Constructivisme

Ja estam al tema 2 i aquesta volta realitzaré dos entrades, una que tractarà sobre la teoria constructivista i la seva metodologia, i altra sobre la teoria del conductisme operant i clàssic.

En la entrada anterior que vaig realitzar per aquesta assignatura vaig parlar una mica sobre el constructivisme, però ara aprofundiré més sobre aquesta temàtica.

Per començar, explicaré que és el constructivisme i en que es basa la seva metodologia. El constructivisme és el mètode on el nen és el protagonista del seu propi aprenentatge, és a dir, aquest per si mateix i mitjançant la interacció amb companys i professors aprèn amb diferents ferramentes que li permeten crear els seus propis procediments per resoldre qualsevol situació problemàtica, provocant que les seves idees es modifiquin i continuï aprenent.

Aquesta teoria està fonamentada per tres grans autors com són: Piaget, amb la seva afirmació que l’alumne és actiu a l’hora d’aprendre; Vigotsky, que diu que l’aprenentatge es du a terme conjuntament amb el professor i els alumnes; i Ausubel, que afirma que l’aprenentatge ha de ser significatiu i s’ha de poder aplicar a la vida quotidiana.

Personalment, crec que aquesta manera d’ensenyar als nens és molt positiva ja que els coneixements que aprenen els poden aplicar en la seva vida diària donant sentit al seu aprenentatge.

A més a més, és molt important que el nen estigui motivat a l’hora d’aprendre perquè d’aquesta manera tindrà moltes més ganes de continuar amb aquest procés i arribarà a ser una persona capaç d’afrontar tots els obstacles que es presentin a la seva vida.

Amb aquesta metodologia, canvia totalment la visió que es tenia del mestre en l’educació tradicional. Ara, aquest és una persona que guia als seus alumnes en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge i que també, genera inquietuds en els nens perquè continuïn aprenent.

Un exemple l’he trobat a una de les lectures referides a aquest tema. Es tracta d’un cas d’una mestra que va organitzar un projecte d’investigació i experimentació realitzant una sortida a un estany. Després de les vacances alguns nens van portar a l’escola “caracoles” de mar. Els nens es van començar a interessar pel forat tan perfecte que tenien aquestes “caracoles”.

La mestra no coneixia perquè aquestes tenien aquest forat i va cridar a un  centre d’investigació per que li expliquessin el motiu. Aquesta al veure l’interès que tenien els nens, va canviar el seu projecte i va decidir guiar als nens en un projecte nou: conèixer que produïa aquest forat en les “caracoles”. Finalment, els alumnes amb les eines proporcionades per la mestra, amb esforç i motivació  van arribar al perquè de la qüestió.

 

Crec que és molt important aprendre, sobretot en infants més petits,  mitjançant l’experimentació amb diferents materials que es puguin manipular, ja que interioritzar un concepte és més senzill si hem tingut alguna experiència vinculada amb aquests. Els materials els hem de cercar a l’entorn més pròxim dels nens per donar més sentit a l’aprenentatge.

 

Altre punt que volia destacar i que està vinculat amb aquesta teoria, és la utilització de fitxes a les aules dels centres escolars. Vaig llegir una lectura de Isabel Cabanelles i Alfredo Hoyuelos sobre aquesta temàtica i a part de que hem va agradar molt, vaig estar plenament d’acord amb aquests autors. En aquesta lectura es parla de l’ús abusiu que es fa a l’escola d’aquest mètode i com els nens no aprenen correctament els conceptes que apareixen en aquestes fitxes.

 

Personalment, abans quan els meus nebots petits venien a casa i hem mostraven les “feinetes” que havien realitzat a l’escola m’agradava veure-les, però ara penso que les fitxes no deixen que els infants desenvolupin la seva imaginació, ja que tots han de pintar els cercles del mateix color. A més a més, tampoc parteixen dels coneixements previs que tenen els alumnes ni realitzen una tasca per a mi molt important, interrelacionar els conceptes que aprenen els nens.

Crec que els nens a l’escola no havien de tenir llibres ni realitzar fitxes, així d’aquesta manera es podrien preparar activitats més lliures que tinguessin en compte les capacitats dels infants i  el ritme d’aprenentatge de cadascun d’ells. També, els nens podrien dedicar més temps a jugar, ja que crec que és una necessitat que tenen aquests. Considero que l’escola ha d’ensenyar als nens a ser autònoms, ha d’ajudar-los a cercar informació de diferents fonts, ha d’implicar als infants en projectes, ha de fer-los pensar sobre les coses començant des de ben petits, i penso que realitzant fitxes i amb llibres de text no arribarem a aconseguir aquests objectius.

He trobat dos frases que va pronunciar Jean Piaget molt interessants que il·lustren el que he dit anteriorment i diuen així:

 "La principal meta de la educación es crear hombres capaces de hacer cosas nuevas y no simplemente de repetir lo que han hecho otras generaciones: hombres creadores, inventores y descubridores. La segunda meta de la educación es formar mentes que puedan ser críticas, que puedan verificar y no aceptar todo lo que se les ofrece."

 “La escuela ideal no tendría manuales obligatorios para los alumnos, sino solamente obras de referencia que se emplearían libremente… los únicos manuales indispensables son los que usa el maestro”

Continuant amb la idea anterior, crec que  haurien de revisar el currículum educatiu que tenim actualment i llevar molt de contingut. D’aquesta manera els professors podrien emprar molt més temps en explicar als nens les matèries, no es sentirien tan pressionats, podrien preparar-se millor les classes i, a més a més, podrien fer-les més participatives i creatives. Penso que així els nens entendrien bé els continguts i s’interessarien més per les matèries.

 

Un últim punt que volia tractar però no menys important, és ensenyar als nens a ser capaços d’autoregular el seu aprenentatge, ja que afavoreix la implicació dels nens en la tasca educativa i ajuda als infants a conèixer si han comprés el que han après o no. A més a més, aquesta capacitat permet als mestres observar i valorar les necessitats educatives que tinguin els seus alumnes.

Per finalitzar, volia acabar aquesta entrada amb un vídeo molt interessant que he trobat del programa de televisió Redes. Aquest vídeo es titula ¿Por que los ninos se aburren en la escuela? i mostra com l’àmbit educatiu a pesar dels anys  ha evolucionat, però no tant com les persones es mereixen.