¡ARRIBA EL DIA DE LA REPRESENTACIÓ!

Aquesta és l’última entrada que faré d’aquesta assignatura, ja que el divendres 31 és la representació al Club Diario de Ibiza pel matí. Respecte a la entrada anterior, hem avançat en la realització dels nostres decorats i en els assajos.

Per començar, faré referència a l’elaboració dels nostres últims decorats. Un element nou que hem fet, és la pedra on m’ha amagaré en el moment que començo a fer la metamorfosi. Aquesta, està realitzada amb una caixa de cartró, trossos de suro i una tela de color marró. Damunt de la caixa de cartró, s’aferren trossos de suro per aconseguir una forma irregular. Una vegada fet això, es fica per damunt la tela.

El munt de menjar de la formiga, és altra cosa que hem realitzat per a la decoració del nostre escenari. Fer aquest munt ha resultat molt fàcil, ja que només vàrem necessitar caixes petites, cinta adhesiva i retalls de papers i teles. Està construït com si fos una petita torre i totes les caixes estan aferrades entre si. Després, vam aferrar amb cinta retalls de tela i paper. I L’ultima cosa que ens faltava per fer, ha estat l’elaboració de menjar amb feltre de colors com per exemple, una fresa o una taronja.

 

Tal i com vaig comentar en la entrada anterior, ja hem acabat totes les nostres disfresses per a la representació d’aquesta obra. A més, hem mirat que tots estiguin bé i que no els falti cap detall. Alguns dels nostres vestuaris són aquests:

 

 

Aquest és el meu vestuari acabat:

 

 

 

 

 

En una de les últimes classes que vàrem tenir amb Toni i Carmen, ens van dir que havíem d’assajar la nostra obra amb públic abans del dia 31, ja que veien que ens donava vergonya fer-la. Així que, ens vam reunir tot el grup i la nostra decisió va ser pensar a qui podríem convidar per veure la nostra funció.

Finalment, un dissabte vam quedar a casa d’una companya i vàrem pensar que faríem la obra amb les nostres disfresses i tots els decorats, simulant que estàvem en el dia de la representació. A més, crec que d’aquesta manera vam poder tenir un primer contacte amb els materials i veure com ens col·locaríem aquest dia.

El dissabte, vam tenir públic i personalment considero que representar la obra abans amb gent que jo no coneixia, m’ha ajudat bastant a l’hora de poder actuar davant de tantes persones. També, els hi vàrem demanar que ens gravessin per veure després els aspectes que havíem de perfeccionar.

Després d’actuar davant de més gent, continuarem assajant i millorant la nostra representació una estona més, fins que va arribar el moment de veure la gravació de la representació que ens havia fet el nostre públic improvisat.

Penso, que una persona quan es veu en una gravació pot veure com en el nostre cas, com actuem i que podem millorar. He de dir que al principi, va ser una mica difícil veure’m, però vaig entendre que era per millorar i detectar els possibles errors que poguéssim fer.

Un aspecte important a destacar, és l’assaig general que tenim el dia abans de la representació. El dijous, podrem actuar en l’escenari on es realitzarà la obra de teatre, veure definitivament on posarem els nostres decorats i determinar les nostres posicions. A més, d’agafar seguretat en aquest escenari.

Vull comentar com ja he fet en alguna ocasió, que representar aquest musical és tot un repte per a mi, que he d’afrontar i superar. Estic segura que si puc fer això, després serè molt menys tímida i no tenir tanta vergonya a l’hora de parlar davant de més persones.

També, fer aquesta obra m’ha suposat veure com es crea una obra de teatre des del principi i entendre la dificultat de dur-la a terme, d’inventar una bona historia, de compondre les cançons, de pensar en el vestuari més adequat i fer-lo, d’assajar, etc.

He de dir que estic molt contenta del treball i de l’esforç que hem realitzat entre totes les meves companyes del grup per duu endavant aquesta representació. A més, hem treballat dos aspectes molt important en Educació Infantil com són el treball en equip i la cooperació.

Finalment, va arribar el dia de la representació. Personalment, va ser un dia on vaig gaudir molt veient les representacions de les meves companyes. Va ser un dia molt especial on es va veure tot el treball que havíem realitzat al llarg d’aquests últims quatre mesos.

Cal destacar, que a nivell personal estic molt satisfeta del resultat final de  la nostra representació, ja que hem va agradar molt com van quedar els decorats, els vestuaris i l’actuació. A més, malgrat els nirvis que tenia vaig poder cantar i interpretar al meu personatge.

Per acabar aquesta entrada, adjuntaré una direcció on es pot veure el Glogster que hem realitzat per aquesta assignatura, on es mostra tot el procés que hem seguit per a elaborar el nostre musical. Esper que us agradi!

<iframesrc="http://edu.glogengine.com/view/6krrZ9vJigl7X5KSDWHL:6km5iqtdud7i8g2vcshmaa0"width="960" height="1300" frameborder="0"scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" style="overflow:hidden;"></iframe>

 

 

 

¡CONTINUEM ENDAVANT!

En aquesta nova entrada, comentaré els avenços que hem dut a terme en la nostra representació i també, com van evolucionant els assajos d’aquesta. Personalment, he de dir que ens estem esforçant molt per aconseguir que el dia de la representació la representació surti molt bé.

Per començar, volia explicar que hem fet un canvi de personatge entre dos companyes. Després d’assajar molt, ens vàrem adonar que la nostra papallona Alicia, es desenvolupava millor fent el paper de marieta i Carol, que feia de marieta li sortia molt bé fer de papallona. Així que, vàrem decidir torna a assajar amb aquest canvi i veure com anava. Personalment, hem va agradar molt perquè sembla que les dos es senten còmodes fent aquests personatges.

A més,  també hem afegit una escena més en el nostre guió, Carmen i Toni, ens van dir que al guió li faltava explicar una mica més com la papallona perdona als altres insectes i com aquests pensen sobre el que li han fet a la papallona.

Després d’aquesta indicació, vàrem entendre que tenia raó, que a la nostra representació li faltava aquesta part. Una vegada que ho vam acabar d’escriure, ho teníem molt més clar. Ara si que la nostra obra estava completa i ensenyava el missatge que volíem transmetre.

Un altre idea que ens va dir el professor, va ser introduir una cançó de pardals quan l’aranya comença a parlar al principi de la nostra obra per donar l’efecte d’estar en un bosc. Penso, que aquest canvi també ha estat molt encertat, ja que  dóna realment aquest efecte.

Toni també ens va dir, que havíem de cantar més fort perquè sinó les fileres de darrere no escoltarien ni el guió ni les cançons. Dit això, ens vam posar a practicar entre nosaltres per millorar en aquest aspecte. Una de les coses que vam fer mentre assajàvem en la sala d’actes, va ser que alguns membres del grup es van anar una mica lluny i la persona que havia de cantar havia de fer-ho més alt per que les altres els hi escoltessin. Tots els membres del grup, vàrem cantar d’aquesta manera i crec que va anar bé perquè totes vam poder cantar una mica més fort.

Un altre aspecte que hem anant avançant és en la creació dels nostres vestuaris, ja que totes les meves companyes han anat acabant les seves disfresses. Personalment, de la meva hem falta acabar dos coses. La primera, és que he de tornar a fer el cos de l’eruga perquè el que ja estava fet s’ha romput, i l’altra és que vull enganxar els meus braços amb els que jo he fet, així quan els mogui, els altres també es mouran.

Per realitzar-ho, he emprat fil de pescar cosint els braços amb aquest fil i deixant sempre el mateix espai entre ells. A més, una de les coses que també he fet és cosir els meus braços a una mitja de color blau marí.

 

La creació dels nostres decorats és un altre aspecte que va molt avançat, ja que ho tenim quasi tot fet. La flor és un dels últims que hem realitzat.  Aquesta és molt fàcil de fer, ja que només es necessita una caixa de cartró grossa. Primer, vam realitzar la base tallant un tros de cartró i després ho vam ajuntar fent 4 cantonades. A continuació, vàrem  realitzar les fulles de la nostra flor també amb el mateix material. Una vegada es va fer això, vam fer dos talls a la base per poder subjectar millor la part on van les fulles. Així és com ens ha quedat:

                                       

Després de fer la base de cartró, es va comprar feltre de color verd, rosa i groc per donar color a la flor. Vam utilitzar el feltre verd per fer el tall, el color rosa per les fulles i el color groc per simular el pol·len i ho vam aferrar al cartró. Aquest és el resultat final:

  

A continuació, vàrem elaborar l’ou en el qual l’eruga s’amaga en el moment de començar la seva metamorfosi i convertir-se en papallona. Per fer-ho es necessita cartró,  un pal gros i feltre de color beige. El que s’ha de fer primer, és tallar un tros de cartró en forma de triangle, però amb una punta més rodona. Seguidament, s’aferra el palo a aquesta base de cartró i finalment, es cobreix l’estructura amb el feltre de color beige.  

 

L’últim decorat que hem realitzat és l’herba que ambientarà l’escenari com si fos un bosc. Realitzar l’herba també ha estat molt senzill, i només vam necessitar suro, pals petits, fil de color verd i feltre del mateix color. En primer lloc, vam fer la base amb suro clavant un pal petit en aquesta. Més tard, el feltre el tallarem amb la forma d’herba i ho cosirem al pal. Així va quedar la nostra herba:

 

Per acabar, he de dir que ja ens queda poc per acabar tots els decorats i personalment m’ha agraden molt com estan quedant. A més, poc a poc ens va sortint millor assajos de la nostra representació. Com he dit al principi, tot el grup ens estam esforçant molt per aconseguir un bon resultat el dia de la representació.

ESCOLA 1

En aquesta entrada, parlaré sobre com hauria de ser, sota el meu punt de vista,  l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants.

Per començar, faré referència a la filosofia que la sustenta o el que és el mateix el perquè es fa necessària. Respecte a aquest punt, penso que en aquesta institució els infants van desenvolupant diverses capacitats com per exemple, la socialització, la cognitiva, l’emocional, etc.

A més, com afirma Silvia Palou al seu llibre Sentir y Crecer. El crecimiento personal en la infància: “L’escola és com una olla provocadora d’emocions significatives en l’infant”. Personalment,  estic d’acord amb aquesta afirmació perquè aquí es treballen de manera intencionada les interaccions i les experiències on cada nen aporta aspectes personals.

També, quan el nen va per primera vegada a l’escola, es troba en un context molt diferent respecte a la seva família. És aquí, on comença una etapa important en la seva vida i s’ha de treballar a partir del període d’adaptació.

Un altre aspecte pel qual és necessària, és per la importància d’establir relacions fluides, constants i constructives entre la família i l’escola per aconseguir optimitzar el desenvolupament de l’infant. Crec que aquesta relació, és possible si es tenen en compte alguns aspectes importants com són la clara delimitació dels rols i les responsabilitats dels pares i dels docents, la confiança dels pares en la realització de la feina dels mestres i el reconeixement per part dels mestres que la família és el primer agent socialitzador i per tant, els primers educadors.

Penso, que aquesta institució ha de desenvolupar en els nens un pensament crític, on aprenguin a reflexionar i fer-se qüestions sobre la nostra societat que ens envolta i el món en general. Si des de petits fomentem aquest  aspecte, quan siguin adults arribaran a ser persones amb les idees molt clares del que volen fer i aconseguir en la seva vida.

A continuació, explicaré els objectius que ha de tenir l’escola actual, és a dir, saber les necessitats que volem cobrir. Una d’aquestes és l’autonomia, perquè constitueix un punt clau en el desenvolupament de les persones i a més, és necessària per enfrontar els riscs i els desafiaments dels nostre món actual.

Altra és la seguretat. El docents han de proporcionar seguretat als infants, perquè d’aquesta manera poc a poc aniran creant la seva personalitat i acceptant-se a si mateixos. Penso que així, es fomenta en els petits un nivell alt d’autoestima, seguretat amb ells mateixos i també tindran més predisposició a continuar aprenent. Crec, que l’establiment de rutines i límits és una bona manera d’oferir aquesta seguretat.

La socialització, també és molt important. L’infant, és un esser social per naturalesa i per tant, necessita d’altres persones.  Cal destacar, la importància que té per als més petits un apego segur, perquè és la base per a que mostrin competències en les relacions amb els iguals i siguin acceptats pels companys.

En Educació Infantil, penso que és principal desenvolupar aquesta competència, ja que tots els nens han de sentir que formen part  d’un grup d’iguals. A més, si els infants es troben en un ambient escolar favorable on es senten bé, tindran més opcions de poder assolir tots els coneixements que es presentin durant tota la seva etapa educativa.

Un altra d’aquestes necessitats, és garantir una educació per a la vida proporcionant recursos lo més pròxims possibles a aquesta. A nivell personal, considero que educar per a la vida consisteix en donar eines als infants per ajudar a desenvolupar l’autonomia i la capacitat de decidir per ells mateixos. A més a més, ensenyant bons valors i virtuts com la responsabilitat, el respecte o la perseverança.

Treballar més la temàtica de les emocions, és una de les necessitats que penso és imprescindible a l’escola. Poc a poc, ja es comença a tractar en aquesta institució, encara que no lo suficient. Crec, que aprendre a saber entendre i controlar les nostres emocions és important per poder afrontar totes les situacions que vivim  diàriament, i a més per aconseguir un bon equilibri emocional.

He trobat una frase que reflexa molt bé el que he escrit anteriorment  esmentada  per Napoleon Hill, escriptor nord-americà considerat l’autor d’autoajuda i superació més prestigiós del món. Aquesta és la següent:

“Tú tienes el control sobre tus emociones, no lo pierdas. No se trata de no demostrar tu molestia, sino de hacerlo mesuradamente, sin después arrepentirte de una acción cometida en un momento de descontrol.”

Seguidament, comentaré  en quin model es sustenta l’escola. En aquesta activitat, es van plantejar tres models diferents: guarderia/asilo, escola infantil i casa del nen/a. Respecte al primer model, he de dir que és de caràcter més assistencial i com el seu nom indica, és un espai on els pares deixen als seus fills i es té cura dels petits que encara no van a l’escola.

Personalment, considero que avui en dia aquesta institució ha de seguir el model d’escola infantil i casa del nen/a, ja que es segueix una metodologia constructivista on  l’infant és el protagonista del seu procés d’aprenentatge, es tenen més en compte les emocions dels nens i a més, es valora la diversitat i es respecta que cada nen és diferent.

A més a més, es parteix de les necessitats i els interessos dels nens. D’aquesta manera, podem seguir una coherència, donar seguretat als petits,  i proporcionar afecte, que ens ajudarà a crear vincles afectius amb aquests i les seves famílies.

Cal destacar també en aquests models, la importància de deixar distancia, és a dir, que el nen vagi davant i nosaltres un pas més enrere per desenvolupar l’autonomia d’aquest. Els hàbits i les rutines són un altre aspecte imprescindible, ja que ajudem als infants a establir estructures que els hi proporcionaran autonomia i tranquil·litat. I per últim, reflexionar sobre l’entorn que els envolta per avançar individual i col·lectivament.

Aquests tres models conviuen actualment en la nostra societat. A l’hora de treballar amb nens, crec que és important tenir molt clar els nostres objectius, el model que volem seguir i partir d’aquests punts. Així, durem a terme una feina coherent i amb sentit.

A continuació, vaig a exposar un quadre on hi ha un resum dels dos models més importants per a mi: l’escola infantil i la casa del nen/a on es mostra el seu origen, els objectius i el model i la motivació.

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN		-Basada en la societat. -Centrada en la construcció del coneixement.	-Centrada en l’infant.
OBJECTIUS		Desenvolupament integral centrat en el món. -Preparar per a la vida. -Desenvolupar les capacitats cognitives,socials i emocionals.	Autònoma.   -Segura.
MODELS I MOTIVACIONS		-Constructivista. -Aprenentatge.	-Escolta emocional.

Per acabar, volia compartir un vídeo que mostra com és l’educació en una casa de nens amb la mètode de Maria Montessori, a la ciutat de Mèxic. Penso que és molt interessant veure com es treballa amb diferents metodologies i com els nens aprenen en un entorn preparat per afavorir el desenvolupament d’aquests dels 3 als 6 anys. A més, vaig a compartir un enllaç d’una escola que també treballa amb aquesta metodologia, però en aquest cas situada en Madrid. (http://www.madridmontessori.org/site_esp.html)

 

FAMILIA 4

En aquesta entrada, comentaré la pel·lícula Un lugar donde quedarse dirigida pel director Sam Mendes. En aquesta, es narra la història d’una parella que espera al seu primer fill. Els protagonistes Burt i Verona, emprenen un viatge per tot Estats Units per buscar un lloc on criar-la. En el camí, van visitant una sèrie d’amics i familiars molt diferents entre ells que els hi ajudaran a trobar el seu destí.

 Burt i Verona, reben una noticia impactant quan els pares d’ell els hi diuen que se’n van a viure a un altre país durant dos anys. És en aquest moment, quan es comencen a plantejar la recerca d’un lloc millor per a educar a la seva filla, ja que no hi ha cap motiu que els vinculi a la seva ciutat.

 Aquest llarg camí comença en Phoenix, on  la parella es troba amb l’antiga cap de Verona. Aquesta dona, sembla que no respecta als seus fills i inclús els ridiculitza dient alguns mots despectius. A més, en ocasions tampoc mostra respecte cap al seu  marit.

 

Reflexionant sobre aquesta actitud, penso que aquests pares no complien amb una de les necessitats més importants que ha de tenir una família, que són les emocionals i les socials. No proporcionaven als fills seguretat emocional ni creaven amb ells uns vincles afectius positius. Tampoc duia a terme, la funció bàsica d’ensenyar als seus membres a comportar-se socialment de manera desitjable, degut a que el seu comportament no era el més adequat.

Seguidament, es traslladen de ciutat i es troben amb una família on els pares donaven més afecte als fills, però eren massa permissius i liberals. Els protagonistes, veuen que els nens creixen en un ambient on els petits no tenen cap responsabilitat ni segueixen cap norma.

Després, viatgen a Montreal i van a visitar a uns amics seus. En aquesta família, per primera vegada senten que es així com volen criar a la seva filla. En un ambient on veuen que hi ha una unió familiar entre ells, que s’estimen, que hi ha comunicació entre la família, etc.

A continuació, se’n van a un altre ciutat plantejant-se en la pel·lícula un nou model familiar, una família separada. Aquí, presenten la historia del germà de Burt. Es reflexa la dificultat que té un pare, quan la seva dona l’ha abandonat i pensa que a la seva filla li costarà molt viure sense ella.

Verona, en aquest moment comença a pensar en la vida que va tenir juntament amb la seva família, ja que quan era més jove es van morir els seus pares i fins a aquest moment no volia parlar d’aquest tema. A més, Burt es comença a plantejar si alguna vegada els hi podria passar el mateix que al seu germà i a la seva dona.

Quan la protagonista es sent preparada, se’n van a la casa on ella vivia amb els seus pares i és allà on ells senten que volen estar amb la seva filla, viure la seva vida i compartir temps junts.

Personalment, m’ha agradat molt veure aquesta pel·lícula perquè en cada ciutat que visiten els protagonistes van aprenen i es van donant compte que són ells mateixos els que han de formar la seva pròpia família, els que han de sentir com educar a la seva filla.

A més, també transmet la importància de sentir i saber expressar com va ser la nostra infantessa, ja que habitualment les persones eduquen als seus fills tal i com ho vam fer els seus pares amb elles.

Crec que és important destacar, un factor molt important que és l’experiència. Burt i Verona, amb les experiències que vivien mentre estaven viatjant i coneixent diferents ciutats i famílies, estaven reflexionant sobre com volien ells viure la vida i criar a la seva filla. A mesura que anaven coneixent els diferents models familiars que es presenten, van pensant el que volen i el que no en la educació de la nena.

Penso que l’educació dels fills, depèn molt de l’experiència dels pares i de com aquests hagin estat educats. Cada persona és diferent i per tant, pot tenir diversos punts de vista i idees sobre aquesta temàtica. A més, amb el temps les persones canvien i això fa que pugui canviar l’educació dels nens d’una manera o d’una altra.

A nivell personal, crec que en una família ha d’haver un bon vincle afectiu, fet que desenvoluparà que hi hagi confiança i seguretat entre els membres. També, com ja he comentat anteriorment, ha de cobrir les necessitats bàsiques dels fills com poden ser l’alimentació, la supervivència, el benestar emocional o saber transmetre normes i valors, entre altres.

Considero, que per a dur a terme una bona educació dels fills, és imprescindible que els pares es sentin bé en el lloc on l’educaran, ja que sinó és així aquests no s’interessaran en les possibles opcions que la ciutat o la zona on viuen pugui oferir a l’educació del nen.

Acabaré aquesta entrada amb una frase que m’ha agradat molt sobre aquesta temàtica i que penso que recull el que he exposat anteriorment. La frase és de Friedrich von Schiller i diu així:

“No es la carne y la sangre, sino el corazón, lo que nos hace padres e hijos”

FAMÍLIA 3

En aquesta nova entrada, faré referència a l’article Retrato de dos modelos de familia, escrit per Giorjo Nardone i Mauro Bolmida. En aquest, els autors han volgut mostrar dos tipus de famílies diferents com són la hiperprotectora i la democràtica-permissiva.   

Després de llegir aquest text, he pogut extreure les idees més significatives dels models de família que es presenta. En el primer tipus de família, la hiperprotectora, els pares sempre resolen els problemes i satisfan els desitjos dels seus fills. Això, pot arribar a crear poc a poc en el infant un problema de inseguretat, ja que els pares estan transmetent al nen que ell no pot solucionar cap conflicte que tingui en la seva vida.

En aquesta lectura hi ha dos frases que reflecteixen molt bé el que he escrit anteriorment i són les següents:

“A través de tus padres puedes tener todo lo que desees, con independencia de lo que hagas o de los resultados que obtengas.”

“Eres incapaz que, sin la família, no puedes conseguir nada en la vida.”

A més, penso que  aquesta actitud dels pares, pot fer que el fill arribi a desenvolupar una indefensió adquirida, és a dir, el nen es pot sentir incapaç d’aconseguir els objectius i les finalitats que es plantegi en la seva vida si no té cap motivació, ni tampoc ho intenta duu a terme. Crec que amb el temps, l’infant assumirà un rol més passiu on cada vegada voldrà tenir més sense fer res, perquè sap que els pares s’ho donaran tot.

També, penso que es pot produir una manipulació dels pares cap als fills, degut a que aquests li diuen que si no fa el que li han dit, els hi pot fer patir. Això, pot provocar que el nen estigui cohibit a l’hora d’expressar els seus sentiments i les seves emocions, per por a no fer mal als seus pares.

En el segon model, el democràtic permissiu,  considero que els pares cedeixen a qualsevol petició que els hi facin els seus fills produint-se en moltes ocasions una manipulació per part d’aquests cap als seus pares. Penso, que aquesta situació es produeix per una  carència de límits  i una falta de disciplina que els seus progenitors no han pogut o no han sabut ensenyar als seus fills.

Un altre aspecte que es destaca en aquest text, és el canvi constant de normes per satisfer sempre les necessitats dels nens. Arriba un moment, que els fills controlen completament totes les decisions familiars.

Pel que fa a l’escola, els pares democràtics permissius critiquen més ràpidament les metodologies educatives que s’utilitzen i als ensenyants, defensant que no respecten les seves idees democràtiques i la incompetència en la seva feina, respectivament.

Com en el primer model de família, en aquest text també hi ha diverses frases que il·lustren bé el que he escrit anteriorment. Aquestes frases són les següents:

“Te defiendo porque tienes razón: Premiando directamente los comportamientos disfuncionales, negando la misma existència de reglas.”

“Te defiendo porque no eres tú el responsable, sinó tus compañeros.”

“Te defiendo porque tus enseñantes son demasiado severos y no te comprenden, son incapaces, etc.”

Llegir aquesta lectura, m’ha fet reflexionar sobre aquests dos models de família i la seva relació amb l’escola i la societat. Per començar, volia fer referència a que els objectius principals en aquests models és la pau familiar, encara que obtinguda de diferents maneres.

Crec que és important destacar, que el tipus de família hiperprotectora, desenvolupa en el nen una incapacitat per resoldre conflictes de manera autònoma. És necessari, que les persones sàpiguen com afrontar els problemes que els hi puguin sorgir en la seva vida. Si no fem això, estam privant al petit d’una bona oportunitat d’aprenentatge.

Penso que aquesta actitud, pot generar en el nen una manca d’autoestima i una dificultat d’enfrontar la vida de manera positiva. Aquesta baixa autoestima, pot fer que una persona no es senti valorada i que es compari sempre amb altres persones. A més,  també pot provocar que no sàpiga desenvolupar objectius personals en la seva vida i pensar que no podrà aconseguir el que es proposi.

Sota el meu punt de vista, es produeix una falta d’esforç per part de l’infant, ja que els pares sempre compleixen els desitjos del fill, sense tenir en compte que aquest no ha intentat seguir les normes i els límits que es poden establir a casa.

Hem pareix important aprofundir una mica més en la manca de límits als nens. Aquesta situació, pot fer que els pares poc a poc vagin perdent autoritat, pot generar dificultats de conducta i de socialització, que els nens no acceptin les normes que es puguin establir a l’escola o en la societat en general, que cerquin els límits fora de casa i la incapacitat d’acceptar la frustració, entre altres.

Un altre aspecte a comentar fa referència a la nostra societat actual. Avui en dia, vivim en una societat material on els infants no coneixen el valor de les coses, degut a que els pares els hi compren tot el que volen per suplir la carència d’afecte i de temps que no poden passar amb ells eludint així, els possibles conflictes que puguin aparèixer.

A classe, va sorgir un tema que hem va parèixer molt interessant.  Vam parlar de com podríem enfrontar aquesta situació actual esmentada en el paràgraf anterior. Segons Carl Rogers, depèn de 3 factors: la consideració positiva incondicional, basada en que les persones sempre poden aportar coses positives; l’autenticitat i l’empatia, on ens podem preguntar perquè hem arribat a aquesta situació.

Personalment, considero que en una família s’han de crear bons vincles afectius i tenir una bona relació entre els diferents membres. D’aquesta manera, en el moment que s’estableixin una sèrie de normes i límits a casa, el nen els complirà respectant així a la seva família.

A continuació, volia fer referència al paper de l’escola davant d’aquests dos models de família. Crec que aquesta institució, té moltes dificultats a l’hora d’ensenyar a aquests infants, ja que aquests tipus de famílies la jutgen sense valorar que no tot el problema ho té l’escola, sinó també l’educació que han rebut a casa.

Penso, que en el moment que hi ha un conflicte entre l’escola i la família, els infants són els més perjudicats, ja que hi ha molta diferència entre aquests  models familiars i l’escolar, perquè en aquest últim s’han de respectar una sèrie de normes i límits.

Per acabar, volia compartir un vídeo que parla sobre els límits en els infants i en els adolescents que forma part d’un programa de televisió anomenat “Salud Integral”. En aquest, la psicòloga clínica Tere Attie exposa el seu punt de vista sobre aquesta temática.