En aquesta nova
entrada, vaig a parlar dels factors interpersonals que estan relacionats amb el
procés d’ensenyament-aprenentatge. Però, ¿quins són aquests factors i perquè
són tan importants? Aquestes qüestions es resoldran en aquesta entrada.
Per començar, els
factors esmentats anteriorment són la interacció entre el mestre i l’alumne,
les característiques del mestre i el rendiment escolar, la interacció entre
alumne i alumne, la pràctica educativa familiar i per últim, la disciplina a
l’aula.
Segur que tothom, al
llarg de la nostra vida escolar hem tingut tot tipus de mestres que segons com
fos la interacció amb ells, feia que ens esforcessin més o menys en la seva
assignatura, o també hem parlat amb altres companys sobre algun professor en
concret i aquests ens han dit que aprova molt poca gent amb ell i ja penses que
no aprovaràs.
Aquests, són exemples
de situacions que hem viscut la majoria de persones i que fan referència a dos
factors interpersonals, la interacció mestre-alumne i les expectatives que ens
creem dels docents. No obstant, hi ha molts més factors que a continuació els
explicaré.
Quan un professor comença
un nou curs amb un nou grup, a vegades parla amb altres companys que ja han
tingut a aquest altres anys. Si la informació proporcionada és negativa, el
mestre pot crear expectatives que influeixin negativament en l’infant.
A més a més, segons
Jussim els estereotips o l’actuació dels alumnes en els primers moments fan que
el mestre es pugui crear expectatives positives
o negatives del nen. Però, és important que el docent tingui present a tot el
grup classe, ja que cada nen és únic i pot aportar moltes coses positives als
companys.
Un altre aspecte que
reflexa aquest autor, és que a mesura que avança el curs escolar, les
expectatives del docent poden anar canviant segons l’esforç que vagi realitzant
el petit donant-li més suport, en canvi quan el docent té baixes expectatives d’un nen
i aquest no rendeix igual que la resta de companys pensa que no està centrat en
la seva classe.
Vaig a contar una
experiència personal, que vaig tenir quan anava a quart de primària amb la
professora de matemàtiques que tenia en aquell moment. Per començar, aquesta assignatura
sempre m’ha resultat molt difícil i a l’escola hem costava molt seguir el ritme
de la meva classe. La mestra no hem donava cap suport per poder millorar en
aquest aspecte i un dia, va cridar a la meva mare dient-li que jo no podia
estar a l’escola perquè no servia per a estudiar.
Ara que ha passat el
temps, he reflexionat sobre aquesta experiència. He pensat, en com aquesta
mestra no es preocupava pel procés d’aprenentatge dels seus alumnes, ja que
donava més suport a aquests que sempre tenien millors resultats. També és
destacable, el poc suport que hem va donar per superar aquesta dificultat i com
es centrava en els alumnes que ella s’havia creat expectatives més altes.
Analitzant la
situació, crec que la professora hauria d’haver-me donat més ajuda en aquest
aspecte, donat que jo m’esforçava en entendre aquesta matèria i feia molta
feina per assimilar l’assignatura. A més, en compte de dir-li això a la meva
mare, hauria d’haver-li dit que necessitava més ajuda per superar aquesta
dificultat.
Va arribar un moment,
que vaig deixar d’esforçar-me perquè sabia que la professora no faria res per proporcionar-me
aquest suport que necessitava i després de realitzar aquest tema, veig que la
mestra tenia unes expectatives molt baixes cap a mi, i això hem va influir molt
negativament durant l’etapa escolar.
El context escolar,
és un altre dels factors més importants per als infants ja que ha d’estar relacionat amb el seu entorn
més pròxim, com és la família per afavorir el desenvolupament integral de
l’infant. A més, considero que una bona
relació entre el personal docent i no docent,
o una bona relació del nen amb els seus companys i amb el professor, és
primordial per a que el nen es senti integrat dins de l’escola.
Cal destacar també,
la importància de tenir un bon espai físic i un bon espai exterior a l’hora de
duu a terme la pràctica educativa, donat que ajudarà als infants a sentir-se
més a ple i a gaudir més d’aquesta experiència i del seu procés d’aprenentatge.
Un aspecte que vull
destacar, és la personalitat del mestre. Penso, que és necessari que el docent
tingui un bon equilibri personal perquè és la sensació que transmetrà als seus
alumnes, i a més aquests han de tenir com a docent a una persona que els hi
proporcioni estabilitat. Per a aconseguir aquest equilibri, els docents han de
treballar amb ells mateixos elaborant diferents estratègies per entrar a classe
d’una manera relaxada i tranquil·la.
Considero també, que
els docents han de reflexionar sobre les característiques positives i negatives
que tenien els seus mestres quan ells anaven
a l’escola, per evitar que en la seva pràctica educativa facin els
errors que varen cometre aquests.
Sota el meu punt de
vista, un bon mestre ha de ser aquell que tingui molt en compte i dugui a terme
a la seva aula una educació emocional, però equilibrada amb els continguts que
s’han de donar a l’escola. També, ha de tenir molt present les característiques
individuals que presenten cadascun dels seus alumnes, respectant sempre el
procés d’ensenyament-aprenentatge i les necessitats d’aquests.
Un bon mestre, ha de
tenir molt clar els continguts que presenta als seus alumnes i les estratègies
que utilitza per a que aquests aprenguin millor. A més, ha d’estar formant-se
contínuament, llegint articles o fent cursos, perquè sempre van sorgit noves
idees en l’àmbit educatiu que ens poden ajudar a reflexionar sobre la nostra
pràctica educativa i millorar-la.
Personalment, crec
que l’empatia és un aspecte fonamental ha tenir en compte amb els alumnes,
donat que ens ajudarà a entendre com evoluciona el procés educatiu de l’infant
i valorar si aquest està passant per una situació difícil en el seu entorn més
pròxim o en l’escola.
El treball i la
coordinació en equip, és un altre dels aspectes que volia destacar perquè si es
té una bona relació i es treballa coordinadament, podrem aconseguir que els
nens tinguin una educació de qualitat on ells siguin els vertaders
protagonistes del seu aprenentatge.
També el treball amb
la família, ens ajuda a aconseguir aquesta educació de qualitat, ja que si els
docents i les famílies tenen una bona relació podrem saber si el nen té
qualsevol problema i sabrem com solucionar-ho treballant conjuntament, donant
pautes als pares per a que participin en l’educació dels seus fills.
Com a docents, igual que els alumnes hem de gaudir amb el
nostre treball i a l’escola on exercim la nostra feina, vivint les experiències
que es proporciona el col·legi i el seu entorn.
El rol del mestre en
l’actualitat, és un dels aspectes que personalment crec que ens hem de
plantejar a l’hora de realitzar la nostra pràctica educativa. Penso, que hem de saber que espera la societat
i les famílies de nosaltres, ja que si no ho tenim clar és molt difícil donar
una educació de qualitat als infants.
No obstant, en
l’actualitat ha canviat molt el rol dels docents. Crec que si tenim clar el que
volem fer, com ho volem i perquè ho volem, transmetrem aquesta seguretat a les
famílies i d’aquesta manera, ens convertirem en bons professionals.
Pel que respecta a
l’estil d’ensenyament del mestre, hi ha estudis d’autors com Lewin i Lippit,
Flanders, Bennet, Rosenshine o Stevens que ja ens parlaven d’aquesta temàtica. Tots els estudis que
varen realitzar són molt significatius, però personalment, destacaria els de
Flanders i Bennet, perquè ens parlen dels resultats tan positius que s’obtenien
quan el mestre afavoria la iniciativa dels alumnes i sobre com actuava el
mestre mentre donava la seva classe. També, exposaven la importància de revisar
el treball assignat pel mestre, donat que és important explicar als nens tant
les errades que han comés com les feines que han elaborat correctament.
Cal destacar, que
aquests autors varen fer referència a la importància de com supervisa el mestre
la pràctica dels seus alumnes sense donar-lis tot fet, deixant que pensin per ells mateixos, i sobre com
elabora les correccions de les tasques que realitzen els petits.
Un altre factor molt
important que té molta influència en el procés d’aprenentatge, és la interacció
entre alumne-alumne. Hi ha molts d’estudis, que plantegen la importància
d’aquest procediment a l’hora de que els infants duguin a terme un bon procés
de socialització.
Un exemple, el podem
trobar quan un grup d’infants juguen fent simulacions dels rols de la societat
o també, com a mesura que aquests van compartint experiències a l’escola van creant
relacions més intenses i diverses. A més a més, amb aquestes experiències els
petits van adquirint una sèrie de competències i habilitats socials que els hi
ajudaran al llarg de la seva vida.
També exerceixen
molta influència, quan els infants comencen
a entendre que les persones tenen diferents punts de vista, que a més han de ser respectats. Cal
destacar, que en el moment que sorgeix
un conflicte, és necessari resoldre-ho mitjançant la cooperació i l’enteniment.
Després de parlar
sobre l’àmbit educatiu, crec que és necessari parlar de la pràctica educativa
realitzada per part de la família. Personalment, considero que aquestes han de
poder participar a l’escola independentment de les jornades laborals de
cadascuna. És a dir, l’escola hauria de facilitar que totes poguessin assistir a les sortides
dels infants, a les celebracions o simplement participar en els tallers que
s’organitzin.
A més, crec que és
fonamental que els pares tinguin bona relació amb el professor del nen, ja que
aquesta actitud farà que els pares sàpiguen que està realitzant l’infant a
l’escola, si sorgeix qualsevol problema
a l’aula o si el mestre considera important donar pautes a aquests per a
millorar algun aspecte del petit.
En l’actualitat,
degut a les intensives jornades laborals que han de seguir diàriament els
pares, no dediquen molt temps a estar amb els seus fills i passar amb ells una
estona agradable on poder realitzar alguna activitat educativa. Considero, que
totes les famílies haurien de passar temps junts i gaudir realitzant activitats
tant senzilles com llegir un conte, anar al parc o fer una petita excursió al
camp per observar la natura.
Un aspecte que volia
destacar, és que seria interessant que a l’escola hi hagués un espai per als
pares, on poguessin parlar entre ells, compartir llibres, dialogar sobre les seves experiències vívides
amb l’infant i d’aquesta manera, ajudar-se entre ells.
L’últim punt que volia
fer referència en aquesta entrada, és la disciplina en el aula. Dins de l’aula,
és molt important duu a terme una disciplina positiva que ajudi al nen a
aconseguir autocontrol i autodisciplina. A més, aquesta està basada en valors com la
participació, el diàleg, el consens i el respecte cap als petits.
Quan es presenta una
situació conflictiva a l’escola, és important reflexionar sobre una sèrie de
qüestions per trobar una solució justa i equilibrada. Aquestes preguntes són:
¿Que ha succeït?, ¿Quins sentiments té
el nen després de lo que ha passat?, ¿Que ha après? o ¿Com es pot solucionar el conflicte?.
Si seguim una
disciplina positiva dins l’aula, aconseguirem que els nens tinguin un sentiment
de proximitat i de confiança cap al
mestre, sentint que formen part d’aquest procés educatiu i aprenent de les
seves errades. Per altra banda, si utilitzem una disciplina negativa l’únic que
aconseguirem és que l’infant tingui una relació amb el docent molt distant i fomentar el càstig, que al cap i a
la fi no té cap sentit per a l’aprenentatge dels nens.
Per concloure amb
aquesta entrada, volia compartir un vídeo que he trobat en Internet que fa
referència a un dels temes que he parlat, la comunicació entre escola i
família. En aquest, es mostren dos situacions a l’hora de duu a terme una
entrevista d’un tutor amb la mare d’un infant. Esper que us agradi!
