Els Processos Cognitius i Afectius

En aquesta nova entrada vaig a comentar els processos cognitius i els processos afectius que intervenen en el nostre aprenentatge. A més a més, explicaré quins factors poden influir en l’aprenentatge dels infants.

 

Abans de començar a comentar aquests processos, crec que és important definir-los. Els processos cognitius són aquells que permeten desenvolupar, estimular i potenciar la nostra ment i el nostre aprenentatge; i els processos afectius són les reaccions intimes d’una persona quan s’afronta als fets i a les accions que succeeixen tant interior com exteriorment.

 

A continuació, he elaborat un esquema on es mostren els factors que formen cadascun d’aquests processos:

 

 

 



En els processos cognitius, l’atenció és un factor molt important en el procés d’aprenentatge, ja que com no podem agafar tota la informació que ens arriba, s’encarrega de seleccionar un estímul provocant que l’infant simplifiqui o ampliï aquesta informació rebuda.

 

No obstant, sobre l’atenció incideixen factors fisiològics com la fatiga provocada per exemple, per deficiències sensorials, o per causes escolars o extraescolars. A més a més, a l’hora de presentar un contingut al nen hem de tenir en compte el seu nivell de desenvolupament, les  motivacions i els interessos  personals i respectar que cadascun té diferent capacitat d’atenció.

 

Crec que és molt important tenir en compte tots aquests factors a l’aula, perquè a vegades els infants no estan preparats per assimilar un nou aprenentatge, ja sigui perquè a l’escola l’infant no es senti segur, perquè a seva casa no hi hagi un bon ambient, perquè aquest nou coneixement no interessi al nen o simplement perquè segons el nivell maduratiu d’aquest no està preparat per assimilar aquest contingut.

 

Per aquest motiu, penso que quan dins la classe observem a un infant que té problemes per aprendre, és necessari parlar amb el nen i indagar per veure el problema i ajudar al petit a solucionar-ho.

Un altre factor és la memòria. És la capacitat mental que possibilita a una persona registrar, conservar i recordar les seves experiències (idees, imatges, esdeveniments o sentiments). Aquesta funciona a partir de la memòria sensorial, on s’emmagatzemen els primers estímuls que ens arriben, de la memòria a curt termini o de treball, on va dirigida tota la informació que hem entès i de la memòria a llarg termini, on ja hem entès tota la informació que ens han fet arribar i hem estructurat l’aprenentatge per poder-ho recuperar en un moment determinat.  

L’últim factor a destacar dins dels processos cognitius és la intel·ligència. Aquest, no pot funcionar de manera independent perquè necessita els factors que he esmentat anteriorment, és a dir, l’atenció, la memòria i les motivacions i els interessos personals.

 

Howard Gardner, va desenvolupar la teoria de les intel·ligències múltiples, que consistia en que cada persona té vuit intel·ligències diferents (intrapersonal, interpersonal, lingüística-verbal, lògica-matemàtica, visual-espacial, musical, corporal-cinestésica i naturalista). En aquesta teoria explica que tothom té aquestes intel·ligències, l’únic que s’ha de fer és saber com desenvolupar-les.

M’he llegit dos lectures que parlen sobre aquesta teoria de  Montserrat Del Pozo Roselló, que personalment m’han agradat molt i són De qué inteligencias hablamos i Inteligencias múltiples, aquesta última parla sobre l’experiència d’aplicar aquesta teoria en l’escola Montserrat a Barcelona.

 

Després de llegir aquestes lectures, vaig tenir curiositat per veure com treballa aquesta escola i vaig entrar a la pàgina web d’aquesta, aquí us deixo l’enllaç  per a que pugueu veure quina metodologia utilitzen (http://www.cmontserrat.org/).

 

Respecte als processos afectius, els factors que més destaquen són la personalitat i la motivació. La primera, la podem definir com el conjunt de característiques psíquiques d’una persona que fan que actuï d’una manera determinada davant d’una situació. La segona, es basa en aquelles coses que impulsen a un individu a duu a terme unes determinades accions aconseguint complir tots els objectius que s’havia plantejat.

Personalment, penso que aquests dos processos estan lligats en l’àmbit de l’aprenentatge, ja que si un nen no està concentrat a classe o no va assolint els conceptes que es van aprenent a l’escola, pot significar que el petit no està motivat  per aprendre o que degut a no saber gestionar les seves emocions es senti insegur al centre educatiu.

Hem de tenir en compte que cada nen aprèn de diversa manera i per tant, té un  estil d’aprenentatge diferent, per exemple, un infant aprendrà més avaluant primer totes les possibilitats abans de realitzar una acció o tindrà més capacitat per estructurar i organitzar la informació que altre nen que no és tan independent i necessita seguir més les pautes que li dóna el professor.

Hi ha molts d’estils cognitius, com són l’estil cognitiu reflexiu i impulsiu, independents i dependents de camp, o holistes i serialistes,  però no hem de pensar que hi ha uns dolents i altres positius. Penso que hem de respectar tots aquests estils guiant sempre als infants en el seu procés d’aprenentatge.

Un altre aspecte molt important que té a veure amb el procés d’aprenentatge, és la metacognició. És imprescindible, ja que fa referència tant a la consciència del propi coneixement com al control o regulació d’aquest. A través de saber com aprenem, podem aplicar diferents estratègies a l’hora d’estudiar i d’aprendre millorant aquest procés.

 

Penso que és molt important fer reflexionar als infants sobre que saben i com aprenen, i crec que s’ha de fer des de petits. És necessari preguntar als nens quan arriben de l’escola que han après per veure si realment han assimilat els continguts que han estudiat al col·legi. Una vegada que ells  ja saben com aprenen, podran aplicar diferents estratègies, com per exemple, dels llocs, de repetició o utilitzant paraules clau, per millorar i avançar en el seu aprenentatge.

La motivació és un altre aspecte que és important treballar a l’escola, ja que si un nen no mostra interès pel que es realitza a classe o no s’esforça en continuar aprenent és necessari que el professor s’impliqui més en l’aprenentatge d’aquest infant informant-se dels seus interessos i partir d’aquest punt perquè l’infant es comenci a interessar cada vegada més i arribi a assolir un aprenentatge significatiu i a llarg termini.

D’aquesta manera, si aconseguim que els infants estiguin motivats per aprendre podran aconseguir una sèrie de fites que els hi ajudaran en el seu aprenentatge, com per exemple, fer que el nen sigui autònom a l’hora de realitzar la seva feina i que estigui satisfet per la tasca que ha realitzat. Així també, el nen sentirà que tot lo que ha aconseguit ha set per l’esforç que ha realitzat i no per causes externes a ell.

La personalitat, és altre factor que volia comentar. És necessari que es treballi tant a casa com a l’escola, per tenir clar el que vols i lo que no, i no deixar-te influenciar per altres persones. Per aconseguir això, cal que a l’escola s’aprengui a controlar les nostres emocions, per crear seguretat en les persones fent que tinguin més predisposició per aprendre i evitant crear  ansietat en els més petits.

He llegit una lectura de Carmen Boix que es diu Treballem les emocions a l’escola, on parla de la importància de posar en pràctica una educació emocional des de petits sense basant-se tant en els continguts ajudant així a controlar les nostres emocions.

Per acabar, volia compartir un vídeo que m’ha paregut molt interessant i tracta sobre l’educació emocional. Està elaborat pel programa Tesis i es mostra com una psicòloga dóna una classe a un grup de  quart d’ESO sobre aquesta temàtica. Esper que us agradi!