un bon procés de socialització.
Un exemple, el podem trobar quan un grup d’infants juguen fent simulacions dels rols de la societat o també, com a mesura que aquests van compartint experiències a l’escola van creant relacions més intenses i diverses. A més a més, amb aquestes experiències els petits van adquirint una sèrie de competències i habilitats socials que els hi ajudaran al llarg de la seva vida.

També exerceixen molta influència,  quan els infants comencen a entendre que les persones tenen diferents punts de vista,  que a més han de ser respectats. Cal destacar, que  en el moment que sorgeix un conflicte, és necessari resoldre-ho mitjançant la cooperació i l’enteniment.
Després de parlar sobre l’àmbit educatiu, crec que és necessari parlar de la pràctica educativa realitzada per part de la família. Personalment, considero que aquestes han de poder participar a l’escola independentment de les jornades laborals de cadascuna. És a dir, l’escola hauria de facilitar  que totes poguessin assistir a les sortides dels infants, a les celebracions o simplement participar en els tallers que s’organitzin.

A més, crec que és fonamental que els pares tinguin bona relació amb el professor del nen, ja que aquesta actitud farà que els pares sàpiguen que està realitzant l’infant a l’escola, si  sorgeix qualsevol problema a l’aula o si el mestre considera important donar pautes a aquests per a millorar algun aspecte del petit.
En l’actualitat, degut a les intensives jornades laborals que han de seguir diàriament els pares, no dediquen molt temps a estar amb els seus fills i passar amb ells una estona agradable on poder realitzar alguna activitat educativa. Considero, que totes les famílies haurien de passar temps junts i gaudir realitzant activitats tant senzilles com llegir un conte, anar al parc o fer una petita excursió al camp per observar la natura. 

Un aspecte que volia destacar, és que seria interessant que a l’escola hi hagués un espai per als pares, on poguessin parlar entre ells, compartir llibres,  dialogar sobre les seves experiències vívides amb l’infant i d’aquesta manera, ajudar-se entre ells.
L’últim punt que volia fer referència en aquesta entrada, és la disciplina en el aula. Dins de l’aula, és molt important duu a terme una disciplina positiva que ajudi al nen a aconseguir autocontrol i autodisciplina. A més,  aquesta està basada en valors com la participació, el diàleg, el consens i el respecte cap  als petits.

Quan es presenta una situació conflictiva a l’escola, és important reflexionar sobre una sèrie de qüestions per trobar una solució justa i equilibrada. Aquestes preguntes són: ¿Que  ha succeït?, ¿Quins sentiments té el nen després de lo que ha passat?, ¿Que ha après?  o ¿Com es pot solucionar el conflicte?.
Si seguim una disciplina positiva dins l’aula, aconseguirem que els nens tinguin un sentiment de proximitat  i de confiança cap al mestre, sentint que formen part d’aquest procés educatiu i aprenent de les seves errades. Per altra banda, si utilitzem una disciplina negativa l’únic que aconseguirem és que l’infant tingui una relació amb el docent molt  distant i fomentar el càstig, que al cap i a la fi no té cap sentit per a l’aprenentatge dels nens.

Per concloure amb aquesta entrada, volia compartir un vídeo que he trobat en Internet que fa referència a un dels temes que he parlat, la comunicació entre escola i família. En aquest, es mostren dos situacions a l’hora de duu a terme una entrevista d’un tutor amb la mare d’un infant. Esper que us agradi!
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario