Aquesta és la primera
entrada de la meva carpeta d’aprenentatge que realitzaré al llarg d’aquesta
assignatura. En aquesta carpeta, exposaré les reflexions que faré sobre el
temari i les diferents activitats proposades.
A més, amb aquesta
carpeta d’aprenentatge m’he marcat una
sèrie d’objectius, que sense dubte duré a terme al llarg d’aquesta assignatura.
Els objectius són aprendre a reflexionar sobre les meves emocions i sentiments
i saber gestionar i expressar aquestes emocions. He triat aquests objectius,
perquè penso que m’ajudaran a tenir més empatia amb les persones i a més, hem
proporcionaran un creixement a nivell personal i a nivell interior.
Abans de començar a
parlar sobre la matèria de Desenvolupament i Educació Socioemocional, volia fer
una petita reflexió sobre que significa per a mi i que sensació m’aporta
iniciar un nou quatrimestre.
Començar un nou
quatrimestre, hem produeix un sentiment i una emoció per una banda,
d’il·lusió per fer assignatures noves i
aprendre més coses que sense dubte, sé que m’ajudaran en la meva futura
professió docent i per altra, amb una mica de nirvis per saber com anirà.
A més, volia afegir
que he iniciat aquest nou viatge una mica aclaparada i amb una sensació de no
haver tingut temps per descansar i relaxar-me un poc, degut a que vàrem
començar aquest nou quatrimestre un dia desprès d’haver acabat l’últim examen
del quatrimestre anterior.
Personalment, quan
vaig veure que havia de fer aquesta assignatura hem van sorgir una sèrie de
qüestions com Que farem en aquesta classe? M’ajudarà a sentir-me millor amb mi mateixa? Aprendré a gestionar els meus
sentiments i les meves emocions? o Aprendré estratègies per ensenyar-li als
infants a expressar les seves emocions? Entre altres preguntes.
Respecte a aquesta
matèria tinc bones expectatives, ja que com he comentat anteriorment m’agrada
molt aquesta temàtica i a més, penso que pot ajudar molt als infants i també a
nivell personal. Una de les coses que
m’agradaria aconseguir en aquesta classe, és poder expressar les meves emocions
sense pensar que estic equivocada o que no està ben dit.
Va arribar el primer
dia de classe d’aquesta assignatura i ho vaig afrontar amb un sentiment
d’il·lusió i amb una actitud molt positiva per conèixer que aprendré sobre
aquesta temàtica, ja que a nivell personal és un tema que m’interessa molt i
penso que és molt important en l’educació dels infants.
Crec que una bona
educació emocional ajuda als nens a arribar a ser en el futur persones capaces
de gestionar les seves emocions i saber afrontar els problemes que els hi poden
sorgir al llarg de la vida.
A mesura que la
classe anava avançant, podia relacionar les emocions i els sentiments que
estava vivint amb una manifestació física del meu cos. Aquesta manifestació, la
podria representar quan vaig sentir un petit formigueig dins de l’estomac, que
provocava que jo no estigues amb una sensació de tranquil·litat i que tampoc
hem va permetre no haver gaudit tant com hagués volgut.
Quan vaig arribar a
casa, vaig tenir molta curiositat de seguir investigant coses sobre aquesta
temàtica i vaig començar a cercar informació. Vaig posar al buscador emocions i
sentiments i hem vaig quedar sorpresa de tota la informació que va aparèixer.
No obstant, després de mira uns quants documents i blocs, vaig veure un que hem
va cridar l’atenció i ho vaig obrir. Aquest es deia Psicologiacat i hem va agradar molt, aquí us deix l’enllaç (http://psicologiacat.wordpress.com/category/emocions-sentiments/).
Més concretament dins
d’aquest bloc, vaig llegir una entrada que parlava sobre els peixos Koi que hem
va fer reflexionar. Aquí, s’explicava que aquests peixos creixen en funció de
la mida de la peixera on viuen. Després de llegir això, ràpidament hem va venir
una pregunta al cap Perquè les persones moltes vegades ens limitem amb totes
les possibilitats que ens ofereix la nostra societat?
Vaig estar una estona
reflexionant sobre això i vaig comprendre que com passa amb les emocions no hem
d’amargar-les i deixar-les d’expressar, sinó que hem de tenir clar que podem
aconseguir tot el que ens proposem i a més, podem expressar tot el que sentim
lliurement.
Daniel Goleman, és un
dels autors que també vaig cercar informació. Fa uns mesos, hem vaig comprar un
llibre que es deia Educar con
inteligencia emocional dels autors Maurice J. Elias, Steven E. Tobias i
Brian S. Friendlander, i el pròleg d’aquest llibre està escrit per aquest
autor.
En aquest pròleg,
Goleman explica que en l’actualitat els pares ja no poden passar tant de temps amb els seus fills,
i de com s’està perdent aquest primer
aprenentatge emocional que proporcionen les famílies als infants, entre altres
qüestions.
Una vegada fet això,
el professor ens va proposar col·locar en el quadre que exposaré a continuació
format per emocions positives, negatives o ambigües, el que vàrem sentir en
aquesta primera classe. L’objectiu era situar les emocions en un d’aquests
apartats i explicar el perquè de la nostra elecció.
En primer lloc, dins d’aquest quadre he decidit escriure les emocions il·lusió i nirvis. La primera la he situat dins de les emocions positives, perquè sentir aquesta emoció fa que estigui molt contenta, ja que hem proporciona una emoció de ganes de continuar aprenent i d’experimentar noves experiències. A més, a nivell personal la il·lusió, desenvolupa en mi una motivació intrínseca que m’ajuda a afrontar i superar les situacions que hem proposi.
EMOCIONS POSITIVES |
EMOCIONS NEGATIVES
|
EMOCIONS AMBIGÜES
|
Alegria: perquè sempre que sento alegria em sento bé, sempre m’implica
coses bones.
|
Desànim: perquè em fa sentir malament i em trobo sense ganes de fer
coses.
|
Sorpresa: perquè em puc sorprendre tant per una cosa agradable com
desagradable.
|
Il·lusió
|
Nirvis
|
En primer lloc, dins d’aquest quadre he decidit escriure les emocions il·lusió i nirvis. La primera la he situat dins de les emocions positives, perquè sentir aquesta emoció fa que estigui molt contenta, ja que hem proporciona una emoció de ganes de continuar aprenent i d’experimentar noves experiències. A més, a nivell personal la il·lusió, desenvolupa en mi una motivació intrínseca que m’ajuda a afrontar i superar les situacions que hem proposi.
La
següent i última emoció que he escrit en aquest quadre són els nirvis. Aquesta
emoció la he situat dins de les emocions negatives, ja que penso que no hauria
d’haver sentit nirvis. Personalment, soc una persona tímida i quan he
d’afrontar una situació nova per primera vegada sempre tinc aquesta mateixa
emoció.
Penso, que moltes vegades aquesta emoció no hem permet gaudir tot el que jo voldria. A més a més, no m’agrada sentir aquesta emoció perquè fa que estigui més tensa i cohibida a l’hora de parlar i expressar-me davant d’un grup de persones.
El següent dia de classe, vàrem aprendre que són les emocions bàsiques. Aquestes emocions són aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie, són emocions imprescindibles en la nostra vida.
A més, les emocions bàsiques són aquelles que ens connecten amb la realitat social i per tant, sempre hem de poder expressar-les. Per aquesta raó, hem de començar a ensenyar en l’àmbit educatiu i en l’àmbit familiar a regular les nostres emocions.
La
característica d’aquestes emocions són l’expressió que utilitzem quan les
exterioritzem. Un exemple pot ser, com una mateixa situació provoca emocions
diferents en les persones.
Personalment,
crec que és molt important que les persones siguin capaces d’anomenar i de
reconèixer les emocions i els sentiments. A més, hem de poder expressar-les amb
total llibertat, ja que les emocions formen part de la nostra vida.
Respecte
a l’elecció de quines són les emocions bàsiques, hi ha molt d’autors que tenen
diverses opinions. Per exemple, Paul Ekman, un dels psicòlegs amb més
influència en la investigació de les emocions i expressions, va establir una
llista amb 6 emocions bàsiques:
ràbia, repugnància, por, alegria,
tristesa i sorpresa.
En
canvi, per a l’escriptora i autora del llibre Sentir y crecer, Silvia Palou, només hi ha 5 i són l’estima, la
por, la ràbia, l’alegria i la tristor. És amb el llibre d’aquesta autora on profunditzarem sobre aquesta temàtica.
Imatge personal
Una
de les activitats que el professor ens va proposar va ser individualment identificar
tres emocions bàsiques i intentar definir-les. Lo primer que vaig pensar, va
ser que no era difícil identificar-les ni tampoc definir-les, però quan vaig
començar a reflexionar sobre això hem vaig adonar que no era tan fàcil.
Vaig
sentir que les persones expressem les nostres emocions i que moltes vegades no
les podem definir. L’amor, l’alegria i la superació van ser les tres emocions
bàsiques que vaig triar, ja que penso que són fonamentals en la nostra vida.
En
quant a les definicions, vaig pensar que l’alegria és una emoció que sentim
quan estam contents per algun motiu, la superació és una emoció que
experimentem quan després de molt
d’esforç aconseguim un objectiu que ens havíem plantejat anteriorment i per
últim, l’amor és un sentiment que tenim quan ens sentim estimats per la gent
del nostre entorn.
A
continuació, la següent activitat proposada va ser posar en comú en petit grup
les diferents emocions i identificar tres, a més també havíem de definir-les.
Fer aquest exercici en grup, hem va fer reflexionar sobre com les persones tenim
diferents maneres d’entendre el món i les emocions bàsiques.
A
l’hora d’exposar cadascuna les nostres emocions, només vàrem coincidir en una,
l’alegria. Més tard, cada membre del grup va exposar perquè va triar la seva
emoció i poc a poc vàrem arribar a un consens determinant que les nostres
emocions triades eren l’alegria, la seguretat i el plaer.
Les
meves companyes i jo, vam definir l’alegria com un estat d’ànim que et fa
sentir feliç amb tu mateix i amb el teu entorn. La seguretat, vàrem pensar que és tenir confiança amb tu mateix
per actuar i prendre decisions reforçant d’aquesta manera la nostra autoestima,
i per últim el plaer ho vam definir com l’emoció que ens desenvolupa l’estat de
satisfacció.
He
de dir que realitzant aquesta activitat, vaig aprendre que hem de respectar
totes les opinions dels nostres companys i que totes són vàlides, és a dir, que
no només hi ha una opció que sigui vertadera.
A
més, quan escoltava a la resta de companys mentre exposaven les seves idees,
vaig anar reflexionant i ampliant el meu punt de vista, fins arribar a
qüestionar i a plantejar-me noves preguntes.
El capítol de l’alquímia de les emocions que pertany al llibre Sentir y Crecer. El crecimiento emocional en la infància de l’autora Silvia Palou, m’ha aparegut molt interessant perquè explica d’una manera molt senzilla les 5 emocions primàries i a més, ofereix diverses estratègies educatives per a pares, mares i docents per tenir presents i treballar aquestes emocions.
El capítol de l’alquímia de les emocions que pertany al llibre Sentir y Crecer. El crecimiento emocional en la infància de l’autora Silvia Palou, m’ha aparegut molt interessant perquè explica d’una manera molt senzilla les 5 emocions primàries i a més, ofereix diverses estratègies educatives per a pares, mares i docents per tenir presents i treballar aquestes emocions.
Un aspecte que volia destacar, és que al començament d’aquest
capítol l’autora explica que per a entendre i treballar correctament les
emocions, hem de crear un marc teòric de referència analitzat per diferents
autors i fer una reflexió sobre les nostres pròpies vivències i creences.
Durant una activitat de classe, vaig decidir que les
emocions bàsiques més importants per a mi eren l’amor, l’alegria i la
superació. Després de llegir aquesta lectura, he observat que l’autora també fa
referència a l’amor i l’alegria com emoció bàsica.
Respecte a l’amor, jo penso que és molt important en la
nostra vida, ja que si ens estimem a nosaltres mateixos i ens acceptem tal com
som, les persones del nostre entorn també ens acceptaran i estimaran. A més a
més, amb aquest sentiment creem vincles afectius que ens ajuden a créixer a
nivell personal i a nivell social.
En aquesta lectura, es fa referència als elements bàsics comuns
que hi ha en totes les formes de l’amor. Aquests, són la cura, la
responsabilitat, el respecte i el coneixement. Personalment, no m’havia
plantejat abans aquesta qüestió degut a que ara estic descobrint com l’amor pot
variar en diferents situacions i com aquests quatre elements han d’estar
presents.
Per exemple, quan estimes a una persona has de conèixer la
seva personalitat, l’has de respectar, tenir cura i responsabilitat d’ella. És
a dir, com afirma l’autora: “Hay que ser
tan responsable con respecto a los demás como respecto a uno mismo. Tener
consciencia de su individualidad única. Ver en la otra persona los rasgos que
le hacen peculiar”.
Pel que fa a l’alegria, l’altre emoció bàsica que coincideix amb Palou,
crec que és necessària en la nostra vida, ja que actualment vivim en un món
molt complex on moltes vegades sorgeixen conflictes que s’han de solucionar.
Per aquesta raó, penso que és molt important ser una persona positiva, optimista
i amb capacitat per poder veure que totes les situacions tenen un costat positiu
i que es poden solucionar.
A més, quant una persona està alegre demostra que es
troba bé amb si mateixa o amb el seu entorn. Cal destacar també, que aquesta
emoció és la més permesa i acceptada en la nostra societat.
Tornant a llegir la presentació que vaig realitzar sobre
aquesta assignatura, m’he adonat que hi ha una sèrie d’aspectes relacionats amb
aquesta lectura i amb les meves reflexions sobre aquesta.
En primer lloc, hem
vaig plantejar una sèrie de qüestions en referència a aquesta assignatura. Una
d’elles era si podria aprendre estratègies per ensenyar-li als infants a
expressar les seves emocions. Ara, a partir de llegir aquesta lectura crec que
si les aprendre, perquè penso que les estratègies proporcionades per l’autora
són molt interessants i poden ser de gran utilitat.
Un aspecte important,
és que a nivell personal hem de conèixer-nos a nosaltres mateixos i saber
gestionar i expressar les nostres emocions. Això està relacionat, amb el que
vaig escriure en la presentació, ja que si nosaltres no ho podem fer tampoc ho
podem ensenyar als infants.
També, en la meva
presentació, vaig parlar sobre els peixos Koi i com creixen en funció de la
mida de la peixera on viuen. Vaig escriure això, perquè vaig pensar que estava
relacionat amb les emocions, degut a que mai ens hem de limitar i amagar o
deixar d’expressar les nostres emocions, sinó que hem de poder expressar-les
lliurement.
L’autora Silvia Palou,
afirma que l’amor és l’emoció mare. Personalment, crec que té molta raó ja que
és una de les emocions bàsiques que vaig triar. A més, explica com aquest pot
variar segons les situacions d’estima i com ens poden afectar aquestes situacions d’una
manera o un altra.
A continuació, vàrem
veure un vídeo del programa de televisió Redes
que es deia Para que sirven las
emociones. He de dir, que hem va agradar molt i per aquest motiu vaig
destacar una sèrie d’idees principals:
·
La primera, fa referència a
que sense emocions no podem sobreviure.
·
La segona, destaca sobre com
al llarg de la historia les emocions es consideraven obstacles i ara cada vegada
es tenen més en compte.
·
La següent idea, està
relacionada amb com afecten a la manera que tenim de veure el món.
·
La quarta idea, té a veure
amb com les emocions intervenen en la memòria per triar un criteri i determinar
que recordem, ja que no es pot recordar tota la informació que rebem.
· La penúltima idea, fa
referència a l’autor Paul Ekman i els quasi 50 anys d’experiència en l’àmbit de les emocions.
·
Per últim, volia destacar la universalitat de les expressions
facials, degut a que tothom expressa de la mateixa manera per exemple, l’alegria o la tristor.
Per
acabar amb aquesta entrada, volia compartir un vídeo que he trobat sobre la
temàtica de les emocions. És un vídeo del programa de televisió Redes on parla de que són les emocions,
de les emocions bàsiques i de com es tracten
a l’escola, entre altres qüestions. Personalment, m’ha aparegut molt
interessant compartir-ho amb els meus companys. Esper que us agradi!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario