ESCOLA 1

En aquesta entrada, parlaré sobre com hauria de ser, sota el meu punt de vista,  l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants.

Per començar, faré referència a la filosofia que la sustenta o el que és el mateix el perquè es fa necessària. Respecte a aquest punt, penso que en aquesta institució els infants van desenvolupant diverses capacitats com per exemple, la socialització, la cognitiva, l’emocional, etc.

A més, com afirma Silvia Palou al seu llibre Sentir y Crecer. El crecimiento personal en la infància: “L’escola és com una olla provocadora d’emocions significatives en l’infant”. Personalment,  estic d’acord amb aquesta afirmació perquè aquí es treballen de manera intencionada les interaccions i les experiències on cada nen aporta aspectes personals.

També, quan el nen va per primera vegada a l’escola, es troba en un context molt diferent respecte a la seva família. És aquí, on comença una etapa important en la seva vida i s’ha de treballar a partir del període d’adaptació.

Un altre aspecte pel qual és necessària, és per la importància d’establir relacions fluides, constants i constructives entre la família i l’escola per aconseguir optimitzar el desenvolupament de l’infant. Crec que aquesta relació, és possible si es tenen en compte alguns aspectes importants com són la clara delimitació dels rols i les responsabilitats dels pares i dels docents, la confiança dels pares en la realització de la feina dels mestres i el reconeixement per part dels mestres que la família és el primer agent socialitzador i per tant, els primers educadors.

Penso, que aquesta institució ha de desenvolupar en els nens un pensament crític, on aprenguin a reflexionar i fer-se qüestions sobre la nostra societat que ens envolta i el món en general. Si des de petits fomentem aquest  aspecte, quan siguin adults arribaran a ser persones amb les idees molt clares del que volen fer i aconseguir en la seva vida.

A continuació, explicaré els objectius que ha de tenir l’escola actual, és a dir, saber les necessitats que volem cobrir. Una d’aquestes és l’autonomia, perquè constitueix un punt clau en el desenvolupament de les persones i a més, és necessària per enfrontar els riscs i els desafiaments dels nostre món actual.

Altra és la seguretat. El docents han de proporcionar seguretat als infants, perquè d’aquesta manera poc a poc aniran creant la seva personalitat i acceptant-se a si mateixos. Penso que així, es fomenta en els petits un nivell alt d’autoestima, seguretat amb ells mateixos i també tindran més predisposició a continuar aprenent. Crec, que l’establiment de rutines i límits és una bona manera d’oferir aquesta seguretat.

La socialització, també és molt important. L’infant, és un esser social per naturalesa i per tant, necessita d’altres persones.  Cal destacar, la importància que té per als més petits un apego segur, perquè és la base per a que mostrin competències en les relacions amb els iguals i siguin acceptats pels companys.

En Educació Infantil, penso que és principal desenvolupar aquesta competència, ja que tots els nens han de sentir que formen part  d’un grup d’iguals. A més, si els infants es troben en un ambient escolar favorable on es senten bé, tindran més opcions de poder assolir tots els coneixements que es presentin durant tota la seva etapa educativa.

Un altra d’aquestes necessitats, és garantir una educació per a la vida proporcionant recursos lo més pròxims possibles a aquesta. A nivell personal, considero que educar per a la vida consisteix en donar eines als infants per ajudar a desenvolupar l’autonomia i la capacitat de decidir per ells mateixos. A més a més, ensenyant bons valors i virtuts com la responsabilitat, el respecte o la perseverança.

Treballar més la temàtica de les emocions, és una de les necessitats que penso és imprescindible a l’escola. Poc a poc, ja es comença a tractar en aquesta institució, encara que no lo suficient. Crec, que aprendre a saber entendre i controlar les nostres emocions és important per poder afrontar totes les situacions que vivim  diàriament, i a més per aconseguir un bon equilibri emocional.

He trobat una frase que reflexa molt bé el que he escrit anteriorment  esmentada  per Napoleon Hill, escriptor nord-americà considerat l’autor d’autoajuda i superació més prestigiós del món. Aquesta és la següent:

“Tú tienes el control sobre tus emociones, no lo pierdas. No se trata de no demostrar tu molestia, sino de hacerlo mesuradamente, sin después arrepentirte de una acción cometida en un momento de descontrol.”

Seguidament, comentaré  en quin model es sustenta l’escola. En aquesta activitat, es van plantejar tres models diferents: guarderia/asilo, escola infantil i casa del nen/a. Respecte al primer model, he de dir que és de caràcter més assistencial i com el seu nom indica, és un espai on els pares deixen als seus fills i es té cura dels petits que encara no van a l’escola.

Personalment, considero que avui en dia aquesta institució ha de seguir el model d’escola infantil i casa del nen/a, ja que es segueix una metodologia constructivista on  l’infant és el protagonista del seu procés d’aprenentatge, es tenen més en compte les emocions dels nens i a més, es valora la diversitat i es respecta que cada nen és diferent.

A més a més, es parteix de les necessitats i els interessos dels nens. D’aquesta manera, podem seguir una coherència, donar seguretat als petits,  i proporcionar afecte, que ens ajudarà a crear vincles afectius amb aquests i les seves famílies.

Cal destacar també en aquests models, la importància de deixar distancia, és a dir, que el nen vagi davant i nosaltres un pas més enrere per desenvolupar l’autonomia d’aquest. Els hàbits i les rutines són un altre aspecte imprescindible, ja que ajudem als infants a establir estructures que els hi proporcionaran autonomia i tranquil·litat. I per últim, reflexionar sobre l’entorn que els envolta per avançar individual i col·lectivament.

Aquests tres models conviuen actualment en la nostra societat. A l’hora de treballar amb nens, crec que és important tenir molt clar els nostres objectius, el model que volem seguir i partir d’aquests punts. Així, durem a terme una feina coherent i amb sentit.

A continuació, vaig a exposar un quadre on hi ha un resum dels dos models més importants per a mi: l’escola infantil i la casa del nen/a on es mostra el seu origen, els objectius i el model i la motivació.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN		-Basada en la societat. -Centrada en la construcció del coneixement.	-Centrada en l’infant.
OBJECTIUS		Desenvolupament integral centrat en el món. -Preparar per a la vida. -Desenvolupar les capacitats cognitives,socials i emocionals.	Autònoma.   -Segura.
MODELS I MOTIVACIONS		-Constructivista. -Aprenentatge.	-Escolta emocional.

Per acabar, volia compartir un vídeo que mostra com és l’educació en una casa de nens amb la mètode de Maria Montessori, a la ciutat de Mèxic. Penso que és molt interessant veure com es treballa amb diferents metodologies i com els nens aprenen en un entorn preparat per afavorir el desenvolupament d’aquests dels 3 als 6 anys. A més, vaig a compartir un enllaç d’una escola que també treballa amb aquesta metodologia, però en aquest cas situada en Madrid. (http://www.madridmontessori.org/site_esp.html)