Excelente maestro es aquel que, enseñando poco, hace nacer en el alumno un deseo grande de aprender. Arturo Graf

domingo, 3 de marzo de 2013

LES EMOCIONS


Aquesta és la primera entrada de la meva carpeta d’aprenentatge que realitzaré al llarg d’aquesta assignatura. En aquesta carpeta, exposaré les reflexions que faré sobre el temari i les diferents activitats proposades.
A més, amb aquesta carpeta d’aprenentatge  m’he marcat una sèrie d’objectius, que sense dubte duré a terme al llarg d’aquesta assignatura. Els objectius són aprendre a reflexionar sobre les meves emocions i sentiments i saber gestionar i expressar aquestes emocions. He triat aquests objectius, perquè penso que m’ajudaran a tenir més empatia amb les persones i a més, hem proporcionaran un creixement a nivell personal i a nivell interior.

Abans de començar a parlar sobre la matèria de Desenvolupament i Educació Socioemocional, volia fer una petita reflexió sobre que significa per a mi i que sensació m’aporta iniciar un nou quatrimestre.
Començar un nou quatrimestre, hem produeix un sentiment i una emoció per una banda, d’il·lusió  per fer assignatures noves i aprendre més coses que sense dubte, sé que m’ajudaran en la meva futura professió docent i per altra, amb una mica de nirvis per saber com anirà.

A més, volia afegir que he iniciat aquest nou viatge una mica aclaparada i amb una sensació de no haver tingut temps per descansar i relaxar-me un poc, degut a que vàrem començar aquest nou quatrimestre un dia desprès d’haver acabat l’últim examen del quatrimestre anterior.
Personalment, quan vaig veure que havia de fer aquesta assignatura hem van sorgir una sèrie de qüestions com Que farem en aquesta classe? M’ajudarà a sentir-me millor  amb mi mateixa? Aprendré a gestionar els meus sentiments i les meves emocions? o Aprendré estratègies per ensenyar-li als infants a expressar les seves emocions? Entre altres preguntes.

Respecte a aquesta matèria tinc bones expectatives, ja que com he comentat anteriorment m’agrada molt aquesta temàtica i a més, penso que pot ajudar molt als infants i també a nivell personal. Una de les coses que m’agradaria aconseguir en aquesta classe, és poder expressar les meves emocions sense pensar que estic equivocada o que no està ben dit.
Va arribar el primer dia de classe d’aquesta assignatura i ho vaig afrontar amb un sentiment d’il·lusió i amb una actitud molt positiva per conèixer que aprendré sobre aquesta temàtica, ja que a nivell personal és un tema que m’interessa molt i penso que és molt important en l’educació dels infants.

Crec que una bona educació emocional ajuda als nens a arribar a ser en el futur persones capaces de gestionar les seves emocions i saber afrontar els problemes que els hi poden sorgir al llarg de la vida.
A mesura que la classe anava avançant, podia relacionar les emocions i els sentiments que estava vivint amb una manifestació física del meu cos. Aquesta manifestació, la podria representar quan vaig sentir un petit formigueig dins de l’estomac, que provocava que jo no estigues amb una sensació de tranquil·litat i que tampoc hem va permetre no haver gaudit tant com hagués volgut.


Quan vaig arribar a casa, vaig tenir molta curiositat de seguir investigant coses sobre aquesta temàtica i vaig començar a cercar informació. Vaig posar al buscador emocions i sentiments i hem vaig quedar sorpresa de tota la informació que va aparèixer. No obstant, després de mira uns quants documents i blocs, vaig veure un que hem va cridar l’atenció i ho vaig obrir. Aquest es deia Psicologiacat i hem va agradar molt, aquí us deix l’enllaç (http://psicologiacat.wordpress.com/category/emocions-sentiments/).


Més concretament dins d’aquest bloc, vaig llegir una entrada que parlava sobre els peixos Koi que hem va fer reflexionar. Aquí, s’explicava que aquests peixos creixen en funció de la mida de la peixera on viuen. Després de llegir això, ràpidament hem va venir una pregunta al cap Perquè les persones moltes vegades ens limitem amb totes les possibilitats que ens ofereix la nostra societat?

Vaig estar una estona reflexionant sobre això i vaig comprendre que com passa amb les emocions no hem d’amargar-les i deixar-les d’expressar, sinó que hem de tenir clar que podem aconseguir tot el que ens proposem i a més, podem expressar tot el que sentim lliurement.
Daniel Goleman, és un dels autors que també vaig cercar informació. Fa uns mesos, hem vaig comprar un llibre que es deia Educar con inteligencia emocional dels autors Maurice J. Elias, Steven E. Tobias i Brian S. Friendlander, i el pròleg d’aquest llibre està escrit per aquest autor.

En aquest pròleg, Goleman explica que en l’actualitat els pares ja no  poden passar tant de temps amb els seus fills, i  de com s’està perdent aquest primer aprenentatge emocional que proporcionen les famílies als infants, entre altres qüestions.
Una vegada fet això, el professor ens va proposar col·locar en el quadre que exposaré a continuació format per emocions positives, negatives o ambigües, el que vàrem sentir en aquesta primera classe. L’objectiu era situar les emocions en un d’aquests apartats i explicar el perquè de la nostra elecció.



EMOCIONS POSITIVES

EMOCIONS NEGATIVES

EMOCIONS AMBIGÜES

Alegria: perquè sempre que sento alegria em sento bé, sempre m’implica coses bones.

Desànim: perquè em fa sentir malament i em trobo sense ganes de fer coses.

Sorpresa: perquè em puc sorprendre tant per una cosa agradable com desagradable.

Il·lusió

Nirvis


 
 En primer lloc, dins d’aquest quadre he decidit escriure les emocions il·lusió i nirvis. La primera la he situat dins de les emocions positives, perquè sentir aquesta emoció fa que estigui molt contenta, ja que hem proporciona una emoció de ganes de continuar aprenent i d’experimentar noves experiències. A més, a nivell personal la il·lusió, desenvolupa en mi una motivació intrínseca  que m’ajuda a afrontar i superar les situacions que hem proposi. 

La següent i última emoció que he escrit en aquest quadre són els nirvis. Aquesta emoció la he situat dins de les emocions negatives, ja que penso que no hauria d’haver sentit nirvis. Personalment, soc una persona tímida i quan he d’afrontar una situació nova per primera vegada sempre tinc aquesta mateixa emoció.

Penso, que moltes vegades aquesta emoció no hem permet gaudir tot el que jo voldria. A més a més, no m’agrada sentir aquesta emoció perquè fa que estigui més tensa i cohibida a l’hora de parlar i expressar-me davant d’un grup de persones.

El següent dia de classe, vàrem aprendre que són les emocions bàsiques. Aquestes emocions són aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie, són emocions imprescindibles en la nostra vida.

A més, les emocions bàsiques són aquelles que ens connecten amb la realitat social i per tant, sempre hem de poder expressar-les. Per aquesta raó, hem de començar a ensenyar en l’àmbit educatiu i en l’àmbit familiar a regular les nostres emocions.


La característica d’aquestes emocions són l’expressió que utilitzem quan les exterioritzem. Un exemple pot ser, com una mateixa situació provoca emocions diferents en les persones.

Personalment, crec que és molt important que les persones siguin capaces d’anomenar i de reconèixer les emocions i els sentiments. A més, hem de poder expressar-les amb total llibertat, ja que les emocions formen part de la nostra vida.

Respecte a l’elecció de quines són les emocions bàsiques, hi ha molt d’autors que tenen diverses opinions. Per exemple, Paul Ekman, un dels psicòlegs amb més influència en la investigació de les emocions i expressions, va establir una llista amb 6 emocions bàsiques:  ràbia,  repugnància, por, alegria, tristesa i sorpresa.

En canvi, per a l’escriptora i autora del llibre Sentir y crecer, Silvia Palou, només hi ha 5 i són l’estima, la por, la ràbia, l’alegria i la tristor. És amb el llibre d’aquesta autora on profunditzarem sobre aquesta temàtica.


Imatge personal 

Una de les activitats que el professor ens va proposar va ser individualment identificar tres emocions bàsiques i intentar definir-les. Lo primer que vaig pensar, va ser que no era difícil identificar-les ni tampoc definir-les, però quan vaig començar a reflexionar sobre això hem vaig adonar que no era tan fàcil.

Vaig sentir que les persones expressem les nostres emocions i que moltes vegades no les podem definir. L’amor, l’alegria i la superació van ser les tres emocions bàsiques que vaig triar, ja que penso que són fonamentals en la nostra vida.

En quant a les definicions, vaig pensar que l’alegria és una emoció que sentim quan estam contents per algun motiu, la superació és una emoció que experimentem quan  després de molt d’esforç aconseguim un objectiu que ens havíem plantejat anteriorment i per últim, l’amor és un sentiment que tenim quan ens sentim estimats per la gent del nostre entorn.

A continuació, la següent activitat proposada va ser posar en comú en petit grup les diferents emocions i identificar tres, a més també havíem de definir-les. Fer aquest exercici en grup, hem va fer reflexionar sobre com les persones tenim diferents maneres d’entendre el món i les emocions bàsiques.

A l’hora d’exposar cadascuna les nostres emocions, només vàrem coincidir en una, l’alegria. Més tard, cada membre del grup va exposar perquè va triar la seva emoció i poc a poc vàrem arribar a un consens determinant que les nostres emocions triades eren l’alegria, la seguretat i el plaer.

Les meves companyes i jo, vam definir l’alegria com un estat d’ànim que et fa sentir feliç amb tu mateix i amb el teu entorn. La seguretat, vàrem  pensar que és tenir confiança amb tu mateix per actuar i prendre decisions reforçant d’aquesta manera la nostra autoestima, i per últim el plaer ho vam definir com l’emoció que ens desenvolupa l’estat de satisfacció.

He de dir que realitzant aquesta activitat, vaig aprendre que hem de respectar totes les opinions dels nostres companys i que totes són vàlides, és a dir, que no només hi ha una opció que sigui vertadera.

A més, quan escoltava a la resta de companys mentre exposaven les seves idees, vaig anar reflexionant i ampliant el meu punt de vista, fins arribar a qüestionar i a plantejar-me noves preguntes.

El capítol de l’alquímia de les emocions que pertany al llibre Sentir y Crecer. El crecimiento emocional en la infància de l’autora Silvia Palou, m’ha aparegut molt interessant perquè explica d’una manera molt senzilla les 5 emocions primàries i a més, ofereix diverses estratègies educatives per a pares, mares i docents per tenir presents i treballar aquestes emocions.

Un aspecte que volia destacar, és que al començament d’aquest capítol l’autora explica que per a entendre i treballar correctament les emocions, hem de crear un marc teòric de referència analitzat per diferents autors i fer una reflexió sobre les nostres pròpies vivències i creences.
Durant una activitat de classe, vaig decidir que les emocions bàsiques més importants per a mi eren l’amor, l’alegria i la superació. Després de llegir aquesta lectura, he observat que l’autora també fa referència a l’amor i l’alegria com emoció bàsica.

Respecte a l’amor, jo penso que és molt important en la nostra vida, ja que si ens estimem a nosaltres mateixos i ens acceptem tal com som, les persones del nostre entorn també ens acceptaran i estimaran. A més a més, amb aquest sentiment creem vincles afectius que ens ajuden a créixer a nivell personal i a nivell social.
En aquesta lectura, es fa referència als elements bàsics comuns que hi ha en totes les formes de l’amor. Aquests, són la cura, la responsabilitat, el respecte i el coneixement. Personalment, no m’havia plantejat abans aquesta qüestió degut a que ara estic descobrint com l’amor pot variar en diferents situacions i com aquests quatre elements han d’estar presents.

Per exemple, quan estimes a una persona has de conèixer la seva personalitat, l’has de respectar, tenir cura i responsabilitat d’ella. És a dir, com afirma l’autora: “Hay que ser tan responsable con respecto a los demás como respecto a uno mismo. Tener consciencia de su individualidad única. Ver en la otra persona los rasgos que le hacen peculiar”.
Pel que fa a l’alegria,  l’altre emoció bàsica que coincideix amb Palou, crec que és necessària en la nostra vida, ja que actualment vivim en un món molt complex on moltes vegades sorgeixen conflictes que s’han de solucionar. Per aquesta raó, penso que és molt important ser una persona positiva, optimista i amb capacitat per poder veure que totes les situacions tenen un costat positiu i que es poden solucionar.

A més, quant una persona està alegre demostra que es troba bé amb si mateixa o amb el seu entorn. Cal destacar també, que aquesta emoció és la més permesa i acceptada en la nostra societat.
Tornant a llegir la presentació que vaig realitzar sobre aquesta assignatura, m’he adonat que hi ha una sèrie d’aspectes relacionats amb aquesta lectura i amb les meves reflexions sobre aquesta.

En primer lloc, hem vaig plantejar una sèrie de qüestions en referència a aquesta assignatura. Una d’elles era si podria aprendre estratègies per ensenyar-li als infants a expressar les seves emocions. Ara, a partir de llegir aquesta lectura crec que si les aprendre, perquè penso que les estratègies proporcionades per l’autora són molt interessants i poden ser de gran utilitat.
Un aspecte important, és que a nivell personal hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos i saber gestionar i expressar les nostres emocions. Això està relacionat, amb el que vaig escriure en la presentació, ja que si nosaltres no ho podem fer tampoc ho podem ensenyar  als infants.

També, en la meva presentació, vaig parlar sobre els peixos Koi i com creixen en funció de la mida de la peixera on viuen. Vaig escriure això, perquè vaig pensar que estava relacionat amb les emocions, degut a que mai ens hem de limitar i amagar o deixar d’expressar les nostres emocions, sinó que hem de poder expressar-les lliurement.
L’autora Silvia Palou, afirma que l’amor és l’emoció mare. Personalment, crec que té molta raó ja que és una de les emocions bàsiques que vaig triar. A més, explica com aquest pot variar segons les situacions d’estima i com  ens poden afectar aquestes situacions d’una manera o un altra.

A continuació, vàrem veure un vídeo del programa de televisió Redes que es deia Para que sirven las emociones. He de dir, que hem va agradar molt i per aquest motiu vaig destacar una sèrie d’idees principals:
·         La primera, fa referència a que sense emocions no podem sobreviure.

·         La segona, destaca sobre com al llarg de la historia les emocions es consideraven obstacles i ara cada vegada es tenen més en compte.

·         La següent idea, està relacionada amb com afecten a la manera que tenim de veure el món.  

·         La quarta idea, té a veure amb com les emocions intervenen en la memòria per triar un criteri i determinar que recordem, ja que no es pot recordar tota la informació que rebem.

·         La penúltima idea, fa referència a l’autor Paul Ekman i els quasi 50 anys  d’experiència en l’àmbit de les emocions.

·         Per últim, volia  destacar la universalitat de les expressions facials, degut a que tothom expressa de la mateixa manera per exemple,  l’alegria o la tristor.
Per acabar amb aquesta entrada, volia compartir un vídeo que he trobat sobre la temàtica de les emocions. És un vídeo del programa de televisió Redes on parla de que són les emocions, de les emocions bàsiques i de com es tracten  a l’escola, entre altres qüestions. Personalment, m’ha aparegut molt interessant compartir-ho amb els meus companys. Esper que us agradi!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario