ESCOLA 3

En aquesta nova entrada parlaré sobre el període d’adaptació i la importància que té en els infants i les famílies, ja que és el primer contacte que el nen té amb l’escola.

El període d’adaptació, és un moment crucial en la vida dels nens degut a que és en aquest punt quan els infants es separen dels pares per primera vegada. A més, és imprescindible establir un vincle afectiu entre el mestre- l’alumne, alumne- grup d’iguals i entre el nen-grup d’iguals-escola. D’aquesta manera, es crearà un bon clima afectiu on totes aquestes persones es sentiran bé i amb confiança a l’escola, facilitant així que es desenvolupi un millor clima d’aprenentatge, on els protagonistes puguin desenvolupar les seves capacitats i assolir un aprenentatge per a la vida.

Crec que és important fer referència al paper de la família i l’escola. Aquestes dos institucions han de crear un vincle de confiança, de treball en comú sempre pel benefici del nen. El mestre ha de parlar amb els pares, fer preguntes sobre el nen i deixar que aquests parlin amb tranquil·litat. Així, aconseguirem arribar a l’infant. Una eina que es pot fer servir, és l’entrevista i es pot fer amb preguntes més obertes o més tancades.

A més el docent, també ha de mostrar empatia cap als pares dels seus alumnes, ha de ser coherent amb els seus actes  i tenir en compte el concepte de consideració positiva incondicional, o lo que és el mateix pensar que sempre podem extreure alguna cosa positiva de totes les situacions i de totes les persones.

Personalment, considero que els primers dies d’escolarització són molt importants pels nens i les famílies, ja que és la primera separació significativa des del naixement i per tant, és un moment difícil. Aquest període, s’ha de fer molt bé perquè sinó pot influir de manera negativa en la vida del petit.

Cal destacar també, que quan l’infant comença a anar a l’escola  es produeix un canvi en la vida d’aquest, ja que la seva percepció que té del món va ampliant-se, sent la necessitat d’orientar-se en aquest nou ambient, estableix nous vincles i a més, hi ha un canvi en la organització de la seva vida, degut a que es comencen a establir les rutines per a que les famílies i els nens s’incorporin de la millor manera possible a l’escola.

Passar per aquest període és necessari per al creixement del nen, perquè ha de poder separar-se del entorn més pròxim i avançar cap a un nou context social més ampli. També, amb aquest procés el petit aprèn a crear i trencar vincles, una aspecte important en el seu desenvolupament.

Respecte a aquesta temàtica, el professor ens planteja un cas que per a mi és molt interessant perquè tracta d’una mare amb un fill de tres anys que acaba de començar un nou curs escolar. Per aquesta raó, el nen es troba en el període d’adaptació. La mare li explica a la mestra, que el seu fill  ja està suficientment adaptat i considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li respon, que encara que el nen ja estigués adaptat, tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

Personalment, crec que és interessant veure aquests dos punts de vista. Pel que fa a la mare, pensa que el seu fill ja ha realitzat aquest període d’adaptació però possiblement no entengui que és necessari fer-ho complet sense acabar-ho abans d’hora, per garantir que el petit  ho passi correctament.

Per altra banda, crec que la mestra actua correctament responent això a la mare del seu alumne, ja que encara que sap que el nen ja està adaptat vol adaptar-se al temps, al ritme d’ell i al de la resta dels infants sense fer cap acció que aquests encara no estiguin preparats per fer.

A més la docent, també sap la importància que té seguir les rutines que s’estableixen a l’escola, per donar seguretat als nens i proporcionar-los més autonomia personal per a que sàpiguen desenvolupar-se en el seu dia a dia i afavorir el creixement de la seva autoestima. Penso que potser per aquest motiu, la mestra vulgui continuar  amb la programació tal i com estava plantejada.

Un aspecte important, és que el període d’adaptació no només es dóna en el cicle d’Educació Infantil sinó també en Educació Primària. Per aquest motiu, és molt important que el nen ho superi amb èxit. És en aquest moment, quan l’infant ha de sortir d’un entorn familiar on es troba segur i protegit, on compleix un rol determinat... a un entorn molt més ampli establint nous vincles i enfrontar-se a un ambient desconegut per ell.  

L’infant ha d’adaptar-se a un nou espai, com és el centre escolar, a les aules, al pati, etc... ha de tractar amb diferents adults que no són de la seva família i a acceptar la separació amb la seva família.

Cal destacar, que els mestres han de tenir molt en compte els temps i els ritmes personals de cada infant, valorant sempre els diferents  graus de maduració social i emocional dels petits, ja que cadascun ha de passar aquest període per si mateix.

En aquest procés, els nens han d’aprendre a acceptar que en l’escola no són el centre d’atenció i que hauran de “compartir” al mestre amb els seus companys. També, és un moment on aquests es relacionen amb altres nens, comencen a seguir uns horaris i a experimentar canvis en les seves costums.

Per tant, és imprescindible que els pares i els docents tinguin una actitud que ajudi als nens en aquesta adaptació. Els espais, els materials, els temps i les activitats que es realitzaran en aquesta fase estaran molt estudiades i cuidades. El nen, s’anirà incorporant a l’escola de manera progressiva, fent un treball molt important per part dels mestres i els pares sobre la temporalització de l’entrada, ja que dependrà de l’escola i de la disponibilitat dels pares.

Penso, que els pares han de viure aquest moment amb naturalitat degut a que és un procés complicat pels nens i si els pares ho viuen amb dificultat, amb angoixa o amb temor, ho transmetran als fills que sentiran a l’escola una sensació d’ansietat i d’inseguretat.

Per acabar, volia compartir un vídeo molt breu sobre el període d’adaptació, en el qual la psicòloga Elvira Sánchez dóna una sèrie de consells pràctics als pares per ajudar als infants a superar amb èxit aquesta etapa. Esper que us agradi!