FAMILIA 4

En aquesta entrada, comentaré la pel·lícula Un lugar donde quedarse dirigida pel director Sam Mendes. En aquesta, es narra la història d’una parella que espera al seu primer fill. Els protagonistes Burt i Verona, emprenen un viatge per tot Estats Units per buscar un lloc on criar-la. En el camí, van visitant una sèrie d’amics i familiars molt diferents entre ells que els hi ajudaran a trobar el seu destí.

 Burt i Verona, reben una noticia impactant quan els pares d’ell els hi diuen que se’n van a viure a un altre país durant dos anys. És en aquest moment, quan es comencen a plantejar la recerca d’un lloc millor per a educar a la seva filla, ja que no hi ha cap motiu que els vinculi a la seva ciutat.

 Aquest llarg camí comença en Phoenix, on  la parella es troba amb l’antiga cap de Verona. Aquesta dona, sembla que no respecta als seus fills i inclús els ridiculitza dient alguns mots despectius. A més, en ocasions tampoc mostra respecte cap al seu  marit.

 

Reflexionant sobre aquesta actitud, penso que aquests pares no complien amb una de les necessitats més importants que ha de tenir una família, que són les emocionals i les socials. No proporcionaven als fills seguretat emocional ni creaven amb ells uns vincles afectius positius. Tampoc duia a terme, la funció bàsica d’ensenyar als seus membres a comportar-se socialment de manera desitjable, degut a que el seu comportament no era el més adequat.

Seguidament, es traslladen de ciutat i es troben amb una família on els pares donaven més afecte als fills, però eren massa permissius i liberals. Els protagonistes, veuen que els nens creixen en un ambient on els petits no tenen cap responsabilitat ni segueixen cap norma.

Després, viatgen a Montreal i van a visitar a uns amics seus. En aquesta família, per primera vegada senten que es així com volen criar a la seva filla. En un ambient on veuen que hi ha una unió familiar entre ells, que s’estimen, que hi ha comunicació entre la família, etc.

A continuació, se’n van a un altre ciutat plantejant-se en la pel·lícula un nou model familiar, una família separada. Aquí, presenten la historia del germà de Burt. Es reflexa la dificultat que té un pare, quan la seva dona l’ha abandonat i pensa que a la seva filla li costarà molt viure sense ella.

Verona, en aquest moment comença a pensar en la vida que va tenir juntament amb la seva família, ja que quan era més jove es van morir els seus pares i fins a aquest moment no volia parlar d’aquest tema. A més, Burt es comença a plantejar si alguna vegada els hi podria passar el mateix que al seu germà i a la seva dona.

Quan la protagonista es sent preparada, se’n van a la casa on ella vivia amb els seus pares i és allà on ells senten que volen estar amb la seva filla, viure la seva vida i compartir temps junts.

Personalment, m’ha agradat molt veure aquesta pel·lícula perquè en cada ciutat que visiten els protagonistes van aprenen i es van donant compte que són ells mateixos els que han de formar la seva pròpia família, els que han de sentir com educar a la seva filla.

A més, també transmet la importància de sentir i saber expressar com va ser la nostra infantessa, ja que habitualment les persones eduquen als seus fills tal i com ho vam fer els seus pares amb elles.

Crec que és important destacar, un factor molt important que és l’experiència. Burt i Verona, amb les experiències que vivien mentre estaven viatjant i coneixent diferents ciutats i famílies, estaven reflexionant sobre com volien ells viure la vida i criar a la seva filla. A mesura que anaven coneixent els diferents models familiars que es presenten, van pensant el que volen i el que no en la educació de la nena.

Penso que l’educació dels fills, depèn molt de l’experiència dels pares i de com aquests hagin estat educats. Cada persona és diferent i per tant, pot tenir diversos punts de vista i idees sobre aquesta temàtica. A més, amb el temps les persones canvien i això fa que pugui canviar l’educació dels nens d’una manera o d’una altra.

A nivell personal, crec que en una família ha d’haver un bon vincle afectiu, fet que desenvoluparà que hi hagi confiança i seguretat entre els membres. També, com ja he comentat anteriorment, ha de cobrir les necessitats bàsiques dels fills com poden ser l’alimentació, la supervivència, el benestar emocional o saber transmetre normes i valors, entre altres.

Considero, que per a dur a terme una bona educació dels fills, és imprescindible que els pares es sentin bé en el lloc on l’educaran, ja que sinó és així aquests no s’interessaran en les possibles opcions que la ciutat o la zona on viuen pugui oferir a l’educació del nen.

Acabaré aquesta entrada amb una frase que m’ha agradat molt sobre aquesta temàtica i que penso que recull el que he exposat anteriorment. La frase és de Friedrich von Schiller i diu així:

“No es la carne y la sangre, sino el corazón, lo que nos hace padres e hijos”