PRIMERS ASSAJOS

Durant aquestes dos setmanes hem realitzat molt d’avenços en el nostre musical. Per una banda, les cançons que cantarem han estat acceptades pel professor i per altra, tenim les bases musicals definitives per poder cantar-les, entre altres avenços.

A més a més, cada vegada les nostres disfresses es van caracteritzant en els personatges de la nostra obra de teatre. En les classes de representació dels dijous per la tarda, estem treballant molt per anar aconseguint aquest objectiu.

En aquestes classes, la meva companya Alicia,  ha anat fent les seves ales retallant sobre una base de goma eva de color blanca la forma d’aquestes i aferrant-les juntament. Després, va pintar-les de diferents colors amb pintura  fluorescent per a que es vegin en la obscuritat.

Carol, també va estar realitzant les ales per al seu personatge amb el mateix material que Alicia, però ella ho va fer amb una base vermella. Seguidament, va fer cèrcols de color negre amb unes mitges d’aquest mateix color  que ja no  anàvem a utilitzar i va aferrar-los en les seves ales.

Eva, va fer la seva mascara i els ulls. Respecte a la màscara, va emprar una mitja de color lila i ficant-se-la al cap, na Carol li va retallar la forma dels ulls i dels llavis. Pel que fa als seus ulls, els va fer utilitzant dos coladors petits unint-los  amb un tros de llana.

Altra companya, Arantxa, va estar fent amb caixes de cartró una aranya grossa per posar-se-la a l’esquena, perquè ella interpreta a aquest personatge. Primer, va dibuixar en el cartró una forma ovalada  i sis potes, que més tard va retallar i aferrar. Una vegada fet això, va ficar dos cintes fetes amb mitges en el cartró,  per poder ficar-se-la a l’esquena.

 

Finalment, el que vaig fer jo va ser crear amb mitges de color blau i paper de diari els braços del meu personatge, ja que una eruga té molts. En aquesta ocasió, amb dos mitges vaig retallar la llargària dels braços a la mateixa alçada. Després, els vaig omplir amb paper de diari per donar aquest efecte. A més,  en aquests braços, vull cosir “pèls” amb llana de color blau, per simular la pell de l’eruga.

 

Un aspecte a destacar també, és que ja sabem el lloc on es realitzarà aquesta representació. Finalment, serà al Club Diario de Ibiza. Durant aquestes setmanes vàrem poder anar a visitar-ho per fer-nos idea de com era l’escenari, saber com elaborar els nostres decorats i poder començar a fer-los.

Una vegada que vàrem veure l’escenari, ja ens vam fer una idea de quina mida podíem fer els nostres decorats. Com he comentat en entrades anteriors, la nostra idea és realitzar un bosc molt gran on es vegin als insectes petits.

El primer element que hem creat del nostre decorat és una seta. Aquesta, l’hem feta amb una caixa de cartró molt gran i amb feltre de color vermell i blanc. Per a realitzar-la, el que hem fet ha set dibuixar la forma d’una seta al cartró i retallar-ho. A continuació, vàrem aferrar les dos parts doblegant la base una mica per que tingues equilibri.

 

També, altre decorat que estam fent és la fulla on aniré asseguda durant gran part de la obra. L’hem feta retallant feltre de color verd amb aquesta forma. El que ens falta per acabar-la és aferrar-la a una base, possiblement de cartró, per a donar-li volum i forma.
 

Com he comentat anteriorment, un altre de les coses que ja tenim fetes són les bases musicals definitives per a les nostres cançons. El dissabte passat, tot el grup ens vam ajuntar per acabar totes les bases i assajar les cançons. Seguidament, ens vàrem gravar per poder cantar a casa. He de dir, que vaig gaudir molt gravant les cançons amb les meves companyes.

Tal i com diu el títol d’aquesta entrada, el dimarts passat vàrem realitzar el primer assaig del musical. Personalment, estava una mica nerviosa perquè encara no havíem assajat cap vegada. Encara que, sota el meu punt de vista va sortir bé i el professor ens va donar una sèrie de pautes de millora per a la  obra.

Per acabar i com ja he comentat abans, he de dir que estic gaudint molt amb aquest musical. Ara que ja tenim avançat la caracterització dels nostres personatges i estem fent els decorats, considero que comença una nova etapa en aquesta feina: assajar i practicar les nostres cançons.

FAMÍLIA 1

En aquesta entrada, explicaré una petita introducció sobre la temàtica de la família, fent referència més concretament a la seva definició i als diferents tipus que ens podem trobar en la nostra societat actual.

Començaré, exposant la definició que vaig realitzar de manera individual sobre el meu concepte de família. He de dir, que hem va resultar difícil fer-la ja que no només hi ha una, i a més, cal afegir la dificultat de que s’havia d’adaptar a les diferents tipologies de hi ha. Finalment, va quedar així:

“La família és un agrupament de persones, ja sigui de la mateixa sang o no i que es dóna suport mutu quan algun dels membres ho necessita.”

Vaig decidir elaborar aquesta definició perquè penso que la família no només ha de tenir uns lligams biològics, també podem considerar per exemple, als amics més pròxims la nostra família. A més, crec que és molt important que els membres d’aquesta es donin suport quan ho necessitin, degut a que s’ha de crear un vincle afectiu on tots es sentin segurs i estimats.

A continuació, ens vàrem ajuntar en petit grup i cada membre va exposar la seva definició. L’objectiu, era arribar a un consens i aconseguir fer una nova entre el grup. Després de parlar i debatre sobre aquest tema, el resultat va ser el següent:

“La família és un grup de persones unides amb diferents lligams, ja siguin jurídics i/o biològics.” 

Seguidament, tots els grups vàrem exposar les nostres definicions i van sorgir idees que a nivell personal van ampliar el meu concepte de família. Algunes d’aquestes van ser les següents:

• Agent socialitzador primari

• És una institució

• Segueix uns rols

•  Normes

• Ha de complir una sèrie de funcions de socialització, de desenvolupament i de protecció.

Com he esmentat anteriorment, no hi ha una definició concreta de família. Per aquest motiu, he cercat algunes definicions que hem van parèixer interessants per veure quin concepte es té sobre aquesta institució des de diversos punts de vista.

La primera, fa referència a l’article 16 de la Declaració Universal de Drets Humans i expressa que: “família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat”.

La segona, segons la Sociologia “és un conjunt de persones que es troben units per llaços parentals. Aquests llaços poden ser de dos tipus: vincles per afinitat, el matrimoni i de consanguinitat com és la filiació entre pares i fills”

 

La tercera i última, esmentada per l’autor Alberto Clavijo Portieles (2002) que conceptualitza a la família “com el conjunt de persones vinculades per llaços estables de tipus consanguini, maritals, afectius, socioculturals, econòmics, contractuals i de convivència, a fi de satisfer necessitats fonamentals al grup i complir amb les funcions que li vénen encomanades a través de l'esdevenir social.”

Després d’haver reflexionat sobre les noves idees d’aquest concepte que van sorgir  a classe i de llegir definicions d’altres autors, vaig contrastar la meva definició elaborada individualment amb les altres, adonant-me que hi havia molts d’aspectes importants que no havia anomenat, com per exemple, les funcions tant importants que ha de complir, els rols que es segueixen i les normes  que s’han d’adoptar. 

Personalment, vull aprofundir més sobre un aspecte d’aquesta temàtica i és el relacionat amb les funcions que aquesta exerceix. Considero necessari destacar, algunes de les funcions que compleix per entendre millor la importància que té en la vida dels infants. Algunes d’aquestes són l’aportació de benestar emocional, d’higiene, de salut, d’alimentació, de vincles afectius, o que sigui transmissora de cultura, en definitiva, ha de garantir la supervivència del nen. 

Vaig tornar a rellegir la meva definició i aquest és el resultat final després d’haver afegit alguns aspectes que he considerat importants:

“La família és l’agent socialitzador primari i una institució, formada per un grup de persones vinculades tant jurídica com biològicament que ha de cobrir una sèrie de funcions bàsiques com la socialització, el desenvolupament i la protecció. Cada membre, exerceix un rol diferent i a més, ha de seguir unes normes per a aprendre a conviure dins d’aquest nucli i per tant, en la nostra societat”. 

Personalment, mai havia elaborat  una definició sobre el concepte de família. Sempre es diu que aquesta institució és un pilar fonamental en l’educació dels infants, i ara després de reflexionar sobre això, m’he adonat molt més de la importància que té en el desenvolupament del nen.

Dins d’aquest àmbit, els petits aprenen a socialitzar-se,  a seguir normes que els hi ajudaran a conviure en societat, però sobretot, amb aquest grup de persones els infants han de sentir-se segurs i han de poder expressar els seus sentiments lliurement creant un vincle afectiu molt positiu en la vida d’aquests.

Cercant informació sobre el tema de la família, he trobat un petit article que m’ha aparegut molt interessant on es parla d’algunes de les qualitats que ha de tenir aquesta institució i volia compartir-ho. Aquí teniu l’enllaç per consultar-ho:

http://aramo.wordpress.com/2007/12/14/cualidades-de-la-familia/ 

També, volia fer referència als diferents tipus de família que hi ha, ja que crec que actualment vivim en una societat molt diversa on cal  respectar la manera de viure de cada persona. Alguns d’aquests tipus són la monoparental, reconstruïdes, pares o mares homosexuals, parelles heterosexuals, d’acollida, adoptives, formades per avis i nets o amb  custodia separada o compartida, entre altres.

En aquesta entrada, també volia destacar la relació entre família i escola. Crec que és necessari per al desenvolupament integral de l’infant, que aquestes dos institucions treballin juntes per a aconseguir que el nen tingui un bon procés d’aprenentatge. No obstant, actualment moltes famílies no poden participar a l’escola i a més,  tampoc rep el suport  que necessitaria per part de la societat en general. 

Vaig a compartir un vídeo del programa Mestres titulat “Família i escola” on els mestres, pares i infants parlen sobre aquesta temàtica. Personalment, aquest programa m’ha agrada molt, ja que mostren  els tres punts de vista de l’educació (infants, pares i docents).

Vull acabar aquesta entrada, amb una frase on penso que es reflexa molt bé el que ha de ser una família:

“Cada família ha de ser una escola on els pares i els fills poden reflexionar i aprendre junts.”

 

 

EMOCIONS 3

En aquesta entrada, faré una reflexió sobre el documental que vàrem veure a l’última classe, The Baby Human emès en el canal de televisió Documania. En aquest, es parla sobre la temàtica de les emocions dels nens.

Després de veure aquest vídeo, hi ha alguns aspectes que m’ha agradaria destacar, ja que són molt interessants i a més, reforcen el que ja coneixia sobre aquest tema.

Per començar, crec que és important esmentar que un infant ha de sentir-se segur i estimat en el seu entorn a l’hora de poder expressar totes les seves emocions, perquè d’aquesta manera a mesura que el nen vagi creixent es sentirà una persona capaç de poder expressar el que sent en qualsevol context.

A més, també cal destacar la manera de com afronten els petits les seves emocions depenent del seu temperament i de l’entorn que l’envolta. Per exemple, si un nen té un temperament més inquiet tindrà un caràcter molt més actiu i viceversa. L’entorn del petit influeix molt en aquest sentit, perquè segons com els pares ensenyin al fill  a afrontar les emocions de petit, possiblement ho seguirà aplicant quan sigui adult.

Un altre aspecte, és la importància de conèixer que ens vol dir un bebè amb el seu plor. Segons com sigui aquest,  ens podrà manifestar si té fam, si està angoixat, si té son, etc. Els bebès utilitzen el plor com a mode de supervivència per expressar les seves necessitats. Per això, és imprescindible que els pares els coneguin i estiguin atents.

Quan el nen interacciona amb el món exterior, està vivint moltes reaccions emocionals, que sense dubte l’hi ajudaran a desenvolupar altres emocions, ja sigui per exemple, observant que fan altres infants al parc o  jugant amb els pares a la platja amb alguna joguina.

El vincle afectiu i emocional de la mare amb el nen, és un aspecte que volia destacar, degut a que el viatge emocional comença a partir d’aquesta relació mare-fill. Amb aquest vincle, la mare va entenent que està sentint el seu fill i que és el que necessita en un moment determinat.

Continuant amb la idea anterior, és important fer referència a l’actuació dels pares amb el nen, ja que segons com li neguin un objecte o li demanin fer alguna cosa estan contribuint a la moderació del seu caràcter. Per exemple, si és un infant més nirviós i li parlen al nen cridant, aquest seguirà tenint aquest temperament, però en canvi si li parlen de manera pausada i relaxada, poc a poc anirà moderant aquest caràcter. Per aquest motiu, és imprescindible conèixer quin  és el caràcter del nen quan volem que cooperi amb els adults, perquè si no ho tenim en compte no aconseguirem el nostre objectiu.

Durant la visió d’aquest documental, s’han mencionat alguns aspectes que no coneixia anteriorment i que m’han aportat nous coneixements en relació amb aquesta temàtica.

Primerament, volia destacar el somriure social dels infants. Aquest somriure és el primer comportament social dels petits i contribueix a començar el llarg camí de la sociabilitat en la nostra societat. Molts pares, quan el nen es troba en els primers mesos de la seva vida i fa un gest com si somrigués, pensen que s’està rient però en realitat només és un acte reflex del petit.

Un altre cosa que desconeixia, era el moment en que el nen començava a expressar més clarament les seves emocions. Tal i com he vist en aquest vídeo, a partir dels tres mesos aproximadament, els infants ja poden expressar algunes emocions bàsiques com sorpresa, frustració, plaer o ira.

També, en el documental es fa referència a un aspecte que hem va cridar molt l’atenció. S’explica que els nens, primerament reconeixen abans la cara i la veu de la mare, desprès a persones desconegudes i mesos més tard al pare. El motiu, és perquè si les persones desconegudes són dones, els hi és més fàcil reconèixer-les degut a que aquestes expressen les seves emocions de manera més clara.

Seguidament, volia destacar els termes caràcter i temperament. Abans de veure aquesta gravació, no coneixia la diferència entre els dos termes. Ara he entès, que cada infant neix amb un temperament propi i aquest s’expressa a través del caràcter. Amb el temps, el caràcter es pot anar modulant segons les actituds del nen.

Molt relacionat amb la idea anterior, és com varia el nivell de risc dels petits en funció del seu caràcter individual. És a dir, encara que hi hagi dos nens de la mateixa edat davant d’una mateixa situació poden actuar de manera diferent, sent per exemple un més decidit que l’altre.

A mesura que passa el temps i els nens van desenvolupant les seves emocions, van tenint més en compte l’expressió facial dels pares i comencen a guiar-se  amb aquestes expressions, com és mostra durant un estudi realitzat en aquest documental.

Un altre estudi realitzat en aquest documental i que personalment mostra uns resultats que desconeixia, està basat en com els infants al voltant dels tres anys, desenvolupen habilitats pròpies per enfrontar-se a les seves pors. Com exemple, mostren a una nena que quan veu una aranya de joguina i és conscient que no rebrà ajuda dels adults, canta una cançó sobre una aranyeta petita per fer front a aquesta por.

Una vegada que vaig tornar a veure aquesta gravació, hem van sorgir algunes qüestions relacionades amb aquesta temàtica que podrien ser motiu per a elaborar un debat.

La primera qüestió, fa referència a si el caràcter  amb el qual naixem es pot modelar o canviar a partir de la interacció amb el nostre entorn. Personalment, crec que si es pot modelar, encara que s’ha de fer poc a poc i tenint en compte com interacciona el petit amb tot el que li envolta.

Un altre debat que hem plantejaria, podria ser si les emocions es poden regular amb distraccions externes i amb ferramentes pròpies. A nivell personal, penso que si es podrien regular, encara que s’ha de valorar el propi temperament del nen.

Les emocions morals, és un altre tema que es tracta en aquest documental. Aquestes emocions, fan referència a aquelles manifestacions que sorgeixen mostrant la preocupació per la resta de persones, una vegada que els nens han aconseguit reconèixer-se a si mateixos. Apareixen al voltant dels dos anys aproximadament i alguns exemples són l’orgull, la vergonya o la xafogor.

La funció de dites emocions, és ajudar als nens fent que poc a poc vagin tenint un bon desenvolupant  emocional. A més a més, aquestes afavoreixen les relacions socials, familiars i personals. Per aquest motiu, és molt important exercitar-les des de la infància.

Una vegada que els nens ja es poden reconèixer  a ells mateixos, a mesura que van creixent aniran aprenent quines conductes són positives i quines negatives i respectaran i vetllaran tant pels seus interessos com pels de la resta de persones del seu entorn.

Alguns exemples d’emocions morals són l’orgull i la vergonya. Per a que l’infant pugui arribar a experimentar aquestes dos emocions, ha de ser conscient dels seus èxits i dels seus fracassos.

Com a reflexió global, he de dir que aquest documental m’ha aparegut molt interessant, ja que he après alguns aspectes sobre aquest tema que abans no coneixia, com per exemple el concepte d’emocions morals o la diferència entre caràcter i temperament.

A continuació, volia destacar alguns punts que considero importants esmentar. Primerament, hem pareix molt curiós com es poden provocar diferents reaccions davant d’un mateix estímul. En aquest cas, faig referència a l’experiment que s’observava en el vídeo on es treballava l’emoció de frustració. Hem va cridar molt l’atenció, com en una mateixa situació els nens actuaven de forma tan diferent, ja que hi havia infants que eren més persistents a l’hora d’agafar la joguina i altres al veure que no podien agafar-la no mostraven cap interès.

Això, hem fa reflexionar sobre com influeix el temperament dels petits  en qualsevol aspecte de la seva vida. A més, penso que dins un aula s’ha de tenir molt en compte a l’hora de guiar als infants en el seu procés d’aprenentatge, ja que si respectem aquest temperament, els nens desenvoluparan un sentiment de seguretat  a l’escola que serà beneficiós durant l’aprenentatge.

Seguint amb la idea anterior, ha estat interessant veure com actuaven els infants en situacions que eren impredictibles. Mentre observava l’estudi realitzat en el vídeo on apareixia el robot de joguina, he arribat  a la conclusió que en aquesta ocasió també influeix molt el temperament i el caràcter amb el qual ho expressa el nen.

També, crec que és interessant destacar com afronta cada infant l’emoció de frustració quan no pot aconseguir algun objectiu. Com es mostra en l’estudi, alguns són més tranquils, més pacients i altres de seguida es donen per vençuts i es posen a plorar.

A més a més, penso que cada infant és diferent i s’ha de respectar el temperament i el caràcter de cadascun, tenint sempre en compte les seves emocions i els seus sentiments en qualsevol àmbit de la vida.

Per acabar amb aquesta entrada, volia compartir un vídeo de Sandra Andren, psicòloga clínica especialitzada en nens i adolescents, on fa referència al caràcter i el temperament. També explica, com es pot modelar el comportament i descobreix maneres d’acceptar-lo i respectar-lo.  

 

 

 

LES EMOCIONS 2

Una vegada que vàrem treballar una mica més aquesta temàtica llegint el capítol de l’alquímia de les emocions, veient el vídeo que he esmentat en l’entrada anterior i comentant en classe amb la resta de companys, començaré amb aquesta entrada, parlant de la diferència entre sensació, emoció i sentiment.

Una sensació és sobretot corporal i generalment pot ser breu. Un exemple de sensació és quan un dia d'hivern sortim al carrer i tenim una sensació de fred. Una emoció, és principalment afectiva i pot ser breu o intensa. Seguint amb l'exemple anterior, podríem dir que al veure aquest dia d'hivern i tenir aquesta sensació de fred, pot sorgir en nosaltres una emoció de soledat. Per últim, un sentiment és més estable, ja que té arrels més profundes. També, és un estat d’ànim produït per causes que succeeixen. Sorgeix com a resultat d'una emoció que permet a la persona ser conscient del seu estat d’ànim.

Primerament, vàrem fer aquesta activitat a nivell individual reflexionant sobre aquest aspecte i a continuació ho vam posar en comú amb el gran grup. A partir d’aquí,  es va elaborar un petit quadre amb les idees que van anar sorgint:

 

EMOCIÓ	SENTIMENT	SENSACIÓ
Respostes inconscients a determinades situacions	Durador	Més corporal
Més a nivell afectiu	Moderat	Provocat pel sentiment
Intensa i curta	Conseqüència
Causa de sentiment	És conscient

Com a feina per fer a casa, havíem de pensar una definició d’emoció. La meva definició va ser la següent: Una emoció és una resposta que es produeix de manera inconscient a una situació determinada i que pot ser breu o intensa. A més, cal afegir que està molt interrelacionada amb els sentiments i les sensacions. Un exemple, és quan una persona li dóna un ensurt a un altra i aquesta última tanca els ulls.

Un altre definició d’emoció pot ser la següent: “Resposta que es produeix de manera inconscient a una situació determinada derivada de la necessitat de cercar un equilibri personal. La durada pot ser breu o intensa provocant canvis físics i anímics.”

Personalment, crec que és difícil realitzar una definició d’emoció, ja que hem de tenir en compte que no hi ha només una, sinó que cada persona pot interpretar que és una emoció de diferent manera.

Una vegada fet això, ho vam posar en comú en petits grups. He de dir, que m’agrada molt aquesta manera de treballar, perquè quan escoltes els arguments dels teus companys de grup reflexiones sobre aspectes que possiblement no havies pensat abans.

Després d’una estona comentant amb el grup, decidírem que una emoció és una reacció que provoca una resposta, perquè segons una determinada situació el nostre cos dóna una resposta o un altra. També, vam pensar que era psicofisiològica, ja que afecta tant a nivell psicològic com a nivell físic.

A més, una emoció és subjectiva degut a que les persones poden actuar o sentir de manera diferent una mateixa emoció. Vàrem pensar també, que es produïa per la forma que té cada persona d’interpretar situacions, l’entorn o els estímuls. Per acabar, vam dir que ens ajuden a expressar i a focalitzar les emocions.

Seguidament, tots els grups van posar en comú la seva definició i vàrem començar a debatre si estàvem d’acord amb els nostres companys o no amb el fi de construir una definició d’emoció conjunta. No obstant, va ser una mica difícil arribar a un consens tot el grup, ja que havia alguns aspectes que cada persona pensava de manera diferent.

 Finalment, després de molta estona vàrem fixar una sèrie d’ítems per elaborar una definició comú. Aquests eren els següents:

Alteració de l’ànim. Inconscient/Involuntària. Intensa/curta durada. Agradable/desagradable. Alteració psicofisiològica. Té a veure amb la interpretació (Subjectivitat, context cultural i immediat). Depèn de les experiències prèvies.

A continuació, vàrem fer els mateixos grups que abans i vam començar a escriure una definició final partint dels ítems escrits anteriorment. La definició d’emoció va quedar així:

“Resposta involuntària i subjectiva de caràcter psicofisiològic de curta intensitat i durada a un estímul que segons les nostres experiències prèvies poden causar un sentiment o un altre, provocant així una alteració de l’ànim que pot ser agradable o desagradable i que es reflexa mitjançant expressions facials i corporals.”

Com aspecte personal, afegiria a aquesta definició la importància de saber gestionar les emocions, és a dir, analitzant com les vivim i com les transmetem al nostre entorn. Crec que és necessari tenir en compte això, ja que sinó no les gestionem bé no veuríem la part objectiva de les situacions, només valoraríem la part subjectiva. A més, és important aprendre i reflexionar sobre les sensacions i els sentiments que estem sentint per evolucionar a nivell personal.

Un aspecte interessant, és com les experiències prèvies ens marquen la forma de viure les nostres emocions. Cal destacar també, que les emocions realment influeixen de manera interpersonal i intrapersonal. Penso que és important dir, que qualsevol emoció afecta a l’emoció mare, fet que produeix una derivació cap a altre sentiment.

Altra de les activitats proposades pel professor, consistia en seleccionar aquelles frases més significatives  de cada emoció bàsica, dins de l’apartat d’estratègies educatives en el capítol l’alquímia de les emocions.

 La primera emoció que es fa referència en aquesta lectura és l’amor. Una vegada que vaig llegir totes les frases que es plantejaven, vaig decidir triar dos:

 

“Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico.”

“Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color.”

Personalment, crec que la primera frase és una de les més importants, ja que una persona per a poder aconseguir un creixement personal ha d’haver establert diversos vincles afectius al llarg de la seva vida, per d’aquesta manera sentir-se estimat i acceptar-se a un mateix. En canvi, altra que mai hagi tingut cap vincle afectiu des de la infància amb als seus pares o amb altres persones, possiblement no els desenvoluparà quan sigui adult, perquè no ha viscut aquest aprenentatge.

La segona, l’he triat perquè crec que l’autora té molta raó a l’hora de considerar l’amor com l’emoció mare. A més, tal i com hem estat parlant a classe, segons una situació o un altra, a partir d’aquesta emoció es poden desenvolupar moltes més, com per exemple, d’una situació on hi hagi un moment de tendresa, es pot passar de la proximitat a l’alegria. Penso que depenent de la situació i dels nostres sentiments, aquesta emoció ens pot dur a experimentar una més positiva o més negativa.

La següent emoció que es destaca, és la por. En aquesta ocasió, quan vaig llegir les diverses frases presentades, hem van sorgir alguns dubtes a l’hora de fer la meva elecció. Finalment, vaig decidir triar aquestes dues:

“Poner nombres a las situaciones de miedo permite acercarnos al mundo de las cosas desconocidas y crear vínculos de unión con experiencias conocidas. Esta conexión puede hacer disminuir la ansiedad y la tensión ante las situaciones temidas.”

 

“El miedo, al mismo tiempo que permite crear, también limita. Conocerlo ayuda a crecer.”

Respecte a la primera oració, penso que quan les persones tenim por i no sabem a que, és molt més difícil arribar a superar-ho. No obstant, si aconseguim posar nom a aquells aspectes o situacions que ens provoquen aquesta por, serà molt més fàcil superar-ho en un futur, quan psicològicament un individu estigui preparat per afrontar-ho.

A més a més, crec que una vegada que li hem posat nom als nostres temors, podem relacionar-los amb experiències conegudes i així, poc a poc deixar de sentir sensacions com l’ansietat o la tensió, passant per altres com serenitat i tranquil·litat.

La segona, considero que està molt relacionada amb la primera, ja que segons quines pors tinguem ens limiten viure la nostra vida amb normalitat. Per exemple, una persona que té por als espais oberts està molt limitada a l’hora de viure en la nostra societat.

Així que, quan una persona coneix quina és la por que té, pot intentar superar-ho amb ajuda del seu entorn o de diversos professionals i d’aquesta manera, experimentar una situació de creixement personal que possiblement, li farà sentir un sentiment de superació i d’orgull per haver superat aquest temor.

La tercera emoció que s’esmenta en aquest capítol és la ràbia. Les dues oracions triades són aquestes:

“Tranquilizarnos nosotros, pensando que su actitud es consecuencia de la edad y que está aprendiendo a regularse. No lo hacen para hacernos sentir mal.”

 

“Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta actitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas.”

Amb l’elecció d’aquesta primera frase, volia fer referència a la importància de tranquil·litzar-nos davant d’un conflicte que pugui sorgir en un moment determinat. Penso, que un aspecte molt important és saber regular les nostres emocions, provocant d’aquesta manera la necessitat d’afrontar aquest conflicte amb tranquil·litat.

La segona frase, també està molt relacionada amb l’anterior, perquè crec que és necessari parla sobre el problema que hagi sorgit amb la persones enfrontades per poder solucionar-ho, degut a que cada persona té punts de vista diferents. Considero que és imprescindible parlar sobre com et sents tu i l’altra persona, per poder aconseguir empatizar l’un amb l’altre. A més a més, vull destacar que aquestes dues frases que he triat, poden fer referència tant a adults com a infants.

Un aspecte que volia esmentar, és la importància de tenir en compte la piràmide dels conflictes. En aquesta, es destaquen les necessitats, els interessos i les posicions que ocupen les persones davant d’un conflicte. Crec que en moltes ocasions, davant d’un problema no tenim en compte els interessos i les necessitats de les persones enfrontades, sent sota el meu punt de vista el punt de partida per a poder solucionar aquest.

Seguidament, l’emoció que es menciona és la tristesa. Després de llegir totes les oracions, vaig triar aquestes:

“Preguntarnos que nos aporta la situación que estamos viviendo. Las crisis o los momentos difíciles son momentos de cambio, de aprendizajes importantes.”

“Cuando una persona acepta sus tristezas está también más abierta a disfrutar de las alegrías, del amor y de todo lo que nos aporta la vida.”

Vaig decidir seleccionar la primera frase, perquè penso que hi ha determinades situacions on les persones passen per moments difícils i s’han de plantejar que els hi aporta estar en aquesta situació. Vull destacar, que comparteix la idea que es presenta en aquesta oració, ja que cada vegada que es produeixen moments difícils en la nostra vida, podem aprendre i evolucionar a nivell personal.

Pel que fa a la segona frase, considero important esmentar que personalment hem d’acceptar les situacions que ens succeeixen en la nostra vida i d’aquesta manera, gaudir més de totes les coses positives que ens aporta aquesta. A més, penso que és imprescindible mirar i valorar sempre la part positiva de totes les coses.

L’última emoció que es fa referència a l’alquímia de les emocions, és l’alegria. Les frases que he seleccionat d’aquesta emoció són les següents:

“Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría se sobrellevan mejor.”

“Poder reírse de uno mismo es una maestra de humildad y de tolerancia hacia uno mismo. Se puede proponer a los niños y también a los adultos.”

Respecte a la primera, he de dir que sota el meu punt de vista és una de les frases més importants de totes les esmentades anteriorment, degut a que és molt important tenir una actitud positiva en la nostra vida i afrontar-la amb alegria i il·lusió. Sempre hem de pensar que els conflictes que ens poden sorgir tenen solució i que és interessant valorar els diferents punts de vista que ens poden aportar altres persones.

La segona frase, l’he triat perquè penso que és molt positiu conèixer els aspectes positius i negatius de la nostra personalitat, i saber acceptar que hi ha algunes accions que realitzem millor que altres. Per aquest motiu, és important riure d’un mateix.

A més, tal i com s’exposa en aquesta oració, és interessant transmetre als infants aquesta manera de veure la vida i d’acceptar-se a un mateix amb els aspectes positius i negatius de cadascun.

 

Per acabar amb aquesta entrada, vull compartir un vídeo on s’explica com en l’escola de Garona, s’imparteixen cursos per a treballar l’educació emocional en tutors de primària i secundaria. En aquest, la directora del centre fa referència a la necessitat per part dels docents de saber gestionar les seves emocions i conèixer-se a ells mateixos, per desprès ensenyar-ho als alumnes. Esper que us agradi!