En aquesta entrada,
parlaré sobre el documental Ser y Tener
del director Nicolas Philibert filmat a França i estrenat a l’any 2002. En
aquest, es narra com el Senyor López un mestre amb 35 anys d’experiència i a
punt de jubilar-se, treballa en una escola unitària situada a l’aldea d’Auvergne durant el seu últim curs
escolar.
Cal destacar, que la escola on es
centra aquest documental, forma part d’un context rural. Per aquest motiu, a aquesta
acudeixen nens de diferents edats on cada dia, un home d’aquesta aldea
s’encarrega d’anar a cercar a alguns dels infants amb la seva furgoneta per
anar a l’escola.
Desprès de veure aquest documental,
es poden analitzar i es pot reflexionar sobre diversos aspectes que apareixen
com són l’actitud del mestre amb els seus alumnes, el
vincle que estableix amb aquests, com gestiona l’espai i el temps i el treball
quotidià que realitza amb les emocions.
Començaré
parlant sobre l’actitud d’aquest mestre
amb els seus alumnes. Personalment, al començament del documental hem va aparèixer una mica autoritari amb els
infants, però a mesura que anava avançant el temps vaig veure que no era així,
ja que mostrava una actitud molt propera
cap al seus alumnes i a més, emprava una metodologia constructivista, encara
que hi havia aspectes que no ho eren degut a l’any en el qual es va filmar el
documental.
Aquest,
tenia una actitud d’escolta activa, es preocupava molt pels alumnes i també, un
aspecte que hem va agradar molt va ser la relació que tenia amb les famílies dels
infants. Tenia una relació molt pròxima, on parlava amb aquestes de manera
tranquil·la, i mostrant sempre interès en treballar conjuntament per fer que
els nens aprenguessin i evolucionessin al llarg de la seva vida.
Un altre aspecte que volia destacar, és com
aquest mestre treballa amb els nens el companyerisme i com intervé quan veu que
hi ha algun conflicte, parlant amb ells i deixant que expressin cadascun el
problema que ha sorgit, arribant d’aquesta manera al vertader motiu i a la
resolució d’aquest, mitjançant l’empatia i la mediació.
També, m’ha agradaria
destacar com aquest mestre parlava amb els infants sobre temes molt diversos,
temes que podien sorgir en el dia a dia, com per exemple, quan un d’ells li va
preguntar quants d’anys feia que donava classe, entre altres. Penso que
d’aquesta manera, fomentava un aprenentatge significatiu i per a la vida.
Una de les coses que
hem va cridar molt l’atenció sobre aquest documental, és com els infants
tractaven de senyor al mestre. Penso que d’aquesta manera, el docent marcava el
respecte de cara als seus alumnes. Dirigir-se al mestre com a senyor, depenia
de la cultura i del moment en el qual estaven vivint, ja que la societat era
més tradicional.
Respecte al vincle que estableix amb els alumnes, es
veu com empra la disciplina en l’ensenyament
dels nens, però a mesura que va passant
el documental els infants mostren l’estima i el respecte que tenen per aquest mestre.
A més, en la seva
aula els petits poden expressar les seves emocions lliurement, els escolta molt
atentament deixant que ells diguin el
que senten i acompanyant-los sempre en el seu aprenentatge. També, es preocupa
molt per la situació personal de cada infant intentant ajudar-los oferint la
seva confiança, fet que queda reflectit en diferents moments de la gravació.
Un altre dels
aspectes que volia destacar, és com aquest mestre crea un ambient tant bo entre
els infants, on tots conviuen i aprenen dins l’aula respectant-se mútuament i
compartint aquest espai. Crec que el docent, va ensenyar molt bé als seus
alumnes que tots som diferents i que per tant, ens hem de respectar.
Pel que fa a la gestió de l’espai i el temps, cal dir que
empra tant els espais interiors com exteriors, ja que quan feia bon temps
sortien a fer la classe fora i a vegades feien sortides al camp. A més, l’interior
d’aquesta escola era molt auster, amb
pocs colors, les taules estaven col·locades de quatre en quatre i a les parets només havia
penjats alguns dibuixos.
Cal destacar també,
com el docent treballant amb nens de diferents edats, distribueix l’espai per
poder treballar de manera individual o conjuntament, on cadascun rebia els
aprenentatges i feia les activitats adequades a la seva edat i al seu nivell
cognitiu, adequant-se així a les necessitats de cadascun.
Seguint amb aquest
aspecte, penso que el mestre va crear un bon ambient d’acollida entre els nens
més grans i els més petits, on treballaven tots junts dins del mateix espai. D’aquesta manera, es va crear dins l’aula i entre
ells un clima d’afecte i de respecte molt positiu, on tots es preocupaven pels
seus companys.
En la gestió del
temps, personalment crec que és un mestre que li agrada molt la seva professió
i per aquesta raó, quan els nens estan fent qualsevol activitat i un d’ells fa
algun comentari, al docent sembla que li agrada molt interactuar amb els petits
deixant de banda el que estan fent durant una estona, centrant-se nomes en els
infants. Però lo més important, és que respecta sempre els seus ritmes
d’aprenentatge.
L’últim aspecte que
volia comentar és el treball quotidià que realitza amb les
emocions. Penso que aquest mestre, i tal com es mostra en aquest
documental, treballa les emocions d’una manera molt natural, deixant que el nen
s’expressi lliurement. Així els petits, poc a poc van desenvolupant la capacitat de poder reflexionar sobre les
seves emocions.
A més, treballa
emocions com per exemple pot ser el dol, d’una manera natural i des de la
normalitat. Com ja he comentat abans, penso que d’aquesta manera està fomentant
un aprenentatge per a la vida, on està donant ferramentes als nens per entendre
aquesta emoció i com actuar quan aquesta es presenta.
He de dir que m’ha
agradat molt veure aquest documental, veure com treballa aquest mestre amb els
seus alumnes i com gaudeix de la seva professió, vetllant sempre per satisfer
totes les necessitats dels petits. Els infants amb aquest mestre, no només
aprenien coneixements cognitius, sino també valors tant importants com ara el
respecte, l’estima i conèixer-se a ells mateixos.
Per acabar, volia compartir un enllaç que he trobat a Internet on es pot veure tot el documental sencer de Ser y Tener. Aqui el teniu: