ESCOLA 4

En aquesta entrada, parlaré sobre el documental Ser y Tener del director Nicolas Philibert filmat a França i estrenat a l’any 2002. En aquest, es narra com el Senyor López un mestre amb 35 anys d’experiència i a punt de jubilar-se, treballa en una escola unitària situada  a l’aldea d’Auvergne durant el seu últim curs escolar.

Cal destacar, que la escola on es centra aquest documental, forma part d’un context rural. Per aquest motiu, a aquesta acudeixen nens de diferents edats on cada dia, un home d’aquesta aldea s’encarrega d’anar a cercar a alguns dels infants amb la seva furgoneta per anar a l’escola.  

Desprès de veure aquest documental, es poden analitzar i es pot reflexionar sobre diversos aspectes que apareixen com són l’actitud del mestre amb els seus alumnes, el vincle que estableix amb aquests, com gestiona l’espai i el temps i el treball quotidià que realitza amb les emocions.

Començaré parlant sobre l’actitud d’aquest mestre amb els seus alumnes. Personalment, al començament del documental hem  va aparèixer una mica autoritari amb els infants, però a mesura que anava avançant el temps vaig veure que no era així, ja que  mostrava una actitud molt propera cap al seus alumnes i a més, emprava una metodologia constructivista, encara que hi havia aspectes que no ho eren degut a l’any en el qual es va filmar el documental.

Aquest, tenia una actitud d’escolta activa, es preocupava molt pels alumnes i també, un aspecte que hem va agradar molt va ser la relació que tenia amb les famílies dels infants. Tenia una relació molt pròxima, on parlava amb aquestes de manera tranquil·la, i mostrant sempre interès en treballar conjuntament per fer que els nens aprenguessin i evolucionessin al llarg de la seva vida.

Un  altre aspecte que volia destacar, és com aquest mestre treballa amb els nens el companyerisme i com intervé quan veu que hi ha algun conflicte, parlant amb ells i deixant que expressin cadascun el problema que ha sorgit, arribant d’aquesta manera al vertader motiu i a la resolució d’aquest, mitjançant l’empatia i la mediació.

També, m’ha agradaria destacar com aquest mestre parlava amb els infants sobre temes molt diversos, temes que podien sorgir en el dia a dia, com per exemple, quan un d’ells li va preguntar quants d’anys feia que donava classe, entre altres. Penso que d’aquesta manera, fomentava un aprenentatge significatiu i per a la vida.

Una de les coses que hem va cridar molt l’atenció sobre aquest documental, és com els infants tractaven de senyor al mestre. Penso que d’aquesta manera, el docent marcava el respecte de cara als seus alumnes. Dirigir-se al mestre com a senyor, depenia de la cultura i del moment en el qual estaven vivint, ja que la societat era més tradicional.

Respecte al vincle que estableix amb els alumnes, es veu com empra la disciplina en l’ensenyament  dels nens, però  a mesura que va passant el documental els infants mostren l’estima i el respecte  que tenen per aquest mestre.

A més, en la seva aula els petits poden expressar les seves emocions lliurement, els escolta molt atentament deixant que ells  diguin el que senten i acompanyant-los sempre en el seu aprenentatge. També, es preocupa molt per la situació personal de cada infant intentant ajudar-los oferint la seva confiança, fet que queda reflectit en diferents moments de la gravació.

Un altre dels aspectes que volia destacar, és com aquest mestre crea un ambient tant bo entre els infants, on tots conviuen i aprenen dins l’aula respectant-se mútuament i compartint aquest espai. Crec que el docent, va ensenyar molt bé als seus alumnes que tots som diferents i que per tant, ens hem de respectar.

Pel que fa a la gestió de l’espai i el temps, cal dir que empra tant els espais interiors com exteriors, ja que quan feia bon temps sortien a fer la classe fora i a vegades feien sortides al camp. A més, l’interior d’aquesta escola  era molt auster, amb pocs colors, les taules estaven col·locades  de quatre en quatre i a les parets només havia penjats alguns dibuixos.

Cal destacar també, com el docent treballant amb nens de diferents edats, distribueix l’espai per poder treballar de manera individual o conjuntament, on cadascun rebia els aprenentatges i feia les activitats adequades a la seva edat i al seu nivell cognitiu, adequant-se així a les necessitats de cadascun.

Seguint amb aquest aspecte, penso que el mestre va crear un bon ambient d’acollida entre els nens més grans i els més petits, on treballaven tots junts dins del mateix espai. D’aquesta manera, es va crear dins l’aula i entre ells un clima d’afecte i de respecte molt positiu, on tots es preocupaven pels seus companys.

En la gestió del temps, personalment crec que és un mestre que li agrada molt la seva professió i per aquesta raó, quan els nens estan fent qualsevol activitat i un d’ells fa algun comentari, al docent sembla que li agrada molt interactuar amb els petits deixant de banda el que estan fent durant una estona, centrant-se nomes en els infants. Però lo més important, és que respecta sempre els seus ritmes d’aprenentatge.

L’últim aspecte que volia comentar és el  treball quotidià que realitza amb les emocions. Penso que aquest mestre, i tal com es mostra en aquest documental, treballa les emocions d’una manera molt natural, deixant que el nen s’expressi lliurement. Així els petits, poc a poc van desenvolupant  la capacitat de poder reflexionar sobre les seves emocions.

A més, treballa emocions com per exemple pot ser el dol, d’una manera natural i des de la normalitat. Com ja he comentat abans, penso que d’aquesta manera està fomentant un aprenentatge per a la vida, on està donant ferramentes als nens per entendre aquesta emoció i com actuar quan aquesta es presenta.

He de dir que m’ha agradat molt veure aquest documental, veure com treballa aquest mestre amb els seus alumnes i com gaudeix de la seva professió, vetllant sempre per satisfer totes les necessitats dels petits. Els infants amb aquest mestre, no només aprenien coneixements cognitius, sino també valors tant importants com ara el respecte, l’estima i conèixer-se a ells mateixos.

Per acabar, volia compartir un enllaç que he trobat a Internet on es pot veure tot el documental sencer de Ser y Tener. Aqui el teniu:

(https://www.youtube.com/watch?v=ybQtTnF2a3w&list=PL15472F69BEBD9E2E)

ESCOLA 2

En aquesta entrada explicaré una de les activitats que es presenten en La Caixa de les Emocions i en la seva guia didàctica. Amb aquesta, es podran  treballar les emocions i diversos aspectes més.

Vàrem començar a classe treballant generalment per parelles. Per començar, la meva companya i jo vam mirar una mica els objectius i l’avaluació de cada activitat plantejada per veure que havíem de treballar i valorar. Una vegada acabat això, decidírem llegir totes les activitats i triar tres d’elles. Aquestes van ser: El nostre Aquàrium, Visca la diferència i Guanyar a qualsevol preu. Finalment, la que vam comentar a la resta de companys va ser El nostre Aquàrium.

Personalment, vaig trair aquesta activitat perquè penso que treballa aspectes molt importants com són la cooperació, el treball en equip, la reflexió tant individual com grupal i el respecte, entre altres.

A continuació, vaig a comentar l’activitat esmentada anteriorment encara que amb algunes modificacions per treballar els objectius, emprar el material necessari i fer una avaluació adequada als objectius que proposaré. 

ACTIVITAT

Títol: El nostre Bosc

Objectius:

• Aprendre a prendre decisions per a  decidir bé a la vida.

• Treballar els criteris següents: agradable/desagradable, just/injust, segur/insegur i serveix i no serveix.

• Cooperar en equip.

• Reflexionar de manera individual i col.lectiva.

• Respectar les diferents opinions dels companys.

Participació: Individual, Petit grup (Grups de 4 nens) i Gran grup.

Material necessari: 

  

• 1 Caixa de cartró molt gran.

•  Dibuixos d’arbres, de flors, de diferents animals, fems, papereres, terra, pedres i herba.

• Colors.

• Tisores.

• Paper continu blanc.

• Cola

Valoració:

 

Per valorar aquesta activitat realitzaré una autoavaluació, una coavaluació i per últim, una heteroavaluació. En la primera, cada nen individualment haurà d’autoavaluar-se i pensar si ha dut a terme els items que es proposaven en l’activitat. Si el nen, sap que ho ha fet aferrarà una cara amb un somriure, si pel contrari creu que no ho ha seguit aferrarà una cara pensativa. Així seria aquesta graella:

ITEMS D’AVALUACIÓ	Cara amb somriure
He seguit els passos		Cara pensativa
He treballat de manera ordenada i en equip
He acabat l’activitat
M’ha agradat? Perquè?
He participat amb els meus companys

En la segona, la coavaluació, els infants hauran d’avaluar-se entre ells seguint el mateix procediment que en la graella anterior, encara que en aquesta ocasió hi haurà tres cares diferents: una cara trista que significarà que ho ha fet a vegades, una cara amb un somriure  que voldrà dir que ho ha seguit quasi sempre i un altre més alegre que dirà que sempre ho ha dut a terme.

En aquest cas, la mestra llegirà els ítems que es proposaran en aquesta graella i preguntarà als nens que pensen. D’aquesta manera, entre tots faran la coavaluació. Aquest és un exemple:

ITEMS D’AVALUACIÓ	A vegades	Quasi sempre	Sempre
Ha respectat el seu torn de paraula
Ha escoltat als companys quan parlaven
Ha participat
Ha mostrat interès
Ha treballat en equip

Cal destacar, que la docent ajudarà en tot moment als infants llegint els items proposats i explicant els dubtes que poguessin tenir aquests, per aconseguir que els petits facin la seva autoavaluació i coavaluació.

A continuació, la mestra realitzarà una heteroavaluació de cada infant, on valorarà si aquests han superat els objectius de l’activitat que s’havien plantejat inicialment. Així seria aquesta graella:

Nom de l’infant	Items d’avaluació	A vegades	Quasi sempre	Sempre
	Ha sabut empatizar amb els seus companys
	Ha treballat de manera ordenada
	Ha acabat l’activitat
	Ha assolit els criteris proposats
	Ha cooperat en equip de manera significativa i positiva
	Ha reflexionat individualment
	Ha reflexionat amb el grup
	Ha respectat les opinions dels companys

Per últim, la mestra podrà fer una autoavaluació sobre com ha anat aquesta activitat amb els infants i sobre com podria millorar aquesta pràctica educativa.

  

Proposta de treball:

Per realitzar aquesta activitat, primer la mestra dividirà la classe en grups de 4 nens. Una vegada que tots els infants estiguin asseguts per grups, aquesta explicarà als petits l’activitat que realitzaran a continuació.

Per començar, construirem entre tots amb la caixa de cartró gran i el paper continu blanc la base del nostre bosc. Aquí, aniran aferrats tots els elements que ho formaran.

L’activitat consistirà,  en fer entre tots un bosc partint dels criteris just/injust, si serveix o no, si és agradable o no i si és segur o insegur prèviament explicats per la mestra. Cada grup tindrà a la seva taula el material  necessari per realitzar el seu propi bosc (dibuixos d’arbres, d’animals,...), que han de pintar i retallar. A més, han d’estar d’acord entre ells en tots els elements que vulguin posar. 

Una vegada que els nens ja tenen els materials preparats, la mestra preguntarà al primer grup quins elements posarien en el seu bosc segons els criteris esmentats anteriorment i perquè. Quan el grup de nens ho expliquin i si tota la classe està d’acord, podran posar els elements que hagin triat en el nostre bosc. D’aquesta manera, tots els grups aniran explicant el seu, i poc a poc es formarà un gran bosc construït entre tots els infants a partir del raonament i de la cooperació.

Per acabar amb aquesta entrada, he de dir que m’ha aparegut molt interessant les activitats que es proposen en la Caixa de les Emocions, ja que treballen objectius i aspectes molt importants en l’Educació Infantil d’una manera divertida, amena i fent reflexionar als infants.