EMOCIONS 3

En aquesta entrada, faré una reflexió sobre el documental que vàrem veure a l’última classe, The Baby Human emès en el canal de televisió Documania. En aquest, es parla sobre la temàtica de les emocions dels nens.

Després de veure aquest vídeo, hi ha alguns aspectes que m’ha agradaria destacar, ja que són molt interessants i a més, reforcen el que ja coneixia sobre aquest tema.

Per començar, crec que és important esmentar que un infant ha de sentir-se segur i estimat en el seu entorn a l’hora de poder expressar totes les seves emocions, perquè d’aquesta manera a mesura que el nen vagi creixent es sentirà una persona capaç de poder expressar el que sent en qualsevol context.

A més, també cal destacar la manera de com afronten els petits les seves emocions depenent del seu temperament i de l’entorn que l’envolta. Per exemple, si un nen té un temperament més inquiet tindrà un caràcter molt més actiu i viceversa. L’entorn del petit influeix molt en aquest sentit, perquè segons com els pares ensenyin al fill  a afrontar les emocions de petit, possiblement ho seguirà aplicant quan sigui adult.

Un altre aspecte, és la importància de conèixer que ens vol dir un bebè amb el seu plor. Segons com sigui aquest,  ens podrà manifestar si té fam, si està angoixat, si té son, etc. Els bebès utilitzen el plor com a mode de supervivència per expressar les seves necessitats. Per això, és imprescindible que els pares els coneguin i estiguin atents.

Quan el nen interacciona amb el món exterior, està vivint moltes reaccions emocionals, que sense dubte l’hi ajudaran a desenvolupar altres emocions, ja sigui per exemple, observant que fan altres infants al parc o  jugant amb els pares a la platja amb alguna joguina.

El vincle afectiu i emocional de la mare amb el nen, és un aspecte que volia destacar, degut a que el viatge emocional comença a partir d’aquesta relació mare-fill. Amb aquest vincle, la mare va entenent que està sentint el seu fill i que és el que necessita en un moment determinat.

Continuant amb la idea anterior, és important fer referència a l’actuació dels pares amb el nen, ja que segons com li neguin un objecte o li demanin fer alguna cosa estan contribuint a la moderació del seu caràcter. Per exemple, si és un infant més nirviós i li parlen al nen cridant, aquest seguirà tenint aquest temperament, però en canvi si li parlen de manera pausada i relaxada, poc a poc anirà moderant aquest caràcter. Per aquest motiu, és imprescindible conèixer quin  és el caràcter del nen quan volem que cooperi amb els adults, perquè si no ho tenim en compte no aconseguirem el nostre objectiu.

Durant la visió d’aquest documental, s’han mencionat alguns aspectes que no coneixia anteriorment i que m’han aportat nous coneixements en relació amb aquesta temàtica.

Primerament, volia destacar el somriure social dels infants. Aquest somriure és el primer comportament social dels petits i contribueix a començar el llarg camí de la sociabilitat en la nostra societat. Molts pares, quan el nen es troba en els primers mesos de la seva vida i fa un gest com si somrigués, pensen que s’està rient però en realitat només és un acte reflex del petit.

Un altre cosa que desconeixia, era el moment en que el nen començava a expressar més clarament les seves emocions. Tal i com he vist en aquest vídeo, a partir dels tres mesos aproximadament, els infants ja poden expressar algunes emocions bàsiques com sorpresa, frustració, plaer o ira.

També, en el documental es fa referència a un aspecte que hem va cridar molt l’atenció. S’explica que els nens, primerament reconeixen abans la cara i la veu de la mare, desprès a persones desconegudes i mesos més tard al pare. El motiu, és perquè si les persones desconegudes són dones, els hi és més fàcil reconèixer-les degut a que aquestes expressen les seves emocions de manera més clara.

Seguidament, volia destacar els termes caràcter i temperament. Abans de veure aquesta gravació, no coneixia la diferència entre els dos termes. Ara he entès, que cada infant neix amb un temperament propi i aquest s’expressa a través del caràcter. Amb el temps, el caràcter es pot anar modulant segons les actituds del nen.

Molt relacionat amb la idea anterior, és com varia el nivell de risc dels petits en funció del seu caràcter individual. És a dir, encara que hi hagi dos nens de la mateixa edat davant d’una mateixa situació poden actuar de manera diferent, sent per exemple un més decidit que l’altre.

A mesura que passa el temps i els nens van desenvolupant les seves emocions, van tenint més en compte l’expressió facial dels pares i comencen a guiar-se  amb aquestes expressions, com és mostra durant un estudi realitzat en aquest documental.

Un altre estudi realitzat en aquest documental i que personalment mostra uns resultats que desconeixia, està basat en com els infants al voltant dels tres anys, desenvolupen habilitats pròpies per enfrontar-se a les seves pors. Com exemple, mostren a una nena que quan veu una aranya de joguina i és conscient que no rebrà ajuda dels adults, canta una cançó sobre una aranyeta petita per fer front a aquesta por.

Una vegada que vaig tornar a veure aquesta gravació, hem van sorgir algunes qüestions relacionades amb aquesta temàtica que podrien ser motiu per a elaborar un debat.

La primera qüestió, fa referència a si el caràcter  amb el qual naixem es pot modelar o canviar a partir de la interacció amb el nostre entorn. Personalment, crec que si es pot modelar, encara que s’ha de fer poc a poc i tenint en compte com interacciona el petit amb tot el que li envolta.

Un altre debat que hem plantejaria, podria ser si les emocions es poden regular amb distraccions externes i amb ferramentes pròpies. A nivell personal, penso que si es podrien regular, encara que s’ha de valorar el propi temperament del nen.

Les emocions morals, és un altre tema que es tracta en aquest documental. Aquestes emocions, fan referència a aquelles manifestacions que sorgeixen mostrant la preocupació per la resta de persones, una vegada que els nens han aconseguit reconèixer-se a si mateixos. Apareixen al voltant dels dos anys aproximadament i alguns exemples són l’orgull, la vergonya o la xafogor.

La funció de dites emocions, és ajudar als nens fent que poc a poc vagin tenint un bon desenvolupant  emocional. A més a més, aquestes afavoreixen les relacions socials, familiars i personals. Per aquest motiu, és molt important exercitar-les des de la infància.

Una vegada que els nens ja es poden reconèixer  a ells mateixos, a mesura que van creixent aniran aprenent quines conductes són positives i quines negatives i respectaran i vetllaran tant pels seus interessos com pels de la resta de persones del seu entorn.

Alguns exemples d’emocions morals són l’orgull i la vergonya. Per a que l’infant pugui arribar a experimentar aquestes dos emocions, ha de ser conscient dels seus èxits i dels seus fracassos.

Com a reflexió global, he de dir que aquest documental m’ha aparegut molt interessant, ja que he après alguns aspectes sobre aquest tema que abans no coneixia, com per exemple el concepte d’emocions morals o la diferència entre caràcter i temperament.

A continuació, volia destacar alguns punts que considero importants esmentar. Primerament, hem pareix molt curiós com es poden provocar diferents reaccions davant d’un mateix estímul. En aquest cas, faig referència a l’experiment que s’observava en el vídeo on es treballava l’emoció de frustració. Hem va cridar molt l’atenció, com en una mateixa situació els nens actuaven de forma tan diferent, ja que hi havia infants que eren més persistents a l’hora d’agafar la joguina i altres al veure que no podien agafar-la no mostraven cap interès.

Això, hem fa reflexionar sobre com influeix el temperament dels petits  en qualsevol aspecte de la seva vida. A més, penso que dins un aula s’ha de tenir molt en compte a l’hora de guiar als infants en el seu procés d’aprenentatge, ja que si respectem aquest temperament, els nens desenvoluparan un sentiment de seguretat  a l’escola que serà beneficiós durant l’aprenentatge.

Seguint amb la idea anterior, ha estat interessant veure com actuaven els infants en situacions que eren impredictibles. Mentre observava l’estudi realitzat en el vídeo on apareixia el robot de joguina, he arribat  a la conclusió que en aquesta ocasió també influeix molt el temperament i el caràcter amb el qual ho expressa el nen.

També, crec que és interessant destacar com afronta cada infant l’emoció de frustració quan no pot aconseguir algun objectiu. Com es mostra en l’estudi, alguns són més tranquils, més pacients i altres de seguida es donen per vençuts i es posen a plorar.

A més a més, penso que cada infant és diferent i s’ha de respectar el temperament i el caràcter de cadascun, tenint sempre en compte les seves emocions i els seus sentiments en qualsevol àmbit de la vida.

Per acabar amb aquesta entrada, volia compartir un vídeo de Sandra Andren, psicòloga clínica especialitzada en nens i adolescents, on fa referència al caràcter i el temperament. També explica, com es pot modelar el comportament i descobreix maneres d’acceptar-lo i respectar-lo.